divendres, 23 de setembre de 2011

Allò il·legítim i indecent


“Prefereixo que m’inhabiliti l’Estat per una decisió que ajuda al meu poble, a que m’inhabiliti el meu poble per una decisió que ajuda l’Estat”. La sentència la va dir l’Alcalde de Sant Vicenç dels Horts, Oriol Junqueras, al Ple Municipal d’aquesta vila, després d’haver escoltat els advertiments dels regidors dels grups municipals del PSC i el PP, segons els quals si l’equip de govern municipal no rectificava la decisió de no retornar la bestreta del 2009 que li reclama l’Estat, aquest el podria inhabilitar de les seves funcions públiques.
L’equip de govern de Sant Vicenç ha enviat un requeriment a l’Estat per no haver de retornar 473 mil euros de la bestreta, coincidint en un moment de crisi, com l’actual, en què els municipis han hagut d’assumir la prestació de més serveis; el 30% dels serveis que assumeixen els Ajuntaments l’haurien de prestar altres administracions.
Amb aquesta decisió, es crea una mesura de pressió davant una injustícia i una il·legitimitat de l’Estat espanyol amb els municipis, i el que tal vegada, és més rellevant, un corrent d’opinió al qual ja s'hi han sumat diversos municipis del Principat.
Es pot parlar d’il·legitimitat greu, si tenim en compte que l’estat espanyol va calcular malament la bestreta el 2009, prevenint erròniament i mal intencionadament, la situació econòmica d’aquest 2011. Els Ajuntaments van assumir com a referència aquesta previsió de la perspectiva econòmica, calculada en funció dels ingressos previstos de l’IRPF, IVA, i impostos especials, que feia l’estat, a l’hora de contraure unes despeses.
En segon terme, és il·legítim demanar als municipis catalans el retorn de 576 milions d’euros, càlcul total de la bestreta, quan és l’Estat qui té més marge per reduir el dèficit públic, ja que només eliminant ministeris com els de Cultura, Educació i Sanitat, competències transferides a les Autonomies, es podrien estalviar fins a 7850 milions d’euros, que és el que costen. Cal fer èmfasi en aquest apartat; que la primera economia europea, Alemanya, ha fet reduccions dràstiques en la seva despesa militar; Espanya, com no, no ha variat ni un euro a la baixa els seus pressupostos en defensa.
És indecent que, alhora, es malgastin una gran quantitat de milions d’euros practicant una política nefasta en infraestructures. L’estat espanyol té compromesos, pel cap baix, uns 37 mil milions d’euros en construcció de Trens de Gran Velocitat. Tots sabem que els TGV construïts fins ara han estat totalment improductius, propis d’un Estat obstinat en el centralisme més malaltís. En canvi, l'única infraestructura realment prioritària per a l’economia espanyola, però també catalana (heus aquí el problema) és la construcció del corredor mediterrani, que a hores d’ara no és més que una reivindicació.
Finalment, és indecent que es demani el retorn de la bestreta als municipis en el moment actual, mentre que cada any el 10% del PIB català és transferit a l’Estat (20mil milions d’Euros), l’anomenat dèficit fiscal; a Alemanya aquest dèficit dels Lands està limitat constitucionalment en un 4.25%. Amb aquestes dades no és d’estranyar , tampoc, que Kenneth Rogoff, execonomista en cap del FMI digués que “Catalunya, aïllada seria un dels països més rics del món”.
Aquesta setmana s’han celebrat els cent dies de la composició dels nous ajuntaments. En el primer editorial del nou alcalde de Sant Feliu, al Butlletí, a inicis de juny, se’ns parlava d’igualtat d’oportunitats i d’abordar compromisos socials. No n'hi ha prou anomenant la capa de pintura dels tres passos sota la via com una mesura que demostra conviccions, al meu entendre calen mesures més concretes. Com per exemple, negar-se a retornar la bestreta, que en el cas de Sant Feliu ha suposat un total de gairebé un milió d’euros, la qual cosa permetria prestar uns serveis als santfeliuencs de més qualitat.
Si, és ben cert, potser és una mesura poc efectiva en termes econòmics, ja que l’estat té la potestat de descomptar-los de la transferència de l’any següent, però si més no conscienciaríem bona part de la societat que la relació actual estat-municipis és realment injusta.
Personalment prefereixo un Ajuntament que fa passos per combatre la gran injustícia de l’Estat envers Catalunya i que fa pedagogia als ciutadans més escèptics i menys informats al respecte, amb mesures com ara la insubmissió fiscal, a un Ajuntament que paga sense denunciar les injustícies d’aquest cas.
Hauríem de tenir molt clar, en ple segle XXI, que la política social més efectiva avui en dia és la creació d’un estat propi.

divendres, 16 de setembre de 2011

Moltes gràcies


Al PSOE i al PP espanyols, moltes gràcies. Gràcies per dur a terme una reforma de la Constitució en temps record, ja que en una setmana i mitja es van treure el tema de la màniga i van fer possible la reforma de la Constitució, que limita el deute de les autonomies per llei.
Us agraeixo haver fet possible que un autodenominat moderat declari "trencat el consens constitucional de la transició" i parli sense embuts de la seva transició nacional, el que en català normal i entenedor diríem procés cap a la independència.
Gràcies també per demostrar-nos que la vostra Constitució és fàcilment reformable, malgrat que a les lliçons de Dret Constitucional, per cert exercides per un d’aquests diputats del PSC a Madrid qui no ha tingut cap empatx votant-hi a favor, sempre ens van ensenyar que les reformes constitucionals no eren gens fàcil que es produïssin i que si es duien a terme sempre havien de ser amb un gran consens de totes les forces polítiques.
Al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, moltes gràcies. Gràcies per aquesta interlocutòria contra la immersió lingüística i haver fet tremolar així els fonaments del país. Heu demostrat, sense pretendre-ho, que poques coses creen tant consens a Catalunya com la llengua, i heu fet possible que la Diada hagi estat la més reivindicativa dels últims anys. Ara podem ser conscients que aquesta línia vermella difícilment la podreu travessar; per mi ho podeu intentar, podeu insistir-hi, i d’aquesta manera aconseguireu sumar un bon grapat més de catalans cap a l’independentisme.
Al PP de Sant Feliu de Llobregat, moltes gràcies. Gràcies per no assistir a la ofrena institucional de l’onze de setembre a Sant Feliu, i per no assistir tampoc a la concentració davant de l’Ajuntament a favor de la immersió lingüística. Amb aquests dos gests heu demostrat el que penseu.
Amb actituds com aquestes demostreu que els quatre regidors de què gaudiu son del tot immerescuts, producte d’una conjuntura nacional específica.
Quan un regidor no fa acte de presència en els actes institucionals no es mereix aquesta representació pública; i si aquest acte és la ofrena institucional de la Diada, encara amb més èmfasi m’atreveixo a dir-ho.
Al Bisbat de Sant Feliu, moltes gràcies. Gràcies per obligar els Campaners a retirar la senyera del campanar de la Catedral. Heu demostrat així que l’antiga església catalana s’ha esfumat amb el pas dels anys, si més no al nostre poble. Les vostres patètiques justificacions: “la senyera molestava a alguns veïns”, o “la senyera és un símbol polític i no es pot penjar en una institució neutral”; són sentències que valen el seu pes en or; i que demostren tota una línea de pensament del Bisbat santfeliuenc, més en concordança en èpoques pretèrites, i que ara ens heu demostrat que paga la pena que ens esforcem a erradicar. Amb la vostra decisió, heu fet possible treure a la llum publica, no solament a la santfeliuenca, molt avesada des de fa set anys al vostre tarannà (cal recordar la vostra targeta de presentació, quan vàreu estar a punt de tirar pel terra les festes de tardor, per exemple), sinó que amb el tema que ens ocupa, la senyera, heu ensenyat al país sencer com sou; i com deia un bon article, això només és la punta de l’iceberg; esperem doncs mostrar l’iceberg sencer.
A tots ells moltes gràcies; per demostrar que l’activisme polític continua essent del tot indispensable. Gràcies, per aconseguir que amb els vostres gestos cada dia més catalans tendeixin cap al pensament independentista.
Finalment gràcies per la força que em doneu; sou el convenciment més clar i explícit que l’independentisme és una força imprescindible a l’Ajuntament de Sant Feliu, i és en dies com aquests que més clar ho veig.

dilluns, 5 de setembre de 2011

Bandera negra


El juliol de 1306, durant la defensa de Gal·lipoli (port Turc que la Companyia Catalana d’Orient va fer servir com a base principal), els Almogàvers van alçar la bandera negra a les muralles de la ciutat com a senyal que la seva resistència contra les tropes Genoveses i Bizantines es faria arribar fins a les últimes conseqüències.
Durant la Guerra dels Segadors, l’any 1640, i en el Corpus de Sang, la revolta pagesa contra els abusos de les tropes borbòniques del Compte Duc d’Olivares, es va utilitzar aquest símbol com a mostra de lluita i de resistència, la qual cosa es pot apreciar en l’himne original dels segadors:
“-Ont és vostre capità?,
Aont és vostra bandera?
Varen treure’l bon Jesús,
-Aquí és nostra bandera.
A les armes, catalans,
Qu’ens han declarat la guerra!”
El 1705, en els inicis de la Guerra de Successió, la bandera negra fou hissada al Castell de Montjuïc, amb el lema escrit “Mort o els nostres privilegis conservats”. Ja en ple setge de la ciutat, al 1714, la bandera onejà a les muralles de la ciutat, ara, però, el lema era “Vèncer o morir”.
Sembla ser que la bandera negra es popularitzà a causa que les banderes quadribarrades es van esgotar a Barcelona; i fins i tot, hores abans que els borbònics ocupessin totalment la ciutat, els soldats supervivents agafaven mocadors negres de les dones o teixits tacats de sang ennegrida per simbolitzar la bandera negra.
L’any 1925, Estat Català fundà una sub-organització armada anomenada Bandera Negra, fent referència al setge de Barcelona de 1714, i protagonitzà l’atemptat contra Alfons XIII a les costes del Garraf.
Qui sap com descriuran els llibres d’història el període actual; potser definiran aquest període com el permanent intent de l’Estat espanyol de desnacionalitzar Catalunya, perquè és clar i evident que l’Estat sorgit de la transició no ha servit perquè Espanya entengui res sobre diversitat cultural i lingüística. Per tant, aquest és un Estat fallit, del qual com a Catalans no en podem esperar res de bo.
En els darrers sis anys la paranoia estatal s’ha multiplicat. Des que el Govern del President Maragall va voler reformar l’Estatut, l’Estat Espanyol ha intensificat la seva lluita histèrica en contra la identitat catalana; des de l’afer de l’Estatut fins a la sentència del TSJC per reformar el model d’inversió lingüística en l’educació.
El recent pacte de reforma de la Constitució, demostra que, en temes nacionals espanyols, el PP i el PSOE no tenen entre ells cap diferència, i això des de Catalunya ho hem pogut comprovar reiteradament, no hi hagut cap avenç en les dues legislatures socialistes, i el tema Estatut és un paradigma ben clar.
El futur més proper, amb una més que probable majoria absoluta del PP, no llença gaire llum cap el futur nacional de Catalunya; i seria de preveure que els intents d’involució d’autogovern s’intensifiquin i ,fins i tot , aconsegueixin resultats claus per a les seves aspiracions. El context de crisi, pot ser l’excusa perfecte per anar retallant l’autonomia del Govern de Catalunya.
És per això, que avui m’he imaginat un onze de setembre en que la bandera negra tornava a onejar en molts balcons del Principat. Som conscients dels perills que s’acosten, és molt clar que l’enemic de sempre està esmolant les seves armes, ara en forma de sentències judicials, per fer un nou intent per reduir-nos a simple regió espanyola, sense més.
Aixequem, doncs, de nou la bandera negra, ni que sigui simbòlicament, perquè estem disposats a defensar els nostres drets i les nostres llibertats; i seria bo que ho sabessin.