dijous, 11 de juny de 2015

Per què?

Segurament és la pregunta que bona part dels santfeliuencs i santfeliuenques s’estan fent des del dimarts a la nit. La mateixa pregunta no paro de fer-me, i vull compartir possibles respostes, que òbviament com actor en aquest joc poden ser d’interès.

Les primeres justificacions per part d’ICV és que responen a que està basat a la majoria electoral, o que el cartipàs amb ERC i CiU era difícil, quan el que teníem eren molt poques converses i moltes per endavant si realment hi havia ganes d’arribar a acords, la qual cosa dubto seriosament. Tampoc em serveixen explicacions relacionades amb l’eix esquerra-dreta, amb el que sabem de Sant Feliu, l'experiència que tenim, no serveix per explicar/justificar un pacte que està causant perplexitat.

Les negociacions ICV-ERC-CiU han avançat positivament fins el 4 de juny, sobretot en dos: aspectes política nacional, i acords programàtics, i ha estat més complicat avançar en temes de cartipàs. En cap cas, les desavinences en termes de cartipàs justifiquen un no acord. No en qüestió de tempo. És a dir, no el 4 de juny, podria ser el 12 de juny si el ple d’investidura hagués estat el 13, però no el 4 anant fins el 3 de juliol.

Les negociacions s’acaben el 4 de juny, perquè a ICV aquest dia se li obra la via PSC. Se li obra perquè la oferta és irrenunciable. No busquem subterfugis o justificacions de cap mena, ni eix esquerra/dreta, ni basat en majories. De cop, el PSC accepta l’hegemonia d’ICV, de cop la guerra de l’IBI –a nivell institucional- acaba amb una sonora rendició. Per què? Expliqueu per què!!!!

La gran pregunta que tothom s’ha de fer és per què el PSC fa el gest, i sobretot per què el PSC fa una oferta que és irrenunciable per part d’ICV.
Per què és irrenunciable? La oferta que fa el PSC, permet a ICV tenir el mateix poder que l’anterior mandat, no perd res. No renúncia a res tot i perdre un regidor. ICV s’assegura evitar els conflictes interns, llegiu pèrdua de pes de regidors, que hi hauria hagut pactant amb nosaltres (òbviament). Per tant, en aquest punt han prevalgut interessos personals, una llàstima. Cap regidor d’ICV perdrà protagonisme amb el nou govern.
Per part nostre, lamentar no haver tingut la ocasió de contrarestar o contra-negociar la oferta del PSC. Tampoc haguéssim avançat gaire, el nostre objectiu no és estar al govern perquè si, com sembla la voluntat del PSC, el nostre objectiu no és una cadira, sinó ara ho tindríem molt fàcil.

Així la pregunta sense resposta aparent (si en té si som malpensats), és com és que el PSC enterra la destral de guerra tant fàcilment, i com entra en un govern on el seu paper serà d’una importància política relativa. Estic segur que les respostes vindran soles, i amb els primers mesos veurem explicacions en forma de dimissions, probablement, i altres explicacions que si no tenim resposta ara la tindrem el 2019, això segur.

A llarg termini conflueixen dues estratègies incompatibles. Tots dos volen i han volgut sempre ser l'hegemonia a Sant Feliu, l'hegemonia només és per un. Malgrat les renúnices públiques, això mai es renúncia. Per tant, tenim un còctel explosiu sobre la taula, no és menor que els pactes entre primera força i segona siguin tant escasos arreu del món. Perd Sant Feliu. Perdem tots.

Sant Feliu ha perdut una oportunitat de canviar maneres de fer que estan enquistades, les pactants ténen bona part de culpa d'aquest enquistament. Modestament crec que Esquerra podíem aportar moltes coses positives en el futur govern, moltes idees, moltes propostes, intentarem en la mesura del possible posar-les al servei de la ciutat.

No hi hagut espai per donar una oportunitat a aquesta oportunitat, ho lamentem profundament, i demanem disculpes a tots aquells santfeliuencs i santfeliuenques que veien un motiu d’esperança al pacte que estàvem explorant. Seguim i seguirem!!!!