dilluns, 22 de setembre de 2014

Esquerres i el 'Sí'

A Catalunya s’ha presentat la plataforma ‘Esquerres pel Sí Sí’, que compta entre els seus signants sectorials de l'ANC, els Sindicats d'Estudiants dels Països Catalans, la Intersindical-CSC, a títol personal també s'hi han adherit sindicalistes de CCOO, UGT o l'USTEC, i el president de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, i els partits polítics ERC, CUP, Procés Constituent i sectors d’ICV-EUiA.
 http://www.vilaweb.cat/noticia/4210936/20140916/tarda-romeva-fernandez-signants-manifest-esquerres-si.html

A milers de quilòmetres de distància un dels partits a Escòcia que més ha apostat pel sí, a banda lògicament del SNP, i un dels primers també a engegar la campanya i la plataforma multipartidista ‘Yes Scotland’ van ser els Verds d’Escòcia.
Patrick Harvie, diputat al Parlament escocès pels Verds, argumentava de la següent manera la posició política del seu partit: “Els Verds tenim un compromís de llarga tradició en favor de la descentralització. Per tal que una democràcia sigui forta cal que la gent connecti amb les decisions que els afecten, i això passa per enfortir una participació més activa i directa en la presa de decisions locals. (...) els Verds percebem la independència no només com una retirada del Regne Unit. Es tracta, sobretot, de reconèixer que el poder polític comença al nivell local, i que només s’ha de transferir a escales superiors quan hi ha motius clars i poderosos que així ho justifiquin”.

Defensar el ‘No’ a la independència està molt bé, si hi creus i aportes arguments a un debat necessari, i és legítim, naturalment. Defensar el ‘No’ des d’una òptica d’esquerres, des d’una preocupació per la justícia social, per la igualtat, per a una cerca de més qualitat democràtica per a tots els ciutadans, seguint el fil de l’argumentació d’en Harvie ja em trontolla més, i defensar-lo des d’una òptica federalista, és directament un absurd, fins i tot un contra-natura.
M’explico. El federalisme només té sentit si la unió federal que es vol és la unió de dues o més sobiranies iguals, de tu a tu; no una més alta que l’altra, no una amb una posició de sortida diferent a l’altra, i no òbviament amb una sobirania dins de l'altra; si no iguals, exactament iguals. Per tant, la única opció sensata de federalisme és primer defensar i demanar el ‘Si’, i tot seguit demanar la unió federal amb qui es vulgui, tota la resta que s’expliqui sobre federalisme és poc rigorós.

Històricament, hi ha qui argumentava que la defensa de la sobirania d’una nació era ideològicament de dretes. Potser, no ho sé, qui ho argumentava fa anys són els mateixos que ara, des de l'esquerra no estan disposats a defensar el 'Si' en una Consulta. Que no es vulgui defensar el ‘Si’  des de sectors de l'esquerra és legítim com deia, per mi no té cap més importància; però el vell argument,  personalment crec que ha quedat obsolet.
Aquest article només pretenia demostrar com de febles poden ser alguns arguments que no permeten, per ara, a aquests sectors sumar esforços pel ‘Si’. Potser en el fons ens trobem amb la paradoxa que el què hi ha al capdavall, vés per on, és un argument i un raonament de caire nacionalista.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada