dijous, 23 d’octubre de 2014

Un gran negoci

L’any 2008 es va començar a aplicar a l’Estat Espanyol el mercat d’emissions de CO2. Aquest mercat ha resultat ser tot un negoci per la indústria pesada que funcionen a mig gas (entre elles les cimenteres). En els primers quatre anys van vendre 1.279 milions d’Euros en emissions. Per l’Estat, en canvi, aquest negoci ha esdevingut tota una ruïna ja que es va gastar més de 1.300 milions d’euros comprant drets d’emissió a l’estranger per compensar l’excés d’emissions respecte el fixat pel protocol de Kyoto. Si ens centrem en les cimenteres veiem que del 2008 al 2012 els dret d’emissió van superar les emissions reals en 56 milions de tones. Sobretot perquè els càlculs es van fer abans de la crisi. Amb aquest desfàs, les empreses cimenteres van guanyar en aquest període i només en aquesta àrea de negoci 400 milions d’euros. Si fem un càlcul ràpid, observem que a l’Estat hi ha tretze empreses cimenteres i trenta-tres plantes, això equivaldria doncs a 30M€ de guany per empresa, i 12M€ de benefici per planta. Així, amb aquesta aproximació la planta de Sant Feliu hauria pogut guanyar 4 milions d’euros per any (de 2008 al 2012), només venen drets d’emissió, assignats gratuïtament per l’Estat. Segurament són xifres petites per tot el volum de negoci, però retinguem aquesta dada. Cal dir que en aquests guanys no s’hi sumen la multitud de residus emprats com a combustible o com a matèria primera que en la comptabilitat oficial redueixen les emissions de CO2, la qual cosa suposa uns excedents encara més grans. Per el nou període 2013-2020, el sector del ciment ha obtingut de l’Administració de l’Estat una mitjana de 21,9 milions de drets d’emissió gratuïts anuals, mentre que les emissions reals del 2012 (últim any amb dades) va ser de 11,5 milions de tones de CO2. Per tant, no hi ha cap previsió que aquest negoci s’aturi. Segons el BOE, http://boe.es/boe/dias/2014/02/20/pdfs/BOE-A-2014-1860.pdf, la instal•lació de Sant Feliu (planta aturada) també ha rebut drets d’emissió de CO2 pel període 2013-2020. Concretament aquests: 2013- 619.484mt; 2014- 608.724mt; 2015- 597.838mt; 2016- 586.838; 2017- 575.719mt, 2018- 564.493mt, 2019- 553.126mt i pel 2020 541.720 milions de tones de CO2. Avui dia només sabem tres certeses sobre l’estat actual de la planta. Primera, que l’Ajuntament de Sant Feliu ha vist reduïda la seva recaptació en IAE (Impost Activitats Econòmiques), sobretot per l’aturada d’activitat de la cimentera. Segona, que hi hagut una baixa de la llicència que ha afectat en un 250.000 euros menys d’ingressos, respecte els pressupostats l’any anterior. I tercera, que la compra de la planta per part de Ciments Molins ha suposat a la ciutat uns ingressos de 425.000€ en concepte de Plus Vàlua. Però, la incertesa i la desinformació sobre els plans de futur de l’empresa és alarmant i preocupant. Què pretenen fer amb la fàbrica? Sembla clar que tenim una fàbrica sense llicència municipal, sense activitat, però que malgrat tot ha rebut uns drets d’emissió de CO2 per part de l’Administració de l’Estat; per tant l’empresa seguirà guanyant una quantitat de diners, amb un negoci d’ètica dubtosa. L’altra evidència és que remenant els informes de la Fundació Cema i d’Oficem es pot comprovar com la fàbrica té concedits els permisos per incinerar com a combustible o com a matèria primera llots de depuradora, residus industrials i biomassa. Per tant, qualsevol dia podrien reprendre aquesta activitat. Arribats fins aquí vàries consideracions. La meva opinió personal és que ha arribat l’hora de dirigir tots els esforços socials i polítics de Sant Feliu per aconseguir el desmantellament de la fàbrica. Amb tot el que he exposat crec que la ciutat de Sant Feliu s’ha guanyat el dret moral a lluitar per aquesta reivindicació. Un desmantellament d’una planta cimentera no és pas una utopia, a Andalusia i a Lorca (Múrcia) ja s’han viscut les demolicions de plantes cimenteres. Per què no a Sant Feliu? És obvi que mentre el negoci de vendre drets d’emissió de CO2 persisteixi l’incentiu per fer desaparèixer una planta per part de l’empresa tendirà a zero. Però, l’existència d’aquest negoci de venta de dret d’emissions (i moltes altres raons), obliguen a parer meu a l’Ajuntament a passar a l’acció, en dos sentits: Evitar que a Sant Feliu s’incineri mai més, i obligar a l’empresa a complir amb les mesures de seguretat en zones d’àmbit públic i assegurar la restauració mediambiental necessàries per dignificar l’àrea d’influència de la cimentera. L’Ajuntament ha d’exercir ja els mecanismes legals per obligar a l’empresa que la instal•lació compleixi uns requisits mínims de manteniment, i en cas contrari, obligar als propietaris a prendre les mesures adequades, i fins i tot, decretar l’estat ruïnós i esfondrar-la en un futur no gaire llunyà. Per saber-ne més: http://www.ecologistasenaccion.org/article27709.html http://ecologistasbierzo.wordpress.com/2014/03/31/recurren-los-derechos-de-emision-otorgados-a-cementeras-ecologistas-en-accion/ http://boe.es/boe/dias/2014/02/20/pdfs/BOE-A-2014-1860.pdf http://www.prtr-es.es/Informes/fichacomplejo.aspx?Id_Complejo=2342 http://www.prtr-es.es/informes/fichacomplejo.aspx?Id_Complejo=106 http://www.finanzas.com/noticias/mercados/20120622/lorca-exige-holcim-control-1426993.html http://www.fundacioncema.org/Uploads/docs/Cuaderno%20T%E9cnico%202014%20DEFINITIVO.pdf http://www.laverdad.es/murcia/v/20120625/lorca/ayuntamiento-exige-holcim-plan-20120625.html

1 comentari: