dilluns, 10 de març de 2014

Discurs de l'acte del dia internacional de les dones

Quan preparava el discurs per l'acte d'avui, volia sintetitzar la importància històrica del paper de la dona dins d'Esquerra Republicana. 

Vaig pensar en un escrit de Joana Gay recollit en la publicació "Les dones d'Esquerra Republicana", que diu així:


"Si escoltessim les seves veus,

Veus de dones dels anys 30, del segle XX

Companyes del nostre partit Esquerra Republicana de Catalunya

Dones dinamitzadores d’una veritable revolució social

Ens explicarien com la República va obrir una nova etapa històrica

Com van treballar perquè no es fes fonedissa la seva trilogia.

 

Si escoltéssim les seves veus

Veus de dones conscients del que portaven entre mans amb disciplina i convicció

Dones que van portar a terme una batalla sorda,

per aconseguir els drets de la dona catalana,

tot un patrimoni generosament llegat.

 

Si escoltéssim les seves veus

Ens dirien com van elaborar els seus pensaments,

pensaments de dona a la política, al partit, a la Secció,

amb els companys, a la societat.

Dones amb voluntat d’escriure i d’incidir en la realitat quotidiana i canviant a la qual es van adaptar.

Veus de dones modestes de tallers, fàbriques i mercats

que van compondre importants i nombrosos textos i documents.

 

Si escoltéssim les seves veus

Ens parlarien de com van crear estructures de lluita,

xarxes de treball i comunicació davant les dificultats i adversitats

unint dones d’esquerres de diferents partits i sindicats.

Veus de dones organitzadores de la ciutat

per abastir-la i proveir un exèrcit popular sense uniformes,

sense mitjans i sense grans propagandes.

 

Si escoltéssim les seves veus

Ens informarien com Barcelona, l’última ciutat republicana de l’Estat espanyol,

va ser assetjada, bombardejada i disminuïda.

Veus de dones valentes ens contarien l’entrada de les tropes rebels i la repressió emprada.

Les fugides i desterraments obligatoris.

Les persecucions, judicis i presons injustes.

Els silencis densos.

Els amagatalls, cataus i carrers sense sortida.

La tornada a la llar i l’oblit obligatori de la seva valuosa i anònima tasca.

La misèria i el malviure de la postguerra.

La pèrdua de la il·lusió, de la identitat,

de la llibertat, dels mots…

 

Si escolteu ara les nostres veus

Veus de dones del nou mil·leni i de l’actual Esquerra Republicana de Catalunya.

Si pareu atenció, veureu dibuixada als rostres la satisfacció de recuperar la nostra història col·lectiva,

amb un sincer agraïment a les nostres antigues companyes,

que van encetar i fer camí en els drets de la dona catalana dels quals ara en podem gaudir.

Tota una tasca que ens dóna força per continuar endavant i poder tornar a conduir,

juntament amb els nostres companys, de nou, el nostre poble cap a la llibertat.

 

Visca la República!"

 

 Catalunya, Sant Feliu, Esquerra, necessiten un altre cop, com els anys 30, l’aportació decidida i compromesa, de dones decidides i compromeses.

Ho necessiten perquè s’albiren temps de canvis en el nostre país, temps de construir noves realitats, d’assolir nous horitzons; ja què nosaltres entenem la futura República Catalana com la oportunitat final d’assolir entre totes i tots, tots els drets que malauradament avui en dia les dones del nostre país encara no tenen: l’equiparació salarial, la igualtat d’oportunitats, la conciliació de la vida familiar i laboral, i la fi de la xacra de la violència de gènere....


Si en els anys 30, les dones no s’haguessin organitzat tant decididament en organitzacions diverses, si no haguessin entès que per què la República signifiqués un avenç en els drets socials en general, i en els femenins en particular, com per exemple en l’assoliment del sufragi universal, la seva participació política activa era fonamental; si no ho haguessin fet, possiblement aquells avenços no s’haguessin aconseguit en els anys 30.

De la mateixa manera si volem que la futura República Catalana, signifiqui un avenç en els drets col·lectius en general i en les de les dones en particular, necessitem, com a societat, però també com a organització política, la participació activa i decidida de les dones.