Anem bé
Llegeixo amb estupor, per no dir una altre cosa, que tant en Duran, l’Albert Rivera, i en Joan Ferran, defensen a Joan Ridao com a candidat d’ERC al Congrés. Voler fer creure que en Ridao és damnificat per en Junqueras, i que aquest a actuat saltant-se la democràcia interna, és una maniobra barroera per debilitar a ERC i a la futura executiva.
En el moment actual en que es troba Esquerra, és normal que els adversaris polítics aprofitin el més mínim símptoma de debilitat per atacar. És per això que en Ridao no ha estat gens hàbil en la seva temptativa de mantenir-se com a cap de llista al Congrés; doncs la seva maniobra ha donat munició a l’enemic, i determinada premsa i determinats sectors ho han aprofitat per intentar dinamitar el procés de canvi i renovació a ERC.
Si a Ridao l’avala la seva trajectòria com a Diputat, aquesta darrera setmana ha enterrat les seves opcions de repetir, perquè n’hi ha molts que ja no perdonem que ningú vagi per lliure.
Personalment penso que si has estat el Secretari General en les dues darreres desfetes electorals; que si més tard es genera un canvi més o menys ordenat; si el futur President aconsegueix més de mil avals, la qual cosa el legitima per prendre alguna que altre decisió; si tens una mica de sentit comú, hauries de ser prou generós per fer un pas enrere, per coherència, però també pel bé d’aquest procés de canvi, i sobretot pel bé d'Esquerra.
El que ara es necessita és unitat, és generar confiança, és posar cadascú de la seva part per arribar a convèncer a aquell potencial electorat que fa temps que li costa votar ERC, però a poc que les coses canviïn ho farà.
Toca sumar més que mai, i no fer més gesticulacions de força que només serveixen perquè alguns passin el dit sobre la ferida; com ha passat.
En Ridao hauria d'haver tingut present que ERC no es pot permetre caure més avall, i tots els moviments i decisions haurien de complir aquesta premisa.
Molts articulistes analitzen el futur d’Esquerra d’una manera tremendista, albiren un futur negre per Esquerra. Jo els diria que ja està, que no ho intentin més, que des del 22 de maig fins ara, ho han provat moltes vegades (algú ha contabilitzat tots el articles escrits sobre ERC), però a mi no em convencen, el que em preocupa és que els militants d’Esquerra es deixin portar per moltes opinions que no s’ajusten a la realitat, sobretot a l'hora de valorar el procés de canvi.
Modestament demanaria paciència a tothom, a tots aquells que tenen els dits afilats davant del seu teclat, però sobretot a la gent d’Esquerra més escèptica en el procés engegat. Encara queda molt de camí per córrer, és d’hora, han de venir les eleccions a President i a Secretari General, han de venir primàries, si finalment n’hi han, ha de venir el Congrés Nacional, la campanya de les espanyoles i finalment les eleccions, per veure la magnitud del nou camí emprès.
Jo no en tinc cap dubte, estem en el camí correcte, segur. Però fa falta que tothom en prengui consciència, ja que a Esquerra només ens tenim a nosaltres mateixos.
En el moment actual en que es troba Esquerra, és normal que els adversaris polítics aprofitin el més mínim símptoma de debilitat per atacar. És per això que en Ridao no ha estat gens hàbil en la seva temptativa de mantenir-se com a cap de llista al Congrés; doncs la seva maniobra ha donat munició a l’enemic, i determinada premsa i determinats sectors ho han aprofitat per intentar dinamitar el procés de canvi i renovació a ERC.
Si a Ridao l’avala la seva trajectòria com a Diputat, aquesta darrera setmana ha enterrat les seves opcions de repetir, perquè n’hi ha molts que ja no perdonem que ningú vagi per lliure.
Personalment penso que si has estat el Secretari General en les dues darreres desfetes electorals; que si més tard es genera un canvi més o menys ordenat; si el futur President aconsegueix més de mil avals, la qual cosa el legitima per prendre alguna que altre decisió; si tens una mica de sentit comú, hauries de ser prou generós per fer un pas enrere, per coherència, però també pel bé d’aquest procés de canvi, i sobretot pel bé d'Esquerra.
El que ara es necessita és unitat, és generar confiança, és posar cadascú de la seva part per arribar a convèncer a aquell potencial electorat que fa temps que li costa votar ERC, però a poc que les coses canviïn ho farà.
Toca sumar més que mai, i no fer més gesticulacions de força que només serveixen perquè alguns passin el dit sobre la ferida; com ha passat.
En Ridao hauria d'haver tingut present que ERC no es pot permetre caure més avall, i tots els moviments i decisions haurien de complir aquesta premisa.
Molts articulistes analitzen el futur d’Esquerra d’una manera tremendista, albiren un futur negre per Esquerra. Jo els diria que ja està, que no ho intentin més, que des del 22 de maig fins ara, ho han provat moltes vegades (algú ha contabilitzat tots el articles escrits sobre ERC), però a mi no em convencen, el que em preocupa és que els militants d’Esquerra es deixin portar per moltes opinions que no s’ajusten a la realitat, sobretot a l'hora de valorar el procés de canvi.
Modestament demanaria paciència a tothom, a tots aquells que tenen els dits afilats davant del seu teclat, però sobretot a la gent d’Esquerra més escèptica en el procés engegat. Encara queda molt de camí per córrer, és d’hora, han de venir les eleccions a President i a Secretari General, han de venir primàries, si finalment n’hi han, ha de venir el Congrés Nacional, la campanya de les espanyoles i finalment les eleccions, per veure la magnitud del nou camí emprès.
Jo no en tinc cap dubte, estem en el camí correcte, segur. Però fa falta que tothom en prengui consciència, ja que a Esquerra només ens tenim a nosaltres mateixos.
Poc després del estupor, vaig passar al reafirmament; si en Duran, en Ferran, i en Rivera, els preocupa que canviem el cap de llista al Congrés és que anem bé.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada