dilluns, 10 de novembre de 2014

Ja n'hi ha prou

Ahir mentre el 9N avançava de forma exemplar i pràcticament sense cap incident, en un auditori de Barcelona a les 12 del migdia el líder d’un partit polític del Parlament de Catalunya comparava les cues per poder participar el 9N amb les cues del franquisme i del nazisme. Si era Albert Rivera de Ciutadans, en una enèsima mostra de falta de respecte i de ràbia envers els milers i milers de catalans, que anhelen un nou futur polític per Catalunya.

Ahir, pràcticament a la mateixa hora mentre feia de vocal de mesa vaig poder saludar, a l’Institut Olorda, a la filla de Jaume Farreras i Domingo visiblement emocionada i amb la insígnia Macià a la solapa que des d’Esquerra li vam oferir el passat mes de maig. Com molts sabreu en Jaume Farreras va ser delatat, empresonat i afusellat pel feixisme el set de maig de 1939, només per pertànyer a les milícies d’Esquerra Republicana de Catalunya de Sant Feliu de Llobregat

Una mica més tard a la mateixa aula entrava na Maria Navarro, de 84 anys, amb la seva família i vinguda sola des de Mèxic per votar a Sant Feliu. L’emoció que desprenia la Maria és difícil de descriure. No és difícil imaginar que la seva vida ha estat marcada pels anys foscos del franquisme, i que per ella, com per tants, el dia d’ahir era un acte de justícia i reparació

Ahir, mentre la tarda passava entre vot i vot, veia per les xarxes socials que al Priorat na Neus Català, amb 99 anys, supervivent del camp Nazi de Ravensbrück exercia el dret de vot al seu local de participació. Com pot algú comparar les cues d’ahir amb la foscor i les tenebres d’aquells anys?? Quina mena de persona pot fer cap equiparació entre la Neus, la Maria, o la filla d’en Jaume Farreras, amb el feixisme o el nazisme? Com pot senyor Rivera?

Ahir, mentre veia a tanta i tanta gent gran emocionada, alguns amb llàgrimes als ulls, alguns demanant-li als fills i als néts una foto amb la urna, avis i àvies del nostre país que tant i tant han patit, no vaig poder pensar en els meus avis que ja no hi són. La meva àvia va ser al camp d’Àrgelers, el feixisme els ho va prendre tot, i els va fer passar els pitjors anys de la seva vida. És per ella que va viure aquell horror, i per els milers que ahir encara tenien força per fer un nou acte de justícia, que hem de dir que ja n’hi ha prou. Senyor Rivera, respecte!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada