dimarts, 15 d’octubre de 2013

Resum del meu discurs a la XXIena Botifarrada

Sovint quan m'han preguntat com és que havia acceptat la responsabilitat de ser el cap de llista per ERC-Sant Feliu a les properes eleccions municipals del 2015, sempre he respòs que l'acceptava perquè ho veia possible. Si m'han respòs preguntant si el que veia possible era recuperar la representació a l'Ajuntament, he dit que si, però que també veig possible guanyar. 

Si!!!; dic guanyar, i no sóc un il·lús o m'he tornat boig. Ningú ens ha d'explicar la dificultat del repte, ni que aquest és molt difícil a curt termini per una ciutat com Sant Feliu. 

El camí per aconseguir-ho serà llarg, potser molt llarg, però el camí l'hem emprès i tenim la voluntat de persistir. Des de que vam renovar l'executiva no hem parat de reunir-nos amb moltes entitats, escoltar-les, saber com respira la ciutat. Ho he dit més d'un cop, tenim la voluntat de parlar amb tothom, perquè ens importa Sant Feliu, el tenim constantment al cap!!

Si crec que podem guanyar, no és perquè en aquest cas em toqui a mi encapçalar el projecte, sinó perquè tinc una gran confiança amb tots els meus companys de l'executiva, que s'hi deixaran la pell per aconseguir-ho; i perquè tinc una gran confiança en que tots els que esteu aquí avui ens ajudareu a fer-ho possible, perquè només ens tenim a nosaltres, per fer-ho possible i perquè sou importantíssims per aconseguir-ho.

Les eleccions municipals del 2015 són un repte gegantí, estan aquí a la cantonada, tant sols queden vint mesos i vuitanta setmanes i poden ser les més importants per Catalunya des del 1931. Si el 2014, tenim sort, hi ha consulta, i guanya el si, les eleccions municipals seran molt transcendents, ja que només la victòria del sobiranisme a les eleccions municipals servirà per posar els ciments més sòlids possible; aleshores si, procés d'independència. Si el 2014, l'Estat ho ha fet tot per impedir la consulta, i arribem al maig del 2015, les eleccions municipals poden servir per fer un pas més cap a la sobirania plena del país. 

Jo considero el repte prou important perquè estiguem tots mobilitzats; perquè o ens mobilitzem els que avui estem aquí, o no ho farà ningú; i en aquesta ciutat els enemics de la democràcia, aquells que no ens volen deixar votar de cap de les maneres estan molt ben mobilitzats, com ho demostren diversos fets viscuts darrerament.

Per acabar vull agrair, a les noves incorporacions, que han decidit fer el pas i ajudar a Esquerra a assolir els seus objectius, a l'Albert, el Manel i la Lina; des del 2011 no hem parat de créixer, i això sempre és un motiu de satisfacció. 
Vull agrair als nostres militants de la JERC, sous vitals per nosaltres, i estem orgullosos de comptar amb vosaltres. Per últim, agrair a l'esforç de la Marta Vilalta i de la Marta Rovira per estar avui aquí amb nosaltres.

Gràcies per haver vingut!

Visca Catalunya i Visca Sant Feliu


dimarts, 30 d’abril de 2013

La cuina de les enquestes

En les últimes eleccions al Parlament entre les enquestes preelectorals, les publicades als mitjans de comunicació, i les del CEO i la del CIS, i els resultats electorals finals s'hi van observar diferències destacades.
http://www20.gencat.cat/docs/governacio/Eleccions/Documents/Documents_info_general/Arxius/eleccion-Parlament-2012/Sondejos%202012.pdf
D’una banda, el més obvi, i el que més es va comentar la mateixa nit electoral, va ser la diferència del resultat previst per la força guanyadora, cap enquesta havia previst una davallada tant espectacular per Convergència i Unió, inclús el sondeig a peu d’urna li donava una forquilla de 54-57 diputats.
Els motius que porten a que vàries enquestes mostrin resultats diferents són principalment dos; en primer lloc, i segurament l’explicació més científica és que les enquestes no són més que fotografies fixes d’un moment concret de la campanya, per tant, el resultat final d’aquesta fotografia dependrà de varis factors, que li atribueixen a l’enquesta un marge d’error. Quantes entrevistes es realitzen per exemple és un dels factors més evidents, però també en quin moment es fa l’enquesta, no és el mateix fer-la després d’un cara a cara on un dels dos candidats ha resultat clarament derrotat, que abans d’aquest moment. En altres paraules, les enquestes recullen el que passava el dia en que es va fer el treball de camp, i no el que passarà el dia de les eleccions, és per això que els grans partits treballen amb enquestes diàries de la campanya i van modulant els discursos segons els resultats d’aquestes. Per tant, s’ha de tenir molt en compte la dinàmica temporal.
En segon lloc, és una qüestió que darrerament s’està posant molt de moda, és la denominada cuina de les enquestes; la cuina que tècnicament són els diferents procediments que els analistes posen en marxa per a assignar un vot a un partit o altre a cada elector enquestat que oculta la seva intenció de vot.
En l'àmbit de la cuina, és molt rellevant la capacitat de les enquestes per "modular" els resultats en funció dels interessos de qui les encarrega; per tant si tenim en compte que tots els mitjans responen a uns interessos concrets és normal que, en aquest sentit, les enquestes expressin resultats diferents, doncs aquestes tenen una intencionalitat, més enllà de predir el resultat d’unes eleccions.
Les passades eleccions al Parlament de Catalunya, al ser unes eleccions amb unes característiques força especials afegeixen dificultat al fet de predir els resultats. Es va debatre molt després de les eleccions si valia la pena fer tanta enquesta vist com havien fallat, però cal dir que excepte la patacada de CiU, la tendència de la resta de partits va ser copsada correctament. Però el més destacable és que si unes eleccions com aquestes, tenen unes característiques especials, la cuina que es realitza en les enquestes també haurà de tenir unes característiques força especials, i això tot sembla indicar que no va succeir.
Que una cuina hagi de tenir unes característiques especials, i que per tant limitarà la tasca dels analistes, vol dir que a part de preveure els factors coneguts, com es fa habitualment, és a dir, recollir el vot ocult, que és estable històricament en segons quins partits, cal també recollir aquests factors desconeguts, que en el cas de les eleccions del novembre, serien aquestes característiques especials, i que hauria d’haver suposat predir, a l’hora de fer les enquestes, la participació global en les eleccions, i d’altres elements més complicats de "cuinar" com els moviments estranys de certs mitjans de comunicació publicant informes falsos per perjudicar la imatge del màxim favorit.
Finalment, per il·lustrar les dificultats de predir els resultats de les passades eleccions cal fer esment en què a les eleccions del 2010 en l’enquesta feta pel CEO un mes abans de les eleccions un 20% dels enquestats no sabien a quin partit votarien; en l’enquesta del 2012 aquest percentatge en l’enquesta del CEO pujava fins el 30%; aquest percentatge tant elevat obliga a les empreses enquestadores a fer supòsits més arriscats en el procés de la cuina, i presumiblement per això molts supòsits van tendir a afavorir a CiU.

diumenge, 14 d’abril de 2013

Memòria

Posem-nos en situació; Ple Municipal de març de 2011; ICV proposa una moció (punt 6 http://www.santfeliu.cat/documents/96652419-dd8b-4179-b96c-bc0ed9052fcf/29032011.doc) de reconeixement de la II República (l’any que feia 80 anys); alternativament, ERC en presenta una altra per commemorar la República i recordar els que van lluitar per la recuperació de les llibertats democràtiques i nacionals de Catalunya, en la qual es proposava acordar que l’Ajuntament recordés el 14 d’abril i la proclamació de la República Catalana.
El portaveu d’ICV d’aleshores, Jordi San José, manifestava que votarien a favor de les dues mocions; d’altra banda ERC també va aprovar ambdues mocions.
Que les dues forces polítiques aprovessin les dues mocions recollia, al meu entendre, l’esperit més o menys implícit, fins aleshores, de commemorar la República a Sant Feliu, sense més, fet que feia possible aglutinar totes les sensibilitats republicanes en una data tant significativa.
A l’abril de 2012, l’acte institucional de commemoració de la proclamació de la República organitzat per l’Ajuntament va commemorar només la II República, eliminant el republicanisme català, suprimint l’esperit que havia imperat fins la data a Sant Feliu, i estripar el sentit de la moció de 2011 (votada a favor pel mateix grup d’ICV), tant sols un any abans.
Més recentment, l’alcalde justificava en el seu bloc personal que la bandera tricolor de la república espanyola oneja el dia 14 d’abril a l’Ajuntament en virtut d’aquesta mateixa moció (aquí no va entrar en detalls). Doncs bé, si aquesta moció només explícita que la bandera onegi l’abril de 2011 (per bé que també ho va fer el 2012, i ho farà el 2013), aleshores, en virtut d’aquesta interpretació, per què l’Ajuntament no recorda en l’acte institucional la República Catalana??
Lamentablement no és la primera vegada que denunciem que els acords adoptats en un Ple s’interpreten discrecionalment, http://www.fetasantfeliu.cat/noticia/11957/erc-denuncia-que-lajuntament-incompleix-lacord-de-lus-del-cat-a-les-matricules, i aquesta comença a ser ja una qüestió molt preocupant.
Fóra bo que alguns recordessin que la senyera i el cant dels segadors són símbols republicans tant perfectament legítims com la bandera tricolor i l’himne de Riego; i, en canvi, aquests s’ometran aquest 14 d’abril per segon any consecutiu. Per què?
Alguns hem decidit commemorar la República Catalana, aquest diumenge 14 d'abril a les 11 del matí a la Plaça Lluís Companys.