dijous, 23 de febrer de 2012

No era això, companys.


Aquest mes de febrer, els grups municipals d’ICV i el PSC, presenten al Ple una proposta de moció en favor del jutge Garzón.
Com a membre de l'executiva d’Esquerra Republicana de Catalunya de Sant Feliu vull deixar ben clar, i argumentar, la meva més enèrgica disconformitat amb aquesta moció.
En primer lloc l’enunciat de la moció barreja naps amb cols; és a dir, barreja l’afer dels crims del franquisme, amb la figura del jutge Garzón.
Una cosa és condemnar el rebuig pel fet que l’Estat espanyol no investigui els crims del franquisme, i perquè la justícia hagi condemnat el jutge instructor per voler fer-ho; l’altre cosa és voler donar suport, sense més, a la figura de l’esmentat jutge.
Vull deixar clar que si l’enunciat de la moció hagués estat per exemple: “moció de rebuig a la negació a investigar els crims del franquisme”, hi estaria absolutament d’acord i no hi hauria motiu de crítica; però l’enunciat és un altre, i he de dir que el trobo directament un insult a la intel·ligència i em preocupa i molt que aquests dos grups municipals hagin estat tan curts de vista com per portar-ho al Ple.
Sustento el meu punt de vista tant enèrgicament crític en els següents fets:
El jutge Garzón l’any 1992 no va dubtar gens a l'hora de dur a disset independentistes a les dependències de la Guàrdia Civil i incomunicar-los, molts van passar-hi diversos dies, temps que la benemèrita no va desaprofitar per torturar-los, la qual cosa va ser denunciada davant el mega jutge.
El jutge Garzón va fer servir les declaracions extretes sota tortura per instruir la seva causa, i va arxivar les denúncies de tortura. Ni l’Audiència Nacional ni cap altra instància judicial espanyola van voler investigar (sí, sí tot un defensor dels Drets Humans).
Fins aquí qualsevol podria posar en dubte el meu relat, però dotze anys més tard el Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg condemnà l’Estat espanyol per haver vulnerat l’article número 2 de la Convenció contra la Tortura per no haver investigat les denúncies per tortura tot i les evidències existents. Aquella condemna va ser literalment una condemna de prevaricació (per no haver fet allò que per llei tocava) i un dels màxims responsables jurídics d’aquesta prevaricació era, precisament el jutge Garzón. Aquest jutge i l’aparell polític i jurídic espanyol, però, van ignorar la sentència i no es van depurar cap mena de responsabilitats.
És injust, si, que el senyor Garzón segui per primer cop al banc dels acusats per voler investigar els crims del franquisme, però això no l’eximeix de cap culpa en el passat i presentar una moció pel seu suport a mi em sembla pornogràfic; i insultant.
Probablement el Ple votarà “si” a la moció; el més intel·ligent seria retirar-la i presentar-la amb una altra mena d’enunciat, però sincerament dubto que es faci.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada