Pressupost municipal

Al parlar dels pressupostos municipals més enllà d’analitzar on es posa el focus, on s’inverteix, què queda més coix, la gran pregunta a fer-nos és: quina ha estat la oportunitat de la ciutadania en la gestació del pressupost?

Parlar de les inversions que s’hi fan, de la quantitat monetària d’aquestes inversions, de quin llast es deixa pels futurs governs no és un tema menor. Però en aquest article pretenc fer una mirada més àmplia, anar una mica més enllà.

Parlo de la veu de la ciutadania, de la intel•ligència col•lectiva recollida als pressupostos, de fer partícips als ciutadans de les decisions de la ciutat. De fer-los corresponsables, però no una mica, sinó fer-los corresponsables del tot. En el món del segle XXI, la participació és una espectre molt més ampli que una audiència pública. Cal anar més enllà, però ens cal anar-hi amb urgència, ens cal ja.

Els pressupostos, per tant, han de ser la plasmació que govern i ciutadania treballen de forma col•laborativa i coordinada. Entenent com a col•laboració un model de gestió on qualsevol persona, entitat, col•lectiu, o empresa que vulgui col•laborar en la cerca de solucions a les necessitats o problemes públics tindrà la oportunitat de fer-ho.

Un model de gestió on es produeixin en profunditat els debats de ciutat sobre si la biblioteca s’ha d’ampliar, si aquesta reforma del mercat és la que realment fa falta, sobre què convé a la nau de Can Bertrand. Cal superar doncs els vells esquemes de participació ciutadana dels anys 90. Tot ha canviat, tot va canviant i tot hauria d’anar canviant.

No qüestiono la idoneïtat de certes inversions. No és aquesta la qüestió. Qüestiono i em pregunto per què es deixa al marge la ciutadania d’aquestes decisions tant rellevants. Per què no fem un esforç real de dotar a les decisions de l’administració la intel•ligència col•lectiva desitjable?

La política del segle XXI és una altra. Ho és sobretot perquè la ciutadania ho reclamem, i ai del gestor que no ho entengui. Mentre no es faci al ciutadà corresponsable i col•laborador de totes i cadascuna de les decisions que es prenguin, la crisi de confiança amb les institucions públiques seguirà, i s’agreujarà.

Participar ja no és només ser audiència d’unes decisions ja preses. Participar és molt més. És compartir al detall tota la informació, i és poder intercedir en la presa de decisions. Els pressupostos són la cúspide de qualsevol model de participació, com més reflecteixin la veu del ciutadà més transparent serà una ciutat. Així, uns pressupostos municipals en un futur no gaire llunyà seran la culminació dels treballs fets al costat de la ciutadania durant l’any havent impulsat la contribució directa de la ciutadania en la seva elaboració i promovent que les persones s’impliquin en els afers públics, especialment els de gran transcendència.