Moltes gràcies

Al PSOE i al PP espanyols, moltes gràcies. Gràcies per dur a terme una reforma de la Constitució en temps record, ja que en una setmana i mitja es van treure el tema de la màniga i van fer possible la reforma de la Constitució, que limita el deute de les autonomies per llei.
Us agraeixo haver fet possible que un autodenominat moderat declari "trencat el consens constitucional de la transició" i parli sense embuts de la seva transició nacional, el que en català normal i entenedor diríem procés cap a la independència.
Gràcies també per demostrar-nos que la vostra Constitució és fàcilment reformable, malgrat que a les lliçons de Dret Constitucional, per cert exercides per un d’aquests diputats del PSC a Madrid qui no ha tingut cap empatx votant-hi a favor, sempre ens van ensenyar que les reformes constitucionals no eren gens fàcil que es produïssin i que si es duien a terme sempre havien de ser amb un gran consens de totes les forces polítiques.

Al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, moltes gràcies. Gràcies per aquesta interlocutòria contra la immersió lingüística i haver fet tremolar així els fonaments del país. Heu demostrat, sense pretendre-ho, que poques coses creen tant consens a Catalunya com la llengua, i heu fet possible que la Diada hagi estat la més reivindicativa dels últims anys. Ara podem ser conscients que aquesta línia vermella difícilment la podreu travessar; per mi ho podeu intentar, podeu insistir-hi, i d’aquesta manera aconseguireu sumar un bon grapat més de catalans cap a l’independentisme.

Al PP de Sant Feliu de Llobregat, moltes gràcies. Gràcies per no assistir a la ofrena institucional de l’onze de setembre a Sant Feliu, i per no assistir tampoc a la concentració davant de l’Ajuntament a favor de la immersió lingüística. Amb aquests dos gests heu demostrat el que penseu.
Amb actituds com aquestes demostreu que els quatre regidors de què gaudiu son del tot immerescuts, producte d’una conjuntura nacional específica.
Quan un regidor no fa acte de presència en els actes institucionals no es mereix aquesta representació pública; i si aquest acte és la ofrena institucional de la Diada, encara amb més èmfasi m’atreveixo a dir-ho.

Al Bisbat de Sant Feliu, moltes gràcies. Gràcies per obligar els Campaners a retirar la senyera del campanar de la Catedral. Heu demostrat així que l’antiga església catalana s’ha esfumat amb el pas dels anys, si més no al nostre poble. Les vostres patètiques justificacions: “la senyera molestava a alguns veïns”, o “la senyera és un símbol polític i no es pot penjar en una institució neutral”; són sentències que valen el seu pes en or; i que demostren tota una línea de pensament del Bisbat santfeliuenc, més en concordança en èpoques pretèrites, i que ara ens heu demostrat que paga la pena que ens esforcem a erradicar. Amb la vostra decisió, heu fet possible treure a la llum publica, no solament a la santfeliuenca, molt avesada des de fa set anys al vostre tarannà (cal recordar la vostra targeta de presentació, quan vàreu estar a punt de tirar pel terra les festes de tardor, per exemple), sinó que amb el tema que ens ocupa, la senyera, heu ensenyat al país sencer com sou; i com deia un bon article, això només és la punta de l’iceberg; esperem doncs mostrar l’iceberg sencer.

A tots ells moltes gràcies; per demostrar que l’activisme polític continua essent del tot indispensable. Gràcies, per aconseguir que amb els vostres gestos cada dia més catalans tendeixin cap al pensament independentista.

Finalment gràcies per la força que em doneu; sou el convenciment més clar i explícit que l’independentisme és una força imprescindible a l’Ajuntament de Sant Feliu, i és en dies com aquests que més clar ho veig.