divendres, 20 de gener de 2012

Créixer o no


Algú pot assegurar que s’ha après la lliçó definitivament?
Algú és capaç de dir-nos que a l’Estat no es tornarà a repetir una liberalització del sòl en els propers anys (majoria absoluta PP), que torni a basar l’economia en la construcció i que ompli altre cop les nostres ciutats de grues, i de més grues?
Al meu entendre la nostra ciutat ja no pot créixer més, si més no, no pot créixer més a nivell urbanístic, però també s’ha de plantejar la necessitat de seguir allotjant certes activitats econòmiques.
Des del punt de vista urbanístic em sembla lamentable i preocupant que encara s’estiguin aixecant edificis, com ara a la carretera del Pla, i hi hagi promocions previstes a la zona de Can Bertrand. Seria bo que l’Ajuntament publiqués el cens d’edificis buits de la ciutat, per valorar amb dades objectives la necessitat real d’aquestes noves construccions, i determinar també si realment hi ha demanda d’habitatge a Sant Feliu.
Des del punt de vista econòmic, a nivell acadèmic, avui dia, hi ha diversos punts de vista i anàlisis sobre el creixement. Des de les teories on es defensa obsessivament la necessitat de créixer, créixer i créixer per sortir de la crisi al preu que sigui; fins a les que apunten a la necessitat de deixar de créixer i fins i tot les teories que apunten a la necessitat de decréixer.
A priori, jo pensava que un govern eco socialista, es plantejaria, ni que fos de passada, aquestes teories a l’hora de gestionar la ciutat; així doncs no entenc com l’equip de govern no es planteja el tancament del la fàbrica Sanson, no en un horitzó immediat, òbviament, però si en un horitzó de deu a quinze anys.
En el cas de la Sanson, jo crec que cal decréixer, cal parar l’activitat de la fàbrica definitivament i cal desmantellar-la, així podríem créixer en qualitat de vida, i en qualitat mediambiental a Sant Feliu, de ben segur que els nostres conciutadans hi estaran d’acord.
D’altre banda cal articular mecanismes de pressió, sigui institucional o ciutadana, perquè la fàbrica compleixi la llei i desmantelli ja totes les instal·lacions en desús derivades de la seva activitat minera.
Finalment, des d’un punt de vista estrictament urbanístic, m’agradaria apuntar que fóra bo que a Sant Feliu al llarg d’aquesta legislatura Ajuntament, govern i oposició, i entitats féssim un gran pacte per aturar l’amenaça real de nous plans de creixement urbanístic que es podrien donar en el futur, perquè estareu d’acord amb mi que la nostra ciutat no es pot permetre créixer més. Això no és pas una utopia, ciutats nord americanes, amb una gran pressió urbanística ja han fet lleis en aquest sentit.