Encongir-se
“La independència encongiria Catalunya” va deixar anar, la setmana passada, Pere Navarro, líder dels socialistes catalans, als micròfons de Catalunya Ràdio.
Declaracions que a primer cop d’ull destaquen per la desinformació manifesta que professa el dirigent socialista, i per una mala fe flagrant, per propagar un rumor totalment fals i sense cap base científica, ja què el senyor Navarro hauria de saber que dels 20 països amb un índex de desenvolupament humà més elevat, 16 tenen una mida semblant o inferior a Catalunya; és a dir, la realitat desmenteix el rumor propagat, de fer creure que la mida del país és un entrebanc al progrés dels estats independents.
Costa molt imaginar un encongiment més gran a l’actual. Costa molt creure que la cosa empitjoraria pel fet de marxar d’Espanya, tenint en compte que Catalunya, aquest 2012, ha exportat un 10,3% més que l’any anterior i per valor de 4.794 milions d’euros, gairebé una quarta part del total de tot l’estat; o, per exemple, pel que fa a recerca, Catalunya és el quart país del món en citació de tesis doctorals en revistes científiques, per darrera de Suècia, Israel i Suïssa, o és el cinquè país en captació de recursos per projectes de recerca competitius, que per culpa de les retallades s’estan fent servir per pagar nòmines al professorat. Amb aquestes dades reals, és fàcil pensar que estem vivint per sota de les nostres possibilitats. En altres paraules, ens estem encongint, o el que és el mateix ens estan fent encongir perquè no és racional que tinguem 840 mil aturats a Catalunya, 250 mil amb tota prestació esgotada, el 50% dels joves aturats i un llarg etcètera; no és racional seguir formant part d’un país que s’ha “menjat” 600 mil milions d’euros, del bilió donat pel BCE, per tapar els actius tòxics dels bancs, o el que és el mateix d’aquest bilió d’euros, ni un euro ha servit per alimentar l’economia real, ni per potenciar l’I+D, que a la llarga ha perjudicat l’atur.
Amb aquesta breu pinzellada és molt difícil imaginar-se una situació més encongida que l’actual.
Espanya ens encongeix. Per exemple, perquè l’Estat lidera el rànquing de misèria europea (índex creat a partir de la taxa d’atur, i del nivell de dèficit públic), i el que és pitjor, que en Espanya, ja no hi confia ningú. Cap agent exterior, ni la Unió Europea, ni els mercats, ni la Xina, ni ningú amb capacitat per pal·liar la situació actual, pot confiar en un estat que ha presentat catorze suspensions de pagaments en els últims tres segles, o un Estat que té sobre la taula quatre-cents expedients per violació de competències de la Unió Europea.
Per acabar, m’agradaria fer esment a la resposta que l’ex-Conseller Tresserras va donar a Pere Navarro: “Quan us emancipeu del PSOE descobrireu que l’home del sac més pervers i mentider és l’estat engendrat per la força i per la violència, aquesta mena d’estat, que és el que encara defenseu, encongeix els cors i les butxaques de la gent lliure, que no se’n senten vassalls; però l’estat que emergeix de la voluntat popular, no amenaça i no sotmet.”
Declaracions que a primer cop d’ull destaquen per la desinformació manifesta que professa el dirigent socialista, i per una mala fe flagrant, per propagar un rumor totalment fals i sense cap base científica, ja què el senyor Navarro hauria de saber que dels 20 països amb un índex de desenvolupament humà més elevat, 16 tenen una mida semblant o inferior a Catalunya; és a dir, la realitat desmenteix el rumor propagat, de fer creure que la mida del país és un entrebanc al progrés dels estats independents.
Costa molt imaginar un encongiment més gran a l’actual. Costa molt creure que la cosa empitjoraria pel fet de marxar d’Espanya, tenint en compte que Catalunya, aquest 2012, ha exportat un 10,3% més que l’any anterior i per valor de 4.794 milions d’euros, gairebé una quarta part del total de tot l’estat; o, per exemple, pel que fa a recerca, Catalunya és el quart país del món en citació de tesis doctorals en revistes científiques, per darrera de Suècia, Israel i Suïssa, o és el cinquè país en captació de recursos per projectes de recerca competitius, que per culpa de les retallades s’estan fent servir per pagar nòmines al professorat. Amb aquestes dades reals, és fàcil pensar que estem vivint per sota de les nostres possibilitats. En altres paraules, ens estem encongint, o el que és el mateix ens estan fent encongir perquè no és racional que tinguem 840 mil aturats a Catalunya, 250 mil amb tota prestació esgotada, el 50% dels joves aturats i un llarg etcètera; no és racional seguir formant part d’un país que s’ha “menjat” 600 mil milions d’euros, del bilió donat pel BCE, per tapar els actius tòxics dels bancs, o el que és el mateix d’aquest bilió d’euros, ni un euro ha servit per alimentar l’economia real, ni per potenciar l’I+D, que a la llarga ha perjudicat l’atur.
Amb aquesta breu pinzellada és molt difícil imaginar-se una situació més encongida que l’actual.
Espanya ens encongeix. Per exemple, perquè l’Estat lidera el rànquing de misèria europea (índex creat a partir de la taxa d’atur, i del nivell de dèficit públic), i el que és pitjor, que en Espanya, ja no hi confia ningú. Cap agent exterior, ni la Unió Europea, ni els mercats, ni la Xina, ni ningú amb capacitat per pal·liar la situació actual, pot confiar en un estat que ha presentat catorze suspensions de pagaments en els últims tres segles, o un Estat que té sobre la taula quatre-cents expedients per violació de competències de la Unió Europea.
Per acabar, m’agradaria fer esment a la resposta que l’ex-Conseller Tresserras va donar a Pere Navarro: “Quan us emancipeu del PSOE descobrireu que l’home del sac més pervers i mentider és l’estat engendrat per la força i per la violència, aquesta mena d’estat, que és el que encara defenseu, encongeix els cors i les butxaques de la gent lliure, que no se’n senten vassalls; però l’estat que emergeix de la voluntat popular, no amenaça i no sotmet.”
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada