Breu balanç de la legislatura

Avui que falten 96 dies per acabar la legislatura és un bon moment per fer un balanç pausat del que ha estat. Si em pregunten com la definiria aquests quatre anys la resposta seria que per mi ha estat una legislatura estranya. Ha estat una legislatura que va començar de manera estranya, amb un pacte de govern que va sorprendre a molts, i acabarà de manera també estranya.

La legislatura que va començar amb poc impuls polític, acabarà ara de cop, des desembre, amb una activitat frenètica del govern municipal: obres a la Sala Ibèria, inauguració projectes horts urbans, l’aprovació de la remodelació de la Plaça Lluïs Companys, el Pla Director del Centre, presentació pública de la nova plaça de la Salut, presentació de la zona de lleure de Mas Lluí etc... Hi ha coses que sembla que no hagin de canviar mai.

El paper de la oposició al govern municipal requereix un anàlisi a part. De fet la manca d’impuls del govern té molt a veure amb la manca de fiscalització que fa una oposició. Sovint, malgrat sembli contradictori el millor que li pot passar a un govern és topar-se amb una oposició perfectament organitzada i estructurada, que l’obligui a estar al cent per cent en el dia a dia. Des del nostre punt de vista, aquesta ha estat una de les mancances d’aquesta legislatura.

La legislatura des del punt de vista d’ERC té aspectes positius. L’esforç real perquè tots els santfeliuencs tinguin garantit l’accés als serveis públics, amb mesures com la tarificació social dels preus públics de les escoles bressol s’ha d’aplaudir. Cal dir, que Sant Feliu és una de les ciutats de la comarca amb un percentatge més gran d’inversió en polítiques socials.. El nostre compromís més ferm en no perdre aquesta línia en el futur; i l’agraïment al govern perquè en aquests temps de crisi no hagi abaixat la guàrdia pel que fa a les polítiques socials.

Òbviament des de la nostra òptica la legislatura també haurà tingut aspectes negatius. Per nosaltres algunes accions del govern han anul·lat la possibilitat real de debat sobre aspectes claus de la ciutat a mitjà i llarg termini. Ens hem topat sovint amb una política de fets consumats.

És per això, que assenyalem que un dels dèficits més grans del nostre Ajuntament és en el terreny de la transparència. Malgrat els reconeixements obtinguts, no es pot parlar de transparència si les administracions no informen clarament sobre els seus plans de futur i en permeten la participació i la rendició de comptes. Hi ha aspectes que ens fan estar alerta, com la gestió de la nau de Can Bertrand o la compra de la finca del costat del Centre Parroquial. Són exemples d’aquesta manera de fer política, a la que des d’ERC ens mostrem radicalment en contra. La ciutat ha de poder debatre sobre aquests projectes de tant llarg abast per la ciutat.

Queda molt camí per recórrer per tenir un Sant Feliu 100% transparent.

Aquesta falta de transparència, i l’activació del govern quan falten tres mesos per les eleccions son un símptoma clar que a Sant Feliu manca innovació política. Seguim observant els mateixos tics de gestió de sempre. Vivim en una societat canviant, amb amenaces i reptes que res tenen a veure amb els de fa deu anys. Per tant, una de les capacitats que ha de tenir el gestor d’avui dia és una nova capacitat per a la innovació. Noves solucions a problemes nous.

Per tant, als polítics encarregats de la gestió municipal a partir del maig se’ls ha de demanar innovació i valentia, cal arriscar per prendre certes decisions. Arriscar en com afrontem la protecció del parc de Collserola, arriscar per fer-ne camp de batalla el desmantellament de la cimentera, arriscar per convertir el Parc agrari en un veritable pol de producció agrícola, arriscar per reconvertir el polígon industrial amb alguna cosa més que un paratge que evidencia el que ha passat en aquest país en els darrers vuit anys. Arriscar, finalment, per deixar perdre control polític a bona part de les decisions polítiques per apoderar realment al ciutadà.