dilluns, 5 de setembre de 2011

Bandera negra


El juliol de 1306, durant la defensa de Gal·lipoli (port Turc que la Companyia Catalana d’Orient va fer servir com a base principal), els Almogàvers van alçar la bandera negra a les muralles de la ciutat com a senyal que la seva resistència contra les tropes Genoveses i Bizantines es faria arribar fins a les últimes conseqüències.
Durant la Guerra dels Segadors, l’any 1640, i en el Corpus de Sang, la revolta pagesa contra els abusos de les tropes borbòniques del Compte Duc d’Olivares, es va utilitzar aquest símbol com a mostra de lluita i de resistència, la qual cosa es pot apreciar en l’himne original dels segadors:
“-Ont és vostre capità?,
Aont és vostra bandera?
Varen treure’l bon Jesús,
-Aquí és nostra bandera.
A les armes, catalans,
Qu’ens han declarat la guerra!”
El 1705, en els inicis de la Guerra de Successió, la bandera negra fou hissada al Castell de Montjuïc, amb el lema escrit “Mort o els nostres privilegis conservats”. Ja en ple setge de la ciutat, al 1714, la bandera onejà a les muralles de la ciutat, ara, però, el lema era “Vèncer o morir”.
Sembla ser que la bandera negra es popularitzà a causa que les banderes quadribarrades es van esgotar a Barcelona; i fins i tot, hores abans que els borbònics ocupessin totalment la ciutat, els soldats supervivents agafaven mocadors negres de les dones o teixits tacats de sang ennegrida per simbolitzar la bandera negra.
L’any 1925, Estat Català fundà una sub-organització armada anomenada Bandera Negra, fent referència al setge de Barcelona de 1714, i protagonitzà l’atemptat contra Alfons XIII a les costes del Garraf.
Qui sap com descriuran els llibres d’història el període actual; potser definiran aquest període com el permanent intent de l’Estat espanyol de desnacionalitzar Catalunya, perquè és clar i evident que l’Estat sorgit de la transició no ha servit perquè Espanya entengui res sobre diversitat cultural i lingüística. Per tant, aquest és un Estat fallit, del qual com a Catalans no en podem esperar res de bo.
En els darrers sis anys la paranoia estatal s’ha multiplicat. Des que el Govern del President Maragall va voler reformar l’Estatut, l’Estat Espanyol ha intensificat la seva lluita histèrica en contra la identitat catalana; des de l’afer de l’Estatut fins a la sentència del TSJC per reformar el model d’inversió lingüística en l’educació.
El recent pacte de reforma de la Constitució, demostra que, en temes nacionals espanyols, el PP i el PSOE no tenen entre ells cap diferència, i això des de Catalunya ho hem pogut comprovar reiteradament, no hi hagut cap avenç en les dues legislatures socialistes, i el tema Estatut és un paradigma ben clar.
El futur més proper, amb una més que probable majoria absoluta del PP, no llença gaire llum cap el futur nacional de Catalunya; i seria de preveure que els intents d’involució d’autogovern s’intensifiquin i ,fins i tot , aconsegueixin resultats claus per a les seves aspiracions. El context de crisi, pot ser l’excusa perfecte per anar retallant l’autonomia del Govern de Catalunya.
És per això, que avui m’he imaginat un onze de setembre en que la bandera negra tornava a onejar en molts balcons del Principat. Som conscients dels perills que s’acosten, és molt clar que l’enemic de sempre està esmolant les seves armes, ara en forma de sentències judicials, per fer un nou intent per reduir-nos a simple regió espanyola, sense més.
Aixequem, doncs, de nou la bandera negra, ni que sigui simbòlicament, perquè estem disposats a defensar els nostres drets i les nostres llibertats; i seria bo que ho sabessin.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada