La cuina de les enquestes

En les últimes eleccions al Parlament entre les enquestes preelectorals, les publicades als mitjans de comunicació, i les del CEO i la del CIS, i els resultats electorals finals s'hi van observar diferències destacades.
http://www20.gencat.cat/docs/governacio/Eleccions/Documents/Documents_info_general/Arxius/eleccion-Parlament-2012/Sondejos%202012.pdf
D’una banda, el més obvi, i el que més es va comentar la mateixa nit electoral, va ser la diferència del resultat previst per la força guanyadora, cap enquesta havia previst una davallada tant espectacular per Convergència i Unió, inclús el sondeig a peu d’urna li donava una forquilla de 54-57 diputats.
Els motius que porten a que vàries enquestes mostrin resultats diferents són principalment dos; en primer lloc, i segurament l’explicació més científica és que les enquestes no són més que fotografies fixes d’un moment concret de la campanya, per tant, el resultat final d’aquesta fotografia dependrà de varis factors, que li atribueixen a l’enquesta un marge d’error. Quantes entrevistes es realitzen per exemple és un dels factors més evidents, però també en quin moment es fa l’enquesta, no és el mateix fer-la després d’un cara a cara on un dels dos candidats ha resultat clarament derrotat, que abans d’aquest moment. En altres paraules, les enquestes recullen el que passava el dia en que es va fer el treball de camp, i no el que passarà el dia de les eleccions, és per això que els grans partits treballen amb enquestes diàries de la campanya i van modulant els discursos segons els resultats d’aquestes. Per tant, s’ha de tenir molt en compte la dinàmica temporal.
En segon lloc, és una qüestió que darrerament s’està posant molt de moda, és la denominada cuina de les enquestes; la cuina que tècnicament són els diferents procediments que els analistes posen en marxa per a assignar un vot a un partit o altre a cada elector enquestat que oculta la seva intenció de vot.
En l'àmbit de la cuina, és molt rellevant la capacitat de les enquestes per "modular" els resultats en funció dels interessos de qui les encarrega; per tant si tenim en compte que tots els mitjans responen a uns interessos concrets és normal que, en aquest sentit, les enquestes expressin resultats diferents, doncs aquestes tenen una intencionalitat, més enllà de predir el resultat d’unes eleccions.
Les passades eleccions al Parlament de Catalunya, al ser unes eleccions amb unes característiques força especials afegeixen dificultat al fet de predir els resultats. Es va debatre molt després de les eleccions si valia la pena fer tanta enquesta vist com havien fallat, però cal dir que excepte la patacada de CiU, la tendència de la resta de partits va ser copsada correctament. Però el més destacable és que si unes eleccions com aquestes, tenen unes característiques especials, la cuina que es realitza en les enquestes també haurà de tenir unes característiques força especials, i això tot sembla indicar que no va succeir.
Que una cuina hagi de tenir unes característiques especials, i que per tant limitarà la tasca dels analistes, vol dir que a part de preveure els factors coneguts, com es fa habitualment, és a dir, recollir el vot ocult, que és estable històricament en segons quins partits, cal també recollir aquests factors desconeguts, que en el cas de les eleccions del novembre, serien aquestes característiques especials, i que hauria d’haver suposat predir, a l’hora de fer les enquestes, la participació global en les eleccions, i d’altres elements més complicats de "cuinar" com els moviments estranys de certs mitjans de comunicació publicant informes falsos per perjudicar la imatge del màxim favorit.
Finalment, per il·lustrar les dificultats de predir els resultats de les passades eleccions cal fer esment en què a les eleccions del 2010 en l’enquesta feta pel CEO un mes abans de les eleccions un 20% dels enquestats no sabien a quin partit votarien; en l’enquesta del 2012 aquest percentatge en l’enquesta del CEO pujava fins el 30%; aquest percentatge tant elevat obliga a les empreses enquestadores a fer supòsits més arriscats en el procés de la cuina, i presumiblement per això molts supòsits van tendir a afavorir a CiU.

Comentaris

Entrades populars