Allò il·legítim i indecent

“Prefereixo que m’inhabiliti l’Estat per una decisió que ajuda al meu poble, a que m’inhabiliti el meu poble per una decisió que ajuda l’Estat”. La sentència la va dir l’Alcalde de Sant Vicenç dels Horts, Oriol Junqueras, al Ple Municipal d’aquesta vila, després d’haver escoltat els advertiments dels regidors dels grups municipals del PSC i el PP, segons els quals si l’equip de govern municipal no rectificava la decisió de no retornar la bestreta del 2009 que li reclama l’Estat, aquest el podria inhabilitar de les seves funcions públiques.

L’equip de govern de Sant Vicenç ha enviat un requeriment a l’Estat per no haver de retornar 473 mil euros de la bestreta, coincidint en un moment de crisi, com l’actual, en què els municipis han hagut d’assumir la prestació de més serveis; el 30% dels serveis que assumeixen els Ajuntaments l’haurien de prestar altres administracions.
Amb aquesta decisió, es crea una mesura de pressió davant una injustícia i una il·legitimitat de l’Estat espanyol amb els municipis, i el que tal vegada, és més rellevant, un corrent d’opinió al qual ja s'hi han sumat diversos municipis del Principat.

Es pot parlar d’il·legitimitat greu, si tenim en compte que l’estat espanyol va calcular malament la bestreta el 2009, prevenint erròniament i mal intencionadament, la situació econòmica d’aquest 2011. Els Ajuntaments van assumir com a referència aquesta previsió de la perspectiva econòmica, calculada en funció dels ingressos previstos de l’IRPF, IVA, i impostos especials, que feia l’estat, a l’hora de contraure unes despeses.

En segon terme, és il·legítim demanar als municipis catalans el retorn de 576 milions d’euros, càlcul total de la bestreta, quan és l’Estat qui té més marge per reduir el dèficit públic, ja que només eliminant ministeris com els de Cultura, Educació i Sanitat, competències transferides a les Autonomies, es podrien estalviar fins a 7850 milions d’euros, que és el que costen. Cal fer èmfasi en aquest apartat; que la primera economia europea, Alemanya, ha fet reduccions dràstiques en la seva despesa militar; Espanya, com no, no ha variat ni un euro a la baixa els seus pressupostos en defensa.

És indecent que, alhora, es malgastin una gran quantitat de milions d’euros practicant una política nefasta en infraestructures. L’estat espanyol té compromesos, pel cap baix, uns 37 mil milions d’euros en construcció de Trens de Gran Velocitat. Tots sabem que els TGV construïts fins ara han estat totalment improductius, propis d’un Estat obstinat en el centralisme més malaltís. En canvi, l'única infraestructura realment prioritària per a l’economia espanyola, però també catalana (heus aquí el problema) és la construcció del corredor mediterrani, que a hores d’ara no és més que una reivindicació.

Finalment, és indecent que es demani el retorn de la bestreta als municipis en el moment actual, mentre que cada any el 10% del PIB català és transferit a l’Estat (20mil milions d’Euros), l’anomenat dèficit fiscal; a Alemanya aquest dèficit dels Lands està limitat constitucionalment en un 4.25%. Amb aquestes dades no és d’estranyar , tampoc, que Kenneth Rogoff, execonomista en cap del FMI digués que “Catalunya, aïllada seria un dels països més rics del món”.

Aquesta setmana s’han celebrat els cent dies de la composició dels nous ajuntaments. En el primer editorial del nou alcalde de Sant Feliu, al Butlletí, a inicis de juny, se’ns parlava d’igualtat d’oportunitats i d’abordar compromisos socials. No n'hi ha prou anomenant la capa de pintura dels tres passos sota la via com una mesura que demostra conviccions, al meu entendre calen mesures més concretes. Com per exemple, negar-se a retornar la bestreta, que en el cas de Sant Feliu ha suposat un total de gairebé un milió d’euros, la qual cosa permetria prestar uns serveis als santfeliuencs de més qualitat.
Si, és ben cert, potser és una mesura poc efectiva en termes econòmics, ja que l’estat té la potestat de descomptar-los de la transferència de l’any següent, però si més no conscienciaríem bona part de la societat que la relació actual estat-municipis és realment injusta.

Personalment prefereixo un Ajuntament que fa passos per combatre la gran injustícia de l’Estat envers Catalunya i que fa pedagogia als ciutadans més escèptics i menys informats al respecte, amb mesures com ara la insubmissió fiscal, a un Ajuntament que paga sense denunciar les injustícies d’aquest cas.
Hauríem de tenir molt clar, en ple segle XXI, que la política social més efectiva avui en dia és la creació d’un estat propi.