Un dia emotiu

El 7 de maig de 1939 era afusellat en Jaume Farreras i Domingo, per pertànyer a les milícies locals d’Esquerra Republicana. Va ser delatat, empresonat i li van comunicar la sentència només dues hores abans d’executar-lo.

Ahir, gràcies a la seva família, a la seva filla, vàrem tenir la oportunitat de retre-li un petit homenatge, el primer després de 75 anys.

L’any 2003, després de la mort de l’avi, remenant papers i documents, va sortir d’un armari un vell dietari, era del meu besavi el pare de la meva àvia. El dietari recull totes les vivències viscudes en el camí cap a l’exili a França, l’estada als camps de refugiats de les platges franceses, la separació obligada de la família.

Mai fins llavors havia tingut la consciència que l’àvia, els seus germans, i els seus pares havien sigut exiliats, ni que ho havien passat tant i tant malament.

Mai ningú ha demanat perdó. Mai ningú ha hagut d’assumir responsabilitats, ni per l’assassinat covard i execrable d'en Jaume Farreras, ni per les condicions infrahumanes que van haver de viure tants milers i milers de catalans a l’exili republicà.

Ahir vàrem comprovar com el dolor en la família d’en Jaume Farreras és tant viu com fa 75 anys, perquè els van obligar al silenci, i els van obligar a la por.

Per molts anys que passin, seguirem lluitant perquè ens demanin perdó. Tenim molts motius per seguir-ho intentant: 45 alcaldes i 793 militants d’ERC van ser afusellats des de l’any 38, al 40, i milers i milers van haver d’exiliar-se a l’estranger. Ni quaranta anys de silenci ni una falsa transició ens faran perdre la memòria.

És trist, i diu molt de l’Estat en què vivim que s’hagi d’anar fins a l’Argentina a obrir causes pels crims del franquisme.

Des de ERC-Sant Feliu ja fa tres anys que ens vam desmarcar de l’acte institucional de l’Ajuntament en commemoració de la República. La raó és senzilla, no ens hi sentim representats i creiem que no es tenen en consideració totes les sensibilitats republicanes.

Des d’aquí, vull demanar un cop més al govern de la ciutat que reconsideri l’acte, que entengui que hi ha molts ciutadans que no entenem que un Ajuntament que abans commemorava, des del consens, el dia de la República (sense més), des de faci tres anys organitzi l’acte "en commemoració de la II República".

El més indignant és que de les nostres reiterades queixes sempre n’hàgim obtingut el silenci.