Assimilació

La sociologia moderna descriu l’assimilació cultural d’un grup etno-cultural, dins del que es té establert com el comú, a una comunitat més gran o dominant. La presumpció que aquests elements generals són la garantia de la convivència cultural dins d'un estat o territori, és la que motiva l'inici d'aquest procés.

L’assimilació pot ser un procés llarg, lent, dissimulat fins i tot, que actua com una bassa d’oli, amb el que s’anomena aparells de l’Estat, i que s’envolta de tots uns mecanismes político-jurídics, destinats a la satisfacció del fi.

D’exemples d’assimilació cultural, a Catalunya, en els darrers tres-cents anys, en trobaríem a cabassos, de fet, penso que se'n podria fer una càtedra sencera a les millors universitats del país. Però l’objectiu d’aquest article és visualitzar un cas concret.

Fa dotze anys, l’Estat Espanyol decidia actualitzar les matricules dels automòbils per adequar-les al marc jurídic Europeu; així el debat es centrava en quin model seria el de futur, si bé un com l’Alemany, on la identificació dels Länders es permetia, o un com el francès, d’una lògica més jacobina, per entendre’ns.

S’entén, que si ens trobem enmig d’un procés d’assimilació, la metròpoli pretendrà sortir-se’n amb la seva i procurarà, amb totes els mitjans de què disposa, que les matricules dels vehicles siguin una eina més per a la consecució del fi; com així va succeir.

 Un exemple de com es reaccionava a aquest nou intent d’assimilar-nos el trobem a Sant Feliu. El setembre de l’any 2000, es presentava i s’aprovava al Ple una moció, d’ICV, PSC i CiU, per rebutjar la decisió del govern del Partit Popular, d’incloure a les matricules només la “E” d’Espanya; no només això, sinó que demanava que es modifiqués la decisió per incloure el Cat, i decidia que els vehicles propietat de l’Ajuntament incloguessin el distintiu Cat també. És significatiu llegir l’argumentació de la regidora del PP, on entenia la reclamació catalana, i argumentava que ells també estaven sensibilitzats amb el tema i per això la darrera decisió del PP a nivell català va ser incloure la “C”, a les seves sigles, però malgrat tot s’abstenia (no votava en contra).

Durant dotze anys, la decisió adoptada pel PP l’any 2000 pot haver tingut multitud de conseqüències, es poden citar algunes a la nostra ciutat. El distintiu Cat ha desaparegut de les matricules dels vehicles municipals, ni la policia, ni els autobusos, ni els serveis de neteja el porten, tal i com havien fet les darrers dotze anys. Tanmateix en els darrers dos mesos, ja sabem de dos casos de conciutadans multats per dur-lo en el seu vehicle privat.

El tema s’ha esvaït de l’agenda política; i aquell partit que l’ha tret, notificant a l’Ajuntament la desaparició del Cat a les matricules, ha estat acusat de fer reduccionisme polític, i d’atiar la bandera d’uns temes identitaris que en temps de crisi no interessen a ningú. No només això, sinó que l’equip de Govern municipal ha ignorat aquest partit, i no li ha atorgat, ni tant sols, el dret a rebre una resposta.

 Com podem observar el panorama ha canviat molt; dotze anys són molts, i en ciència política, tindríem feina per analitzar tots els condicionants que han propiciat aquest canvi en el mapa polític, en el sentit més ampli. Però m’atreveixo a afirmar, que el procés d’assimilació, que és constant en el temps, com el dèficit fiscal, hi ha tingut molt a veure, i aquest procés va fent forat, més encara a la nostra ciutat.

 Per acabar, una nota per a la reflexió, la primera decisió del govern Thatcher, va ser excloure el Gaèlic, com a requisit per exercir la funció pública (us sona Mallorca?). Anys més tard es demostrava la causalitat d’aquesta decisió amb la situació lamentable del Gaèlic. Doncs això, assimilació.