dimecres, 18 de novembre de 2015

Les nostres ordenances

El darrer ple d'octubre va aprovar inicialment les ordenances fiscals pel 2016 amb la nostra abstenció.
Quan el Grup Municipal d’ERC vam debatre la nostra posició de vot, la pregunta que ens vam fer era si aquestes eren unes ordenances que haguéssim pogut presentar nosaltres en el cas de governar. La resposta va ser que no, que en moltes qüestions no s’hi haguessin assemblat. 
Abans de fer esment al fons, és pertinent analitzar la forma en el procés de gestació d’aquestes ordenances. ERC som crítics amb com ha esdevingut aquest procés. Un procés circumscrit únicament en els responsables econòmics de l’Ajuntament. Ni ciutadania ni oposició hem tingut gaires oportunitats de debatre quines ordenances ens calen. El temps de marge per estudiar a fons l’abast de totes les modificacions que ha estat molt estret, i insuficient per fer un estudi rigorós que ens permeti plantejar propostes alternatives. Si bé entenem les dificultats d’aquest primer any de legislatura, recollim el guant llançat pel govern i esperem que l’any vinent es generi un procés que permeti uns debats molt més amplis.
Pel que fa al fons des d’Esquerra crèiem i creiem que encara hi ha marge per plantejar unes ordenances encara més progressives, més justes i que tinguin en compte les capacitats econòmiques dels santfeliuencs i santfeliuenques.
Menció a part són els dubtes que ens genera dues el nou tipus de gravamen de l’IBI establert per compensar la baixada del valor cadastral permesa pel Ministeri d’Hisenda. Conscients com som de que aquest impost representa el 50% d’ingressos de l’Ajuntament, ens genera dubtes que ara sigui la mesura idònia.
Per tot això, ERC ens vam abstenir en la votació per aprovar les ordenances fiscals del 2016. Una abstenció que anirà acompanyada d’unes al·legacions a aquestes ordenances que en els propers dies presentarem. Al·legarem perquè creiem que encara hi ha marge per intentar que les ordenances contemplin criteris més redistributius i progressius.


divendres, 6 de novembre de 2015

Tramposos

Era totalment esperable que els contraris a la independència no reconeixerien el resultat electoral fos quin fos, tingués la força que tingués. Era esperable que demostressin totes les argúcies argumentals per fer veure que l’unionisme havia obtingut un resultat positiu a Catalunya.

Així una de les lectures que van fer el post 27S era que les forces sobiranistes no van obtenir un mandat democràtic, obvien interessadament els 72 diputats sobre els 168, que avalen el procés d’independència; i que representen per molts un mandat inqüestionable. 

És fer trampes atorgar-li caràcter plebiscitari el 27S un cop passades les eleccions, i és fer trampes no tenir en compte que l’independentisme té majoria absoluta d’escons sobrada al Parlament de Catalunya. Fer trampes és pretendre comptar vots quan has negat sempre la necessitat de fer un referèndum vinculant, només perquè així pots reforçar algun dels teus arguments. 

 

És fer trampes obviar i no centrar el focus en que el creixement del ‘no’, amb unes eleccions amb participació record, és d’uns discretíssims quatre escons. Si parlem en termes plebiscitaris, la opció estatus quo defensada per tres partits diferents va rebre el passat setembre una derrota sense precedents, vint escons de diferència. La opció seguir com ara, l’autonomisme no té cap legitimitat a Catalunya.

Òbviament no hem sentit, ni sentirem cap mitjà d’àmbit estatal parlar en aquests termes. L’objectiu, pels tramposos, sempre justifica els mitjans.

 

Suposem, que és molt suposar, que l’unionisme té raó i el sobiranisme no té un mandat popular per tirar endavant el seu projecte. Amb aquesta premissa el mandat democràtic per seguir formant part de l’Estat espanyol és molt menor. En el xoc de legitimitats, n’hi ha una que està reforçada democràticament i una que no. Heus aquí l’histerisme del que fan gala des del 27S.

És per això que fan trampes constantment i desvien el debat cap a qüestions purament legalistes i confonen el debat interessadament, barrejant democràcia i llei. No poden parlar en termes democràtics, perquè aquí la seva partida està absolutament perduda, i s’agafen a la força de l’Estat com en un ferro roent. Avui a Catalunya l’únic projecte polític que té l’aval suficient de les urnes és l’independentisme. Argumentar en contra això és tril·lerisme argumental, és ser un trampós. 

 

Fan trampes quan des d’alguns sectors de la política espanyola parlen ara de que cal una solució política. En primer lloc perquè no parlen mai sobre la definició dels termes concrets d’aquesta solució. Sabem de sobres, l’experiència és un grau, que des de la cultura política espanyola les solucions polítiques al plet català ha estat sempre que en pleguem a les seves exigències, a les seves imposicions. Per ells negociar és que l’interlocutor claudiqui, i si costa sempre se’l pot enganyar dient ‘apoyaré’. No es d’estranyar que quan parlen de solució política estan pensant en que l’independentisme plegui veles. 

 

Parlar de diàleg, de solució política, justament ara, quan l’independentisme té més força que mai, quan cada vegada estem més a prop de l’objectiu, és fer trampes. Ara com ara, l’únic diàleg factible i seriós és el de l’acord de la separació, negociar actius i passius, un cop acceptin la realitat tal i com és.

dimecres, 9 de setembre de 2015

La Diada segrestada?

Vigília de Diada. Com de costum els darrers anys alguns decideixen legítimament no assistir als actes institucionals. L’unionisme intransigent i histèric apuja el to. Ho prova la piulada que de casualitat em topo per les xarxes. És el regidor de C’s a l’Hospitalet que declina la invitació de l’Alcaldessa per assistir als actes institucionals de la diada. Argumenta que la diada l’han segrestat els “separatistes”. L’alcaldessa és Núria Marin del PSC. Però aquí des de fa cinc anys tot s’hi val. L’argument no és nou.

Segrestar segons el diccionari: “1-Retenir una o més persones contra la seva voluntat i de manera il·legal amb la finalitat d'exigir diners o l'acompliment d'unes condicions determinades per al seu alliberament. 2-Embargar o retirar una cosa o un bé per ordre judicial”.

Què és la Diada? Quan va començar tot? La pregunta pot semblar sobrera aquestes alçades, però cal mirar enrere per entendre el present. 

Tot comença l’any 1886 a Santa Maria del Mar amb un funeral per recordar les despulles dels morts en la lluita contra les tropes borbòniques el 1714. En els següents anys es comencen a fer les primeres convocatòries que ja tenien evidents rememoracions patriòtiques. 

No és fins l’any 1894 que de manera individual o en petits grups començaren les ofrenes florals al monument de Rafael Casanova. A partir de 1901, la detenció d’un grup de joves que hi portaven una corona transformà l’acte, de tall minoritari a cada vegada més popularitzat.

El 1905 la creació d’una comissió per coordinar les iniciatives de les entitats catalanistes va donar l’impuls definitiu a l’homenatge a Casanova, que trobà en la Solidaritat Catalana el màxim divulgador. El 1913 amb el primer acte al Fossar de les Moreres l’entusiasme patriòtic va augmentar considerablement. No es fins els anys vint que l’acte de la Diada s’institucionalitza amb l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelona i els municipis catalans.

El primer en segrestar la Diada va ser Primo de Rivera que la fa passar a la clandestinitat. La proclamació de la República representa l’impuls definitiu el 1932 es calcula que davant el monument a Casanova s’hi van aplegar dues-centes mil persones.

Amb el franquisme arriba el segon segrest. Fins i tot el monument a Rafael Casanova fou retirat. Com tothom sap la diada no torna a ser legal fins el 1976, amb la històrica manifestació a Sant Boi i el 77 ja es pot realitzar a Barcelona

L'any següent, 1977, es va poder realitzar per primer cop a Barcelona, amb una gran manifestació d'un milió de persones sota el lema "Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia".  L'any 1980, es proclama oficialment com a festa nacional de Catalunya i des d’aleshores els actes de la Diada estan presidits per les institucions nacionals.

Dos obvietats. La primera està clara. La Diada la van crear aquells pioners que creien que aquella derrota s’havia de recordar. Recordar aquells que van lluitar per les constitucions catalanes i les seves llibertats. Queda clar que la Diada ha tingut, té i tindrà sempre un mercat caràcter reivindicatiu. La segona obvietat. Aquells que han provat de segrestar la Diada han estat sempre els mateixos. Aquells que sempre ens han negat el dret a ser i existir. Ara tristament veiem el tercer intent, trist i patètic, i per sort només discursiu de segrestar la Diada. Darrera la falsa discursiva de “la diada de tots”, la “diada inclusiva”, pretenen segrestar el caràcter reivindicatiu de la Diada. La Diada és una mirada al passat, un toc d’alerta pel present i una esperança pel futur. Si amb els sables, les detencions, les prohibicions no van poder mai evitar que recordéssim la nostra derrota més cruenta, ningú ho evitarà ara.

divendres, 3 de juliol de 2015

Discurs de presa de possessió

Gràcies Alcalde, gràcies regidors, gràcies al públic que ha vingut avui aquí, i gràcies a la ciutadania de Sant Feliu en general especialment als 2415 conciutadans que van manifestar la seva confiança amb Esquerra Republicana a les passades eleccions.

 

El grup municipal que tinc el goig d’encapçalar som Republicans i independentistes, però més important encara som activistes convençuts de Sant Feliu i per Sant Feliu. Som, com tants altres, persones que hem batallat per l’activisme social i cultural de Sant Feliu, i que ara després de molts anys posem la nostra experiència al servei de la ciutat, al servei de tots i totes les santfeliuenques, mitjançant la representació institucional.

Som la Judit Espert, el Bernat Dausà i un servidor, joves i il·lusionats amb aquest repte gegantí que avui assumim i que se’ns presenta davant nostre. Un repte que no és altra que ni més ni menys el d’encapçalar la oposició a Sant Feliu.

 

Encarem aquest repte amb orgull i amb la satisfacció de saber que mai Esquerra havíem arribat tant lluny. Encarem aquest repte amb l’enorme satisfacció que ens toca jugar un paper important en un moment molt important; i per això prometem aquí avui solemnement deixar-nos la pell per a construir un Sant Feliu millor per demà. 

Encarem aquest repte deixant molt clar que aquest paper que ara jugarem l’hem escollit nosaltres, i com a tal ens proposem exercir-lo d’una forma rigorosa i exigent, tranquil·la però contundentment. Com deia ens hi deixarem la pell.

 

Aquest paper l’hem escollit nosaltres. Perquè som nosaltres els qui hem renunciat ha participar del govern que finalment es va gestar. Un govern que no ens agrada. Ho diem rotunda i clarament: No ens agrada. Un govern que creiem que neix coix, ja que neix des de la desconfiança mútua dels seus signants. Un pacte que nosaltres creiem que la ciutadania de Sant Feliu no ha entès; i que més que respondre a un interès per la ciutat respon a la conjunció d’alguns interessos particulars; la qual cosa ens entristeix enormement i la qual cosa denunciem amb tota claredat. Tranquil·la però contundentment. 

 

Se’ns ha preguntat, potser massa vegades, perquè nosaltres, la gent d’Esquerra Republicana no apostàvem per entrar en aquest govern. La resposta és molt clara. L’objectiu d’Esquerra Republicana no és governar per governar, no és el poder pel poder. L’objectiu d’Esquerra Republicana és transformar Sant Feliu, i creiem honestament que dins d’aquest govern (que no ens agrada) no ho haguéssim pogut fer. 

 

Som gent, activistes de Sant Feliu, ambiciosa, i si bé creiem que el passat dia 24 de maig Esquerra vam fer un magnífic resultat, allò tant sols va ser una petita victòria parcial i som conscients que l’hora d’Esquerra a Sant Feliu encara ha d’arribar. Treballarem perquè aquesta hora arribi i treballarem amb més força que mai per seguir fer-nos mereixedors de la confiança de cada cop més santfeliuencs. Perquè Esquerra Republicana som això, gent honesta i pencaire, que no es resigna davant de res, que no renúncia a res, i que portem gravades amb lletres d’or els valors que volem representar, la igualtat i la justícia social i el desig persistent per la transformació social, i creiem i crèiem que dins del govern que avui es constitueix hi haguéssim estat molt lluny. 

 

Volem ser el soci més fidel dels nostres conciutadans. Per això, ja anunciem des d’aquí que aquest grup municipal farà feina bàsicament de carrer, al costat de tots els veïns i veïnes que vulguin comptar amb Esquerra per expressar i resoldre les seves inquietuds, al costat de cada entitat o col·lectiu que vulgui seguir construint aquest Sant Feliu divers i plural que tant ens enamora. Per això des d’aquí estenem la mà a tota la societat santfeliuenca. Podeu comptar amb Esquerra pel que sigui, quan sigui, com a primer partit de la oposició al govern municipal volem ser una eina eficaç per ajudar a mediar en qualsevol assumpte, en definitiva aquest grup municipal vol ser una eina per ajudar a millorar Sant Feliu. Compteu amb nosaltres. 

 

També estenem la mà a tots els grups de la oposició. Us volem comunicar que aquest grup municipal tindrà la porta sempre oberta per rebre a qui sigui, quan sigui, amb el mateix objectiu, millorar Sant Feliu; m’imagino que tots compartim aquest objectiu i crec que tots hem de cooperar per fer-lo factible. 

 

També ens volem dirigir al govern de la ciutat. El grup municipal que encapçalo, amb l’objectiu de millorar contínuament Sant Feliu, volem i creiem que hem de mantenir una línia de diàleg sempre oberta, considerem que podem contribuir honestament en molts aspectes per fer millor Sant Feliu, i considerem que podem tenir grans punts de trobada. Ara bé, des del paper que ens hem compromès a jugar, Esquerra volem ser una oposició constructiva, responsable, propositiva, suau amb les formes però contundent amb el contingut; us volem anunciar que aquest grup municipal pretén ser molt exigent amb la fiscalització al govern municipal; denunciarem qualsevol procés que no es faci a través dels principis de la transparència i la participació ciutadana, denunciarem cada errada que es cometi en els terminis informatius als grups de la oposició, i denunciarem cada contradicció que es produeixi entre els dos socis signants de l’acord de govern. L’objectiu últim no és cap altre que la millora continua dels representants de la ciutadania.

 

Finalment, no volia perdre la oportunitat de parlar del procés que viu Catalunya. Entre altres coses el govern que avui es constitueix no ens agrada perquè malauradament resta a anys llum del batec generalitzat a punta i punta del país. Un cop més aquest consistori donarà l’esquena reiteradament a les interpel·lacions que des d’altres instàncies se li faran per ajudar des dels govern locals a empènyer des de cada racó a la llibertat de Catalunya. Aquest govern s’ha denominat d’esquerres i catalanista, doncs bé des d’Esquerra Republicana considerem que no s’és d’Esquerra si no es creu en la independència. No hi ha defensa dels drets socials creïble sinó és a través de la lluita per la independència, i no hi ha lluita per la independència creïble sinó és a través de la defensa dels drets socials. 

El país avança malgrat Sant Feliu, avui dia, dir que s’està per la defensa del dret a decidir ja no vol dir res. Aquest grup municipal denunciarà amb vehemència qualsevol subterfugi, qualsevol impediment a avançar, a avançar i a avançar.

El proper 27S depenent dels resultats de les eleccions, sí o sí


Sant Feliu tindrà un paper important. Les manifestacions que faci aquest ajuntament seran molt importants i aquesta ciutat serà interpel·lada conjuntament amb d’altres a quin paper vol jugar a partir de la tardor d’enguany. Demanem al nou govern municipal que hi pensi, que pensi en els escenaris de futur. Hi ha molt en joc el 27s, també per vosaltres. 

 

Esquerra Republicana ha tornat a l’Ajuntament de Sant Feliu no per polemitzar, no per destruir sinó per construir i vestir una alternativa real. Seguim i seguirem moltes gràcies!!!



 

 

 

 

 


dijous, 11 de juny de 2015

Per què?

Segurament és la pregunta que bona part dels santfeliuencs i santfeliuenques s’estan fent des del dimarts a la nit. La mateixa pregunta no paro de fer-me, i vull compartir possibles respostes, que òbviament com actor en aquest joc poden ser d’interès.

Les primeres justificacions per part d’ICV és que responen a que està basat a la majoria electoral, o que el cartipàs amb ERC i CiU era difícil, quan el que teníem eren molt poques converses i moltes per endavant si realment hi havia ganes d’arribar a acords, la qual cosa dubto seriosament. Tampoc em serveixen explicacions relacionades amb l’eix esquerra-dreta, amb el que sabem de Sant Feliu, l'experiència que tenim, no serveix per explicar/justificar un pacte que està causant perplexitat.

Les negociacions ICV-ERC-CiU han avançat positivament fins el 4 de juny, sobretot en dos: aspectes política nacional, i acords programàtics, i ha estat més complicat avançar en temes de cartipàs. En cap cas, les desavinences en termes de cartipàs justifiquen un no acord. No en qüestió de tempo. És a dir, no el 4 de juny, podria ser el 12 de juny si el ple d’investidura hagués estat el 13, però no el 4 anant fins el 3 de juliol.

Les negociacions s’acaben el 4 de juny, perquè a ICV aquest dia se li obra la via PSC. Se li obra perquè la oferta és irrenunciable. No busquem subterfugis o justificacions de cap mena, ni eix esquerra/dreta, ni basat en majories. De cop, el PSC accepta l’hegemonia d’ICV, de cop la guerra de l’IBI –a nivell institucional- acaba amb una sonora rendició. Per què? Expliqueu per què!!!!

La gran pregunta que tothom s’ha de fer és per què el PSC fa el gest, i sobretot per què el PSC fa una oferta que és irrenunciable per part d’ICV.
Per què és irrenunciable? La oferta que fa el PSC, permet a ICV tenir el mateix poder que l’anterior mandat, no perd res. No renúncia a res tot i perdre un regidor. ICV s’assegura evitar els conflictes interns, llegiu pèrdua de pes de regidors, que hi hauria hagut pactant amb nosaltres (òbviament). Per tant, en aquest punt han prevalgut interessos personals, una llàstima. Cap regidor d’ICV perdrà protagonisme amb el nou govern.
Per part nostre, lamentar no haver tingut la ocasió de contrarestar o contra-negociar la oferta del PSC. Tampoc haguéssim avançat gaire, el nostre objectiu no és estar al govern perquè si, com sembla la voluntat del PSC, el nostre objectiu no és una cadira, sinó ara ho tindríem molt fàcil.

Així la pregunta sense resposta aparent (si en té si som malpensats), és com és que el PSC enterra la destral de guerra tant fàcilment, i com entra en un govern on el seu paper serà d’una importància política relativa. Estic segur que les respostes vindran soles, i amb els primers mesos veurem explicacions en forma de dimissions, probablement, i altres explicacions que si no tenim resposta ara la tindrem el 2019, això segur.

A llarg termini conflueixen dues estratègies incompatibles. Tots dos volen i han volgut sempre ser l'hegemonia a Sant Feliu, l'hegemonia només és per un. Malgrat les renúnices públiques, això mai es renúncia. Per tant, tenim un còctel explosiu sobre la taula, no és menor que els pactes entre primera força i segona siguin tant escasos arreu del món. Perd Sant Feliu. Perdem tots.

Sant Feliu ha perdut una oportunitat de canviar maneres de fer que estan enquistades, les pactants ténen bona part de culpa d'aquest enquistament. Modestament crec que Esquerra podíem aportar moltes coses positives en el futur govern, moltes idees, moltes propostes, intentarem en la mesura del possible posar-les al servei de la ciutat.

No hi hagut espai per donar una oportunitat a aquesta oportunitat, ho lamentem profundament, i demanem disculpes a tots aquells santfeliuencs i santfeliuenques que veien un motiu d’esperança al pacte que estàvem explorant. Seguim i seguirem!!!!

dimecres, 27 de maig de 2015

Aval de la secció local

Ahir dimarts després de la ressaca electoral la Secció Local d’ERC-Sant Feliu es va reunir de forma extraordinària. Sobre la taula la valoració dels resultats, i establir les línies mestres de la política de pactes. 

Pel que fa a la valoració dels resultats, reiterar que per Esquerra aquests han estat uns molt bons resultats, i crec que l’abast del creixement és més que remarcable. Algunes valoracions que em venen molt de gust de compartir:

En primer lloc, ERC-Sant Feliu ha aconseguit el segon creixement percentual més gran de les seccions locals del Baix Llobregat (de ciutats de més de vint-mil habitants). Hi ha un total de quinze ciutats de més de vint-mil habitants, i ERC-Sant Feliu assoleix un creixement electoral per sobre la mitjana i només per darrera de Sant Vicenç dels Horts. Hem crescut un 8,16%!! Això només vol dir que la feinada en clau local, la nostra campanya, el nostre projecte ha obtingut els seus fruits a Sant Feliu. Un cop més felicitats a tots els que ho han fet possible. 

La segona valoració que vull compartir és que el constitucionalisme, la suma PSC+PP+C’s, a Sant Feliu ha caigut un 5,52%, mentre que el sobiranisme ha augmentat un 0,87%. Sense cap mena de dubte la caiguda del constitucionalisme també està a la banda alta de les ciutats metropolitanes. Per tant, doble satisfacció. 

Pel que fa la política de pactes. Ahir es van explorar totes les possibilitats que existeixen per formar un govern a Sant Feliu, les que passen per ERC i les que no, i és clar que tota possibilitat passa per ICV. 

A partir d’aquí, ahir es van valorar totes les opcions, els pros i contres de cada una. Es van establir quins elements es posaran sobre la taula, i quins no. Es va escollir un equip negociador format pel Vicente Garcia, el Bernat Dausà i jo mateix. Amb tot sobre la taula la secció local va avalar a aquest equip per negociar un possible acord de govern.

Per tant, ERC-Sant Feliu ens arremanguem només començar per intentar buscar el millor acord possible, sobretot per Sant Feliu. 

En el nostre horitzó el que ja vam dir per activa i per passiva en la campanya electoral. El Sant Feliu entre tots és possible. Seguim i seguirem!!

dilluns, 25 de maig de 2015

2.415 gràcies!!!

La d’ahir va ser una jornada històrica per ERC-Sant Feliu. Esquerra Republicana és el partit de la ciutat que més ha crescut electoralment amb un creixement sense precedents.

En primer lloc agrair la feinada de tota la militància, amics i simpatitzants, hem fet la campanya electoral de les nostres vides i sense el vostre suport tot el que hem aconseguit no hagués estat possible. Així que un cop més moltíssimes gràcies.

En segon lloc agrair a tots els que en els darrers quatre anys no heu deixat de creure en nosaltres, als que ens heu acompanyat als actes, al principi al 2011 pocs, però cada cop més gent, els que no heu abandonat el vaixell, malgrat l’onatge, i els que heu fet del dia a dia una batalla sense treva. Vosaltres us ho mereixeu tot!!!

En tercer lloc, agrair la confiança als 2415 santfeliuencs i santfeliuenques, que ens heu permès assolir aquest resultat històric. Tres regidors a l’Ajuntament!!! Moltíssimes gràcies.


Per nosaltres la d’ahir només és una victòria parcial. Un pas més per assolir els nostres objectius, una fita a mig camí que ens recorda que anem bé. Venim a representar els ciutadans de Sant Feliu amb ànim de construir, de proposar i de transformar. Així, per nosaltres la victòria total serà el dia que haguem fet les transformacions polítiques que plantegem en el nostre programa. Per tant, venim amb la intenció d’apropar-nos al Sant Feliu entre tots, i no ens cansarem, no ens rendirem i no ens resignarem fins aconseguir-ho.
Venim també, per intentar aconseguir que la revolució dels somriures que viu el País, que el procés cap a la independència no s’aturi a Sant Feliu mentre la resta dels municipis de Catalunya empenyen, empenyen i empenyen. No serà fàcil, ho sabem, però podeu comptar amb l’esforç de la gent d’Esquerra Republicana.

Volem ser la veu dels santfeliuencs i santfeliuenques a l’Ajuntament de Sant Feliu. Podreu comptar, sense cap mena de dubte, amb el nostre esforç, amb la nostra dedicació, amb el nostre entusiasme, amb el nostre treball i amb la nostre empenta. El camí tot just comença. Ho farem!!!

divendres, 17 d’abril de 2015

Discurs a l'acte de presentació de la candidatura

Tota derrota és dolorosa la que vam patir el maig del 2011ho va ser molt. Han estat quatre anys difícils per la gent d’Esquerra a Sant Feliu. Veure com no podíem intervenir en l’esdevenir de la ciutat, ha estat un autèntica travessa pel desert. 
Però no hi ha derrota en la que un no n’aprengui dels errors, no hi ha derrota en la que un no creixi, i es faci més fort. Començàvem aquest camí que avui estem a les portes d’acabar, amb la clara voluntat de fer-nos mereixedors altre cop de la confiança de tots vosaltres i de molts més santfeliuencs que avui no hi són i al veure la sala avui així de plena, podem confirmar que ho hem aconseguit. 
Vull donar les gràcies més sinceres als companys que tot i la tempesta no van abandonar el vaixell, i que en temps difícils van resistir malgrat tots els aiguats, i vull donar les gràcies també a tots aquells que ens heu anat acompanyant en els diferents actes que hem fet en aquests quatre anys i que no heu deixat mai de creure en nosaltres. Moltes gràcies.
Aquesta ha estat la última vegada a la meva vida que parlaré d’aquella derrota. 

Avui, aquí després d’uns quatre anys llargs i durs posem fi a aquesta travessa pel desert. Gràcies a aquestes vint-i-una persones que m’acompanyen en aquest repte, iniciem avui aquí una nova etapa, plena d’esperança, plena d’il·lusió i plena de reptes. Gràcies a vosaltres, i a tots els que ens acompanyeu avuien aquesta sala es respira aquest aire de primavera catalana, de primavera republicana que ens durà a la més gran de les victòries. A Catalunya, a Sant Feliu i arreu. 
Vull adreçar-me directament ara, als integrants de la nostra candidatura. Primer de tot gràcies per acompanyar-nos en aquest repte il·lusionant. Vull que sapigueu que quan veu acceptar formar part d’aquesta candidatura vau acceptar en part també formar part de la història. Perquè a partir del 27 de setembre ja res tornarà a ser igual, el canvi l’haurem començat a construir a partir de 24 de maig, i l’haurem començat a construir gràcies a gent com vosaltres, que en aquest context complicat per la política, heu decidit formar part d’unes llistes que porten el nom de la llibertat gravat.

Estem agraïts per poder viure aquests instants, tot i l’enorme responsabilitat, a ningú se li escapa que estem davant de quelcom més que unes municipals. Debatrem sobre el futur de la ciutat, i tant, proposarem propostes per millorar la vida dels nostres conciutadans, i tant. Però n unes eleccions que van molt més enllà. Que ens interpel·len sobre el país, i sobre el futur polític que desitgem. I qui ho negui s’equivoca de dalt a baix. 
El nostre desig és que el futur ajuntament no posi cap trava, al procés que viu Catalunya, nosaltres, no cal que ho demostrem, al costat d’altres, és cert, ens comprometem a fer el que calgui perquè l’Ajuntament de Sant Feliu quan se’l necessiti, quan se l’interpel·li, acompanyi al País en aquest procés cap a la llibertat. Som conscients que estem en un moment extraordinari i volem compartir amb tots vosaltres aquest sentiment. 
Les properes eleccions municipals passaran a la història,dels ajuntaments que en surtin naixerà la nova República Catalana. Haver-ne format part, d’aquest naixement, d’una manera tant directa és un enorme privilegi. Espero; esperem estar a l’alçada d’aquest repte. 

Avui ens presentem aquí davant de tots vosaltres sota aquest títol tant suggerent “del Sant Feliu entre uns quants al Sant Feliu entre tots”. És possible que algú l’hagi trobat massa punyent, és possible que fins i tot algú s’hagi molestat amb nosaltres. Però, és que a nosaltres ens sembla evident que en la construcció del sant Feliu d’avui i del Sant Feliu de demà no s’ha comtat amb tothom!!! 
Si ara us preguntés quants de vosaltres heu pogut dir la vostra sobre quin projecte podria haver omplert de contingut la nau de Can Bertrand, o el Centre Cívic de les Tovalloles, sobre si trobeu convenient o no reformar la Plaça Catalunya, sobre com ha de evolucionar el vostre barri; segurament tots em donaríeu una resposta similar. 
És això precisament el que la gent d’Esquerra Republicana volem transformar d’aquesta ciutat, aquest és el gran canvi que creiem que Sant Feliu necessita, cal aprofundir en la democratització de la ciutat i ho cal amb urgència; cal incorporar el ciutadà en la presa de decisions que l’afecten. 
Per això la gent d’Esquerra republicana que sortim escollits sigui quina sigui la nostra responsabilitat, sigui quin sigui el nostre paper en el futur consistori ensdeixarem la pell per canviar aquesta realitat, dia rere dia, nit rere nit!!!! No descansarem, no ens resignarem, no defallirem!!!

Segurament us diran, que sou molt bona gent, segurament ho acompanyaran amb un “però la gent d’esquerra gestionar, el que es diu gestionar no en sabeu”.
Ara us explicaré una anècdota per il·lustrar això que us dic; fa uns mesos en un dinar benèfic, en una taula amb tot de regidors de la comarca, un regidor d’una ciutat veïna, d’un partit d’aquests que porten 30 anys al govern, em diu “vosaltres els d’Esquerra, de gestionar no en sabeu, ara podeu estar en un bon moment però de gestionar no en sabeu”,  em vaig quedar parat, però de petit no em van ensenyar a mossegar-me la llengua, i li vaig respondre, “mira al teu voltant, mira com tenim l’entorn avui, quin és la taxa d’atur, els joves que marxen, les ciutats descohesionades, amb uns problemes mediambientals evidents, això qui ho ha gestionat?”. 
No hem sigut la gent d’ERC, els que ho hem gestionat, no hem sigut la gent d’ERC els del cas Bustos, els del cas Palau, no som la gent d’Esquerra els qui posem la mà a la caixa. Nosaltres som gent honesta.

No espereu de nosaltres grans promeses electorals, no us espereu un farem això o farem allò altre. Prometem compromís, prometem entrega, prometem dedicació.... 
Ens hi deixarem la pell per fer-ho el millor possible perquè vosaltres i tota la resta de santfeliuencs es sentin orgullosos de la bona gent d’Esquerra Republicana i perquè sentiu que allà a l’Ajuntament i teniu algú que és com vosaltres, que parla el mateix llenguatge.

Hi ha qui es presenta esperant una majoria absoluta, hi ha qui ha dit que tenen el millor equip per encarar el repte de governar en solitariNo ho sé. El que si que sé és que nosaltres no volem ni una cosa ni l’altre, nosaltres desitgem, anhelem, construir un nou sant Feliu entre tots. 

Moltes gràcies!!!