dimecres, 9 de setembre de 2015

La Diada segrestada?

Vigília de Diada. Com de costum els darrers anys alguns decideixen legítimament no assistir als actes institucionals. L’unionisme intransigent i histèric apuja el to. Ho prova la piulada que de casualitat em topo per les xarxes. És el regidor de C’s a l’Hospitalet que declina la invitació de l’Alcaldessa per assistir als actes institucionals de la diada. Argumenta que la diada l’han segrestat els “separatistes”. L’alcaldessa és Núria Marin del PSC. Però aquí des de fa cinc anys tot s’hi val. L’argument no és nou.

Segrestar segons el diccionari: “1-Retenir una o més persones contra la seva voluntat i de manera il·legal amb la finalitat d'exigir diners o l'acompliment d'unes condicions determinades per al seu alliberament. 2-Embargar o retirar una cosa o un bé per ordre judicial”.

Què és la Diada? Quan va començar tot? La pregunta pot semblar sobrera aquestes alçades, però cal mirar enrere per entendre el present. 

Tot comença l’any 1886 a Santa Maria del Mar amb un funeral per recordar les despulles dels morts en la lluita contra les tropes borbòniques el 1714. En els següents anys es comencen a fer les primeres convocatòries que ja tenien evidents rememoracions patriòtiques. 

No és fins l’any 1894 que de manera individual o en petits grups començaren les ofrenes florals al monument de Rafael Casanova. A partir de 1901, la detenció d’un grup de joves que hi portaven una corona transformà l’acte, de tall minoritari a cada vegada més popularitzat.

El 1905 la creació d’una comissió per coordinar les iniciatives de les entitats catalanistes va donar l’impuls definitiu a l’homenatge a Casanova, que trobà en la Solidaritat Catalana el màxim divulgador. El 1913 amb el primer acte al Fossar de les Moreres l’entusiasme patriòtic va augmentar considerablement. No es fins els anys vint que l’acte de la Diada s’institucionalitza amb l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelona i els municipis catalans.

El primer en segrestar la Diada va ser Primo de Rivera que la fa passar a la clandestinitat. La proclamació de la República representa l’impuls definitiu el 1932 es calcula que davant el monument a Casanova s’hi van aplegar dues-centes mil persones.

Amb el franquisme arriba el segon segrest. Fins i tot el monument a Rafael Casanova fou retirat. Com tothom sap la diada no torna a ser legal fins el 1976, amb la històrica manifestació a Sant Boi i el 77 ja es pot realitzar a Barcelona

L'any següent, 1977, es va poder realitzar per primer cop a Barcelona, amb una gran manifestació d'un milió de persones sota el lema "Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia".  L'any 1980, es proclama oficialment com a festa nacional de Catalunya i des d’aleshores els actes de la Diada estan presidits per les institucions nacionals.

Dos obvietats. La primera està clara. La Diada la van crear aquells pioners que creien que aquella derrota s’havia de recordar. Recordar aquells que van lluitar per les constitucions catalanes i les seves llibertats. Queda clar que la Diada ha tingut, té i tindrà sempre un mercat caràcter reivindicatiu. La segona obvietat. Aquells que han provat de segrestar la Diada han estat sempre els mateixos. Aquells que sempre ens han negat el dret a ser i existir. Ara tristament veiem el tercer intent, trist i patètic, i per sort només discursiu de segrestar la Diada. Darrera la falsa discursiva de “la diada de tots”, la “diada inclusiva”, pretenen segrestar el caràcter reivindicatiu de la Diada. La Diada és una mirada al passat, un toc d’alerta pel present i una esperança pel futur. Si amb els sables, les detencions, les prohibicions no van poder mai evitar que recordéssim la nostra derrota més cruenta, ningú ho evitarà ara.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada