Ofec inadmissible
El passat 28 de novembre el govern espanyol va publicar al BOE la nova llei sobre l’impost de societats segons la qual a partir de l’1 de gener del 2015 les associacions i entitats queden obligades a declarar la totalitat de les seves rendes, exemptes i no exemptes.
El que bàsicament ha fet aquesta llei és equiparar a totes les entitats, és a dir amb la llei antiga les entitats que movien grans pressupostos ja estaven obligades a presentar l’impost de societats, però contemplava excepcions per a les microentitats, aquelles que no mouen un pressupost de més de 10 mil € l’any. Així a Catalunya es podrien veure afectades per aquesta reforma unes 45 mil entitats. A Sant Feliu gairebé tot el seu teixit associatiu.
La implicació pràctica és que les entitats hauran de portar la comptabilitat en la modalitat de doble partida i de forma que quedin identificats els ingressos i les despeses, exemptes i no exemptes. Hauran de disposar d’un programa informàtic adaptat al Pla de comptabilitat de les entitats no lucratives, i en cas d’existir benefici econòmic de la seva activitat se’ls aplicarà el 25%, a part dels recursos econòmics que hauran de destinar per poder adaptar la comptabilitat i confeccionar l’impost de societats. El dany que es pot fer a entitats que tiren endavant amb pocs voluntaris, i dedicant poques hores a la seva activitat pot ser tant gran, que es pot posar en perill la seva existència. Un ofec inadmissible, vaja.
No cal aprofundir gaire amb el que significa el teixit associatiu per Catalunya i per Sant Feliu concretament. Les entitats culturals, esportives, les d’educació en el lleure, les associacions de veïns i un llarg etc. estan ara fortament amenaçades.
En els anys de foscor franquista aquest teixit va salvar literalment el país, actualment, amb la crisi econòmica, aquest teixit associatiu és un bot salvavides per la nostra societat, per tal que la cohesió social no es vegi amenaçada en un present tant gris.
Aquesta llei només pot haver estat ideada per algú que detesta que la societat s’autoorganitzi i conformi el seu propi teixit associatiu per a construir ciutats, pobles, viles i barris vius; o per algú que viu tant al marge de la realitat que no s’ha apropat mai a cap entitat de cap mena, i per tant ni entén ni concep la seva realitat; o per les dues coses alhora.
Altre cop doncs amenaçats. Amenaçats per un poder centralista que detesta tot allò que es mou. Altra vegada toca fer un front comú, entre institucions públiques, entitats i societat per defensar-nos d’aquest atac a un dels pilars que més ens sustenta com a societat. Per tant doncs, el ric teixit associatiu santfeliuenc i l’ajuntament de la ciutat conjuntament tenim una missió important, defensar-nos!!
El que bàsicament ha fet aquesta llei és equiparar a totes les entitats, és a dir amb la llei antiga les entitats que movien grans pressupostos ja estaven obligades a presentar l’impost de societats, però contemplava excepcions per a les microentitats, aquelles que no mouen un pressupost de més de 10 mil € l’any. Així a Catalunya es podrien veure afectades per aquesta reforma unes 45 mil entitats. A Sant Feliu gairebé tot el seu teixit associatiu.
La implicació pràctica és que les entitats hauran de portar la comptabilitat en la modalitat de doble partida i de forma que quedin identificats els ingressos i les despeses, exemptes i no exemptes. Hauran de disposar d’un programa informàtic adaptat al Pla de comptabilitat de les entitats no lucratives, i en cas d’existir benefici econòmic de la seva activitat se’ls aplicarà el 25%, a part dels recursos econòmics que hauran de destinar per poder adaptar la comptabilitat i confeccionar l’impost de societats. El dany que es pot fer a entitats que tiren endavant amb pocs voluntaris, i dedicant poques hores a la seva activitat pot ser tant gran, que es pot posar en perill la seva existència. Un ofec inadmissible, vaja.
No cal aprofundir gaire amb el que significa el teixit associatiu per Catalunya i per Sant Feliu concretament. Les entitats culturals, esportives, les d’educació en el lleure, les associacions de veïns i un llarg etc. estan ara fortament amenaçades.
En els anys de foscor franquista aquest teixit va salvar literalment el país, actualment, amb la crisi econòmica, aquest teixit associatiu és un bot salvavides per la nostra societat, per tal que la cohesió social no es vegi amenaçada en un present tant gris.
Aquesta llei només pot haver estat ideada per algú que detesta que la societat s’autoorganitzi i conformi el seu propi teixit associatiu per a construir ciutats, pobles, viles i barris vius; o per algú que viu tant al marge de la realitat que no s’ha apropat mai a cap entitat de cap mena, i per tant ni entén ni concep la seva realitat; o per les dues coses alhora.
Altre cop doncs amenaçats. Amenaçats per un poder centralista que detesta tot allò que es mou. Altra vegada toca fer un front comú, entre institucions públiques, entitats i societat per defensar-nos d’aquest atac a un dels pilars que més ens sustenta com a societat. Per tant doncs, el ric teixit associatiu santfeliuenc i l’ajuntament de la ciutat conjuntament tenim una missió important, defensar-nos!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada