El desllorigador
La lliçó més important, més clara i més irrefutable del 25N és que la supervivència i l'èxit del procés d’independència passa inexcusablement pel Baix Llobregat, i, per extensió, a les altres comarques de l’àrea metropolitana. La fotografia post electoral així ho demostra, on és més dèbil l’independentisme és en aquestes comarques, justament les que tenen més pes demogràfic.
Contràriament a moltes opinions publicades, el procés ni ha fracassat, ni depèn d’un pacte de govern entre Convergència i Unió i Esquerra Republicana. Jo diria que el procés està com estava abans de l’onze de setembre, és un gerro de porcellana i s’ha de cuidar, sinó es prenen les decisions correctes el gerro es trencarà; un pacte de govern farà que el gerro es trenqui a l’àrea metropolitana i si això passa el procés pot fracassar definitivament durant varies generacions.
I a partir d’aquí , què? És la pregunta clau. El procés s’ha fet complex, i per això cal evitar els reduccionismes, les anàlisis simplistes i eixelebrades.
La meva humil opinió és que entre Convergència i Esquerra s’ha de signar un pacte de no agressió mútua. Convergència haurà d’entendre que és bo pel procés l’oposició que li planteja Esquerra, una oposició responsable, gens agressiva i gens desgastadora; al seu torn, Esquerra haurà d’entendre que aquesta és la oposició que ara cal. Convergència haurà d’estudiar les alternatives econòmiques que planteja Esquerra, perquè d’una vegada per totes els efectes de la crisi els paguem entre tots, i molt més els que més tenen. Només d’aquesta manera els ciutadans que més estan patint, molts d’ells en la nostra comarca, entendran que no s’està governant en contra d’ells, com ara ha passat. Aquesta és la primera necessitat bàsica pel procés.
Un cop establertes aquestes condicions i començada la legislatura, Convergència al govern i Esquerra a la oposició, caldrà començar la feina més important i més exigent per part de tots: convèncer, convèncer i convèncer els habitants menys partidaris a la independència al Baix Llobregat (i àrea metropolitana) i per extensió, és clar, a Sant Feliu.
La manera més evident de fer-ho és el que jo anomenaria la via santvicentina, que es basa en que els nostres conciutadans entenguin que des dels posicionaments de l’independentisme s’està governant per a ells, s’està amb ells, ens preocupem pel seu futur; i els convencem que el seu dolor i el seu patiment és compartit, i que les causes d’aquest patiment, com bé sabem, es troben fora també de Catalunya (llegiu dèficit fiscal, ofegament econòmic de l’estat etc...).
Crec que Convergència amb la seva gestió en aquests dos anys no ha tingut en compte aquesta qüestió.
Pel futur més immediat serà molt important la cooperació, entesa i coordinació de Convergència, Esquerra i l’Assemblea Nacional per portar a terme aquesta tasca amb èxit, tots al mateix nivell, tots cap al mateix objectiu; i sumant a totes les entitats, sindicats, altres partits, associacions de veïns, i a tots aquelles persones que s’hi vulguin involucrar.
Alguns interpretareu aquesta proposta, com a buida i mancada de contingut; deixeu-me dir que els resultats l’avalen. Esquerra Republicana ha passat de 600 vots a Sant Vicenç dels Horts, a més de 3000 convertint-se en primera força, passant del 5.81% de representació a un històric 23.48%; i no és casualitat, ja que s’ha treballat al costat de la gent, des dels plantejaments de l’independentisme, i fent molta pedagogia.
No voldria acabar aquest article sense assenyalar la importància clau, pel procés, del fet que l’independentisme augmenti de manera molt significativa la seva representació als ajuntaments, per portar a terme un nou tipus de municipalisme, que ja he descrit en algun article anterior. Per fer-ho possible necessitem sumar, moltes més mans.
Finalment, el més important no és tenir una data pel referèndum, el més important és guanyar-lo; retallar 4000 milions d’euros del pressupost del 2013, és el primer pas per perdre el referèndum.
Contràriament a moltes opinions publicades, el procés ni ha fracassat, ni depèn d’un pacte de govern entre Convergència i Unió i Esquerra Republicana. Jo diria que el procés està com estava abans de l’onze de setembre, és un gerro de porcellana i s’ha de cuidar, sinó es prenen les decisions correctes el gerro es trencarà; un pacte de govern farà que el gerro es trenqui a l’àrea metropolitana i si això passa el procés pot fracassar definitivament durant varies generacions.
I a partir d’aquí , què? És la pregunta clau. El procés s’ha fet complex, i per això cal evitar els reduccionismes, les anàlisis simplistes i eixelebrades.
La meva humil opinió és que entre Convergència i Esquerra s’ha de signar un pacte de no agressió mútua. Convergència haurà d’entendre que és bo pel procés l’oposició que li planteja Esquerra, una oposició responsable, gens agressiva i gens desgastadora; al seu torn, Esquerra haurà d’entendre que aquesta és la oposició que ara cal. Convergència haurà d’estudiar les alternatives econòmiques que planteja Esquerra, perquè d’una vegada per totes els efectes de la crisi els paguem entre tots, i molt més els que més tenen. Només d’aquesta manera els ciutadans que més estan patint, molts d’ells en la nostra comarca, entendran que no s’està governant en contra d’ells, com ara ha passat. Aquesta és la primera necessitat bàsica pel procés.
Un cop establertes aquestes condicions i començada la legislatura, Convergència al govern i Esquerra a la oposició, caldrà començar la feina més important i més exigent per part de tots: convèncer, convèncer i convèncer els habitants menys partidaris a la independència al Baix Llobregat (i àrea metropolitana) i per extensió, és clar, a Sant Feliu.
La manera més evident de fer-ho és el que jo anomenaria la via santvicentina, que es basa en que els nostres conciutadans entenguin que des dels posicionaments de l’independentisme s’està governant per a ells, s’està amb ells, ens preocupem pel seu futur; i els convencem que el seu dolor i el seu patiment és compartit, i que les causes d’aquest patiment, com bé sabem, es troben fora també de Catalunya (llegiu dèficit fiscal, ofegament econòmic de l’estat etc...).
Crec que Convergència amb la seva gestió en aquests dos anys no ha tingut en compte aquesta qüestió.
Pel futur més immediat serà molt important la cooperació, entesa i coordinació de Convergència, Esquerra i l’Assemblea Nacional per portar a terme aquesta tasca amb èxit, tots al mateix nivell, tots cap al mateix objectiu; i sumant a totes les entitats, sindicats, altres partits, associacions de veïns, i a tots aquelles persones que s’hi vulguin involucrar.
Alguns interpretareu aquesta proposta, com a buida i mancada de contingut; deixeu-me dir que els resultats l’avalen. Esquerra Republicana ha passat de 600 vots a Sant Vicenç dels Horts, a més de 3000 convertint-se en primera força, passant del 5.81% de representació a un històric 23.48%; i no és casualitat, ja que s’ha treballat al costat de la gent, des dels plantejaments de l’independentisme, i fent molta pedagogia.
No voldria acabar aquest article sense assenyalar la importància clau, pel procés, del fet que l’independentisme augmenti de manera molt significativa la seva representació als ajuntaments, per portar a terme un nou tipus de municipalisme, que ja he descrit en algun article anterior. Per fer-ho possible necessitem sumar, moltes més mans.
Finalment, el més important no és tenir una data pel referèndum, el més important és guanyar-lo; retallar 4000 milions d’euros del pressupost del 2013, és el primer pas per perdre el referèndum.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada