dimecres, 30 de novembre de 2011

Sant Feliu d'esquena al país


No em puc acabar de treure mai del damunt la sensació de viure en una espècie de Gàl·lia, en el sentit de reducte arraconat a un cantó del Principat (no en sentit estricte); és una exageració òbviament, però és una sensació que de ben segur molts companys de fatigues comparteixen.
Ahir, assistia al Ple municipal, amb la sensació que la distància que separa la nostra particular Gàl·lia Baix Llobregatenca de la resta del País es podia reduir simbòlicament, si els regidors d’ICV o del PSC, votaven a favor, o si més no s’abstenien els dos, en la votació que havia de permetre incloure la ciutat a la Xarxa de Municipis per la Independència (des d’aquí animo a aquests regidors que es reuneixin amb llurs col·legues d’altres municipis que han tingut més alçada de mires i hi han votat positivament).
Però tal com s’esperava, i es podia intuir, la capital de la nostra Gàl·lia particular va resistir heroicament una nova batalla simbòlica, utilitzant totes les armes, inclosa la demagògica, i com a resultat han permès que Sant Feliu de Llobregat doni l’esquena a una realitat que recorre tot el País, si es té en comte que cent vint municipis s’han adherit a la Xarxa; que les Consultes, es van celebrar a la majoria del territori, també a Sant Feliu, amb clars impediments de l’Alcalde d’aleshores; que després d’una bona colla d’anys de no permetre incloure la pregunta als sondejos demoscòpics, aquests ja mostren una majoria social favorable a la independència, i que, el què considero més important, i representa la victòria més gran de l’independentisme fins ara, s’ha aconseguit situar la qüestió al centre del debat polític.
El que més em va sorprendre del Ple d’ahir no fou el sentit del vot dels diferents grups, el realment sorprenent va ser l’argumentació que els dos grups polítics esmentats van emprar per justificar la seva posició.
Començaré pel PSC; la seva argumentació va ser talment una metàfora de la oposició al Govern municipal que estan fent fins ara. Escoltant a la seva portaveu, no podria dir amb exactitud si els socialistes santfeliuencs saben ben bé el que és aquesta Xarxa de Municipis, o si l’exercici de demagògia utilitzat estava del tot premeditat en un terreny ideològic, el de l’encaix de Catalunya amb Espanya, en el qual naufraguen, talment com el partit en si. I és que no es pot justificar que no es pot formar part de la Xarxa a causa d’un suposat cost econòmic per la ciutat, inexistent val a dir, comparable al de altres ens supramunicipals (consell comarcal, diputació etc...) que segons ells ja permeten aquests debats. Com no, després de demostrar que la moció, no només no anava amb ells, sinó que ni tant sols s’havien preocupat a investigar en què consisteix aquesta Xarxa (repeteixo, que alguns regidors socialistes d’arreu del país hi han votat a favor), van aprofitar, cosa que ja és tot un clàssic en aquesta mena de debats, per deixar clar que ells son federalistes (suposo que de la mateixa manera que ho són el senyor Bono i el senyor Guerra).
En el cas del grup d’ICV, el problema, segons ells, és en la utilització del mot independentista en l’enunciat de la moció. El seu argumentari es basa en que si en lloc de municipis per la independència, fos municipis pel dret a decidir o a favor de l’autodetermincaió, òbviament el seu vot hagués estat afirmatiu. Aprofito per dir, contradient aquest argument,que la Xarxa el que vol és treballar per aprofundir en l’exercici del dret a l’autodeterminació.
Un tampoc es pot treure del cap, més encara després del Ple d’ahir, la idea que si algun dia tenim la sort de decidir els nostres designis futurs, els ecosocialistes santfeliuencs apostarien pel no, però estarien contents que els permetessin autodeterminar-se, per seguir igual suposo; per tant ja m’explicaran la gràcia del Dret a Decidir per decidir seguir iguals. Per ells en l'hipotètic exercici del dret a decidir hauria de constar la resposta federalista, només dir-los que dos no es federen si un no vol; i de federalistes no sé si en queda cap Ebre enllà.
No se li escapa a ningú que darrere les argumentacions ecosocialistes, hi ha molta estratègia en clau municipal, i ho trobo legítim i respectable; ho demostren les paraules de l’Alcalde afirmant que molts conciutadans que no combreguen amb el debat que ens ocupa (i que els han votat) no entendrien que ells votessin a favor de que la institució que representen formés part de la Xarxa. Per entendre’ns, ells calculen que si es mostraven favorables a la moció bona part dels seus votants no ho entendrien, i el més probable és que això els passés factura en el futur.
Abandonava la sala de Plens de l’Ajuntament, amb un filtre color sèpia a la ment, després d'haver escoltat arguments propis d’èpoques pretèrites, el que no ha canviat tampoc, és la manera com els representants polítics de la nostra ciutat entenen l’independentisme. Cansa que s’utilitzin sempre els mateixos arguments (l’ara no toca, això no interessa a ningú, amb la crisi això es secundari etc...). Nosaltres seguirem treballant per reduir aquesta distància abismal amb la gran majoria de la resta del territori, i perquè el debat polític de la nostra ciutat es normalitzi (en la direcció i el sentit que he pretès explicar).
Conclouré aquest article de la mateixa manera que ho he fet d’altres vegades. Avui dia la independència de Catalunya és la única política social viable; així de clar, perquè se’m entengui, sense independència en breu aquest país deixarà de ser viable, tal i com se’ns escanya contínuament. Per tant, tot i que els representants legítims de la nostra ciutat no ho creguin ARA SI TOCA!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada