dilluns, 26 de setembre de 2016

Reforma horaria

El temps és un bé escàs, un bé preuat i necessari i per tant un bé que des de les polítiques públiques s’ha de cuidar. En això, segurament ens posaríem tots d’acord. De fet, en la Comissió d’Estudi sobre la Reforma Horària que s’ha fet al Parlament hi hagut plena unanimitat per impulsar canvis en l’horari que impliquin canviar la cultura organitzativa i social. 
Presumiblement d’aquí un any el Parlament de Catalunya aprovarà la llei per la Reforma Horària, amb els objectius de recuperar les dues hores de desfasament horari amb la resta del món, impulsar una nova cultura del temps de les organitzacions a favor de models més eficients i més flexibles per atendre les noves complexitats socials, i recuperar el fus horari GMT en el marc d’una reordenació europea.
La llei pretendrà corregir les afectacions negatives de l’horari en les nostres vides, que vénen donades sobretot per la durada de la pausa del dinar i l’allargament de la jornada laboral fins tard al vespre; i que ens diferencia de la resta d’Europa. Aquesta durada de la jornada laboral té clars efectes negatius, ja que comporta menys hores de son i un augment de l’estrès, el que podem traduir com una pitjor qualitat de vida i un rendiment laboral i escolar menor. 
La reforma vol incidir en cinc àmbits. El de l’empresa i ocupació on s’hauria de corregir la paradoxa d’estar a la cua d’Europa en quan a productivitat empresarial i tenirels horaris més llargs i rígids (els catalans treballem 250 hores més a l’any que els alemanys). Una bona gestió horària en l’àmbit del treball contribuiria a la millora del clima laboral, la reducció de l’absentisme, la millora de la gestió interna, la millora de la creativitat i la innovació, un millor posicionament de la marca corporativa, la disminució de la rotació de talent ja que augmenta la fidelització i, en definitiva, la millora de la productivitat empresarial.
L’àmbit de l’educacióEls horaris del món laboral arrosseguen als infants a allargar els seus horaris en activitats extraescolars, amb una càrrega d’hores perillosa per la seva salut i benestarEl rendiment escolar també depèn de les hores de descans i dels àpats, del temps de lleure i sobretot de la convivència familiar. Així es vol impulsar un horari i un calendari que acceleril’èxit escolar i fomentin el descans d’infants i joves. 
En la cultura i l’ocion una millora de la distribució horària ha de permetre fer més accessible les pràctiques culturals de qualitat i la disponibilitat per a l’activitat associativa. Actualment l’oci  i entreteniment s’allarga de mitjana fins les 11 o les 12 de la nit, amb el perjudici que suposa per les hores necessàries de son i el rendiment posterior tant en l’àmbit laboral com el de l’educació.

En l’administració on es planteja avançar l’hora de dinar i posar límits als horaris de tarda, i afavorir el treball 2.0, la qual cosa afavoriria una administració més eficient i orientada al públic. 
Finalment, en l’àmbit del comerç i el consum, on es pretén fer possibles uns horaris comercials que contemplin el servei al client, la millora de les condicions laborals horàries i uns costos més ajustats. 
Pròximament, i abans de que comencin els treballs per fer realitat la Llei del Temps, començarà una campanya informativa de sensibilització per implicar a la ciutadaniaen aquests canvis tant profunds com necessarisEls beneficis són enormes i en àmbits tant fonamentals com ara el de la salut pública, en l’equitat, el creixement productiu i la qualitat democràtica, i és per això que cal que entre tots anem prenen consciència. 
És per això, que al proper Ple hem presentat una moció, per com es diu col·loquialment fer bullir l’olla sobre la Reforma Horària; i que a part d’adherir l’Ajuntament a l’entitat Ara és l’Hora -Iniciativa per a la Reforma Horària-, busca organitzar també a Sant Feliu un Dia d’Horaris Europeus perquè empreses, establiments, professionals i centres educatius apliquin una jornada compactada que permeti disposar de més temps personal, familiar i social; amb l’objectiu de fer pedagogia entre la població dels avantatges del canvi horari i finalment impulsar el Segell de Puntualitat de l’Ajuntament per comprometre’s a respectar l’hora d’inici dels actes o sensibilitzar sobre la durada de les reunions. 
Per mi personalment, tots aquests canvis que han de venir representen perfectament el republicanisme del segle XXI,això és formular propostes que permetin un benefici clar pel màxim nombre de ciutadans; com ara polítiques quegaranteixin el dret al temps personal, a la cultura i a laigualtat d'oportunitats; drets que contribueixen decididament a ampliar la felicitat de les persones.

divendres, 29 de juliol de 2016

Un si amb matisos

Al Ple d’ahir 28 de Juliol ERC-Sant Feliu vam votar si a la moció presentada per ICV, PSC, Veïns per Sant Feliu i el PP. Una moció reflex d’un acord polític per resoldre el llarg conflicte de l’IBI, que tant ha marcat el debat polític.

Hem votat favorablement sobretot per responsabilitat. Perquè volem posar fi, d’una vegada per totes, a un debat que ha durat massa temps. Ha durat massa temps perquè hi ha qui ha actuat massa sovint amb orgull, un orgull que nosaltres creiem que no hi cap en la gestió dels assumptes públics. Un orgull que va fer que aquesta qüestió no es resolgués amb consens i amb negociació des d’un bon principi, el 2013. Un orgull que ha fet tristament judicilaitzar la vida política santfeliuenca, i que tristament ha fet que hagi de ser una sentència jurídica el detonador per resoldre la qüestió. 

Diem que si a aquest acord i ho fem amb el cap perquè amb el cor votaríem una altra cosa. Votaríem una altra cosa per dos motius. Perquè creiem que en una qüestió tant greu com la que hem viscut ens sembla inadmissible que ningú hagi demanat disculpes encara. El què ha passat ha causat un perjudici a la ciutadania de Sant Feliu per una errada negada mil vegades, però per una errada comesa per l’administració. Que menys que demanar disculpes a la ciutadania?

Calen responsabilitats, creiem que si el govern de la legislatura passada va decidir aprovar l’IBI en un termini no legal, va ser perquè suposadament els responsables jurídics de l’Ajuntament van induir a cometre aquest error. Qui es responsabilitza d’aquest error? Algú hauria de retre comptes, i això quan fa un mes de la sentència encara no ha passat.

Votem a contracor també per una qüestió molt rellevant. El grup municipal d’Esquerra no s’ha sentit interpel·lat pel govern de la ciutat per res en aquesta qüestió, d’ençà que va sortir la sentència. Hem estat informats, cert, però ens hem trobat amb un acord ja cuinat, del qual hem sigut simples espectadors. No hem estat cridats per negociar aquest assumpte. Tal com va quedar configurat el Ple municipal en les passades eleccions, tal com alguns van interpretar les lliçons que donaven els resultats, creiem que la negociació s’hauria d’haver produït d’una altra manera, només per això ja haguéssim votat en contra la moció. Hagués sigut desitjable un altre tracte del govern cap a ERC. Prenem nota que aquest govern només ens busca quan no té les votacions garantides, és una llàstima, però la realitat, a hores d’ara, és aquesta.  

Però malgrat tot votem que si a aquest acord. Malgrat totes les incerteses que ens genera pel futur econòmic de l’Ajuntament. Agafem la paraula donada pel govern que, davant de la nostra insistència, ens va garantir que amb aquesta decisió no es posaven en risc ni la prestació de serveis, ni el sanejament econòmic de l'Ajunatment.

Prestació de serveis i sanejament econòmic són dues qüestions fonamentals per ERC. Ara per ara dubtem que l’ajuntament no noti el gairebé 1.200.000€ de menys en els tres propers exercicis pressupostaris. Si passa serem inflexibles. Si en els propers anys empitjoren indicadors econòmics com el deute total, la ràtio d’endeutament, o la pressió fiscal (augmentant altres impostos), ERC demanarem també responsabilitats. 

Amb tots aquests ingredients sobre la taula creiem que amb aquest vot afirmatiu ERC dóna un vot de confiança, tal vegada, massa gran al govern. 

Però creiem imprescindible donar suport per acabar aquest conflicte. 

Esperem i desitgem que el govern estigui a l’alçada del suport que rep d’Esquerra Republicana.   

 

divendres, 26 de febrer de 2016

La resposta al PP

Avui és una nit trista per Sant Feliu. Deixeu-m’ho expressar així, perquè és així com ho sento. Sento tristesa al veure com algú s’ha atrevit a actuar d’aquesta manera. Nosaltres des que estem en aquesta casa, hem intentat adoptar una actitud constructiva i positiva amb tots els grups, i aquesta moció per nosaltres representa un abans i un després, també per aquells que han intoxicat dient que hi ha un vídeo, que diu no sé què. És mentida.

 

Com no podria ser de cap altra manera, el Grup Municipal d’ERC, la Secció Local d’Esquerra a Sant Feliu, i les JERC Sant Feliu volem mostrar el nostre rebuig més enèrgic i contundent a aquesta moció. En primer lloc perquè és oportunista, manipuladora, demagògica i el que és més greu és susceptible de crear confusió i incórrer greument en l’augment de la islamofòbia. És oportunista, perquè com va declarar la portaveu del Partit Popular en la junta de portaveus es presenta arrel d’un acte de la JERC (encara que finalment el text no ho expressi). Un acte per qui no ho sàpiga volia reflexionar sobre el paper del feminisme dins la religió. Per cert, entre organitzacions que organitzen actes per afavorir la reflexió, i organitzacions que escriuen pamflets racistes, nosaltres ho tenim molt clar. Orgullosos de tenir unes joventuts que ideen, organitzen i ens fan partícips d’actes que ens serveixen per afegir llum a allò que tal vegada no entenem del tot.

Un acte, com deia, en el qual la Fàtima, per tal de remarcar la utilització i manipulació del llenguatge es va declaragihadista. A l’acte, va venir un representat del PP i que per cert no es va quedar fins al final. Aquest representant va fer un article lamentable, com d’altres al bloc del PP i d’aquí tan lamentable moció. 

La pregunta clau és: Què pretén el PP amb aquest tipus d’actuacions? Criminalitzar l’Islam, criminalitzar la Fàtima? S’ha preguntat la portaveu del PP qui és la Fàtima, d’on ve, qui és? S’ha preguntat que ha causat en aquesta noia tot aquest rebombori?Què es pretén?criminalitzar esquerra, les JERC?? O es pretén treure rèdit polític, desviar l’atenció de l’arrel del problema?? No ho sabem.

Hi ha un problema amb la violència perpetrada per alguns que diuen que defensen l’Islam; i tant. Però també, tenim un problema com a societat, quan està creixent el racisme, el populisme, i la islamofòbia. I poc o molt el PP ha contribuït amb aquesta absurda

moció a fer créixer la confusió en aquesta ciutat. 

Deixeu-me fer dues cites, per intentar pal·liar l’absurditat comesa pel PP. Una la de l'historiador marroquí Abdallah LarouiDiu textualment: Relacionar la violència amb la ideologia de l'islam polític és deshonest per ambdues parts, tant del costat musulmà com del no musulmà. Conec la història prou per saber que tot moviment polític cau en algun moment en la temptació de recórrer a la violència. Hi ha hagut al llarg de la història terrorisme purità, terrorisme jacobí, terrorisme nihilista, terrorisme anarquista, terrorisme sionista, terrorisme hinduista i terrorisme confucià . Podria allargar la llista i assenyalar que els homes que van fer d'això una teoria profundament elaborada, com Bakunin o Georges Sorel, no van pensar en cap moment en l'islam

L’altre la de Dolors Bramon (filòloga i historiadora, especialitzada en l’islam): A l’Alcorà es parla exactament trenta-cinc vegades del verb jahada, que vol dir fer jihad, una paraula que, per cert, ja hem entrat al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans en masculí i amb la forma gihad. A l’Alcorà la jihad significa esforç. I és una acció que no permet matar ni vells, ni dones, ni nens, ni malalts mentals o crònics, ni cecs, ni monjos, ni homes de religió, ni comerciants, ni agricultors. No es poden cremar collites, no es poden talar arbres, no es poden matar animals si no és per a la pròpia alimentació de l’exèrcit que combat. Per tant, si del terrorisme en volem dir jihad, ens equivoquem, pervertim l’islam i confonem la població. Bin Laden va començar a parlar dels mujahidins, que volia dir els que practiquen la jihad. I Occident va dir: “Per què no els diem jihadistes?” Doncs no, són terroristes, fills de sa mare, assassins, digui’ls el que vostè vulgui. Però no se’ls pot dir jihadistes.

Esperem que aquestes dues cites ajudin a comprendre fins a quin punt s’ha comès una absurditat.

El grup d’Esquerra no emetrem cap vot en la votació de la moció com a mesura de protesta; tampoc emetrem cap vot en el text alternatiu que ens presenten ICV i PSC, i tot i que respectant el fet de presentar-lo, com estant d’acord en el text, tot i els matisos, creiem que avui no era el dia per presentar un acord, ja que el fons es que es presenta motivat per un acte de la JERC.