Discurs a l'acte d'ERC del Dia de les Dones

Feminisme i obrerisme sempre han anat de la mà, de fet no fa gaire el que avui es diu Dia Internacional de les Dones, era el Dia de la Dona Treballadora, per sort es va canviar en aquest procés de presa de consciència ja qué dones treballadores ho són totes, estiguin assalariades o no. 

Commemorem aquest dia en 8 de març des que el 1917 les dones russes van sortir al carrer per la manca d’aliments en plena Primera Guerra Mundial, una avantsala de la revolució bolxevic d’octubre. Però, la relació ve encara de més lluny ja el 1857 hi va haver una vaga de treballadores a Nova York, i el 1910 en la 2a Conferència Internacional de Dones Socialistes, es va proposar l’establiment del dia de al Dona per tal de promoure el sufragi femení.

Si arreu el feminisme ha estat íntimament lligat amb l’obrerisme, a Catalunya ha tingut també una clara vocació catalanista.  Des de Dolors Monserdà, que va ser escriptora, poetessa i assagista. Va ser la primera dona a presidir uns Jocs Florals, el 1909 i  va crear el 1912, el Patronat d’Obreres de l’Agulla, fins a la Solidaritat Catalana de principis del XX que va tenir un corrent feminista que es movia sota l’empara del setmanari Or i Grana “autonomista per a les dones” que propugnava una Lliga Patriòtica de Dames.

Aquests principis del S.XX els moviments feministes vinculats a moviments socials ja existents o a les institucions pròpies proliferen arreu del país així com els primers estudis sobre el feminisme local.

Les primeres votacions amb sufragi femení no van arribar fins el 1933 i la primera ministra va ser Frederica Montseny, El seu objectiu era transformar la societat: “Cal transformar totes les institucions jeràrquiques: el govern, les institucions religioses, la vida familiar, la sexualitat, l’escola.” ja en plena Guerra Civil.  No és per casualitat que 1937 es celebri a Barcelona el Primer Congrés Nacional de la dona on hi participaren els partits d’esquerres.

Avui és un bon dia doncs, per reivindicar aquesta triple aliança: Feminisme, Obrerisme i Catalanisme, i per dir que són lluites que han de ser més vigents que mai, i per això per la gent d'ERC-Sant Feliu és un orgull, i una necessitat més viva que mai reivindicar aquest dia.

Avui, com ahir, els drets de les dones continuen amenaçats per lleis retrògrades, per la xacra de la violènica, per les diferències salarials, per la organització de la vida familiar i laboral. Molta feina a fer, per dones i homes.

Per acabar vull fer un homenatge a totes les dones de Sant Feliu implicades en el teixit associatiu, als moviments socials, i als partits polítics, a totes sense excepció GRÀCIES, i també un homenatge molt sincer a les dones d’Esquerra Republicana, GRÀCIES PER SER-HI!!!