Nous interlocutors

En forma de globus sonda ens arriba els nous plans del govern espanyol per Catalunya. Difunta la Operació Diàleg abans de néixer, la nova responsable sobre “lo Catalán”, la Vicepresidenta del Govern la Soraya Saénz, deixava entreveure el nou moviment de peces d’aquesta partida d’escacs.

La nova estratègia és apartar la Generalitat i buscar nous interlocutors a la província rebel; tot i que això atempti sobre la seva sacrosanta Constitució. Entenen com a nous interlocutors la Delegació del Gobierno, els partits de la oposició i governs municipals, suposem que aquells menys afins al sobiranisme, pocs però n’hi ha.

Entre línies, la Soraya ens està dient que ni el President Puigdemont, ni el Vicepresident Junqueras cessaran en la seva voluntat de complir el mandat de les urnes. Aquesta era la voluntat de la Operació Diàleg que des d’aquí es cedís, però ara aquesta no és la qüestió.

Ahir en el meu mur de Facebook compartia la notícia sobre les declaracions de la Soraya. Afegia el comentari de que si volen establir diàleg amb governs municipals, no afins al sobiranisme, podien trucar a Sant Feliu. “Gracieta poc intel·ligent” va ser la única interpel·lació d’algun membre del govern municipal al meu post.

A mi també em va semblar una gracieta poc intel·ligent les paraules de na Soraya però sospito que no anava per mi. Deixem de banda si el comentari és poc intel·ligent o no, que cadascú jutgi segons el seu parer. Analitzem si realment és una gracieta. Suposem que realment l’Estat vol obrir aquest front (aparcar la Generalitat, i interlocutar amb Ajuntaments). Establir ponts amb governs municipals és tremendament fàcil via inversions. És a dir, tu et posiciones en contra el referèndum (per exemple el teu Ajuntament no col·laborarà amb un suposat referèndum) i jo t’ajudo en la inversió d’aquella carretera que a tu et fa falta (o d’aquell soterrament). Comprar voluntats, vaja, de tota la vida.

Per sort, entre PP i C’s, a tot Catalunya acumulen una alcaldia. No m’imagino, que en els pensaments de la Soraya hi passin governs com el de Berga, Sabadell, Badalona o Sant Vicenç dels Horts.

Per tant, què li queda a l’Estat??

A l’Estat li queda aquella foto impactant on en Miquel Iceta, secretari general del PSC, surt amb na Arrimadas i l’Albiol a les portes del Tribunal Constitucional, ensenyant un document en contra de la “declaració independentista” (en les seves paraules) de Junts pel Si i la CUP.

El 2015 el PSC va perdre 839 regidors i setanta alcaldies, però encara governa a ciutats importants com Tarragona, Lleida, Terrassa, Rubí, Granollers, i a l’àrea metropolitana, a Santa Coloma de Gramenet, Cornellà de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat; i lògicament a Sant Feliu.

No era una gracieta, era constatar una realitat. A Sant Feliu ens governa una força que està d’acord amb el dret a decidir però no amb la independència, i una que no està d’acord amb cap de les dues coses.

Per tant, la Soraya a la capital del Baix Llobregat tindria camp per córrer, sinó fos que per sort i com sempre, el govern espanyol ha fet tard.

Ara veurem i jutjarem què fa cadascú, a nivell municipal, quan es convoqui el referèndum. Wait and see, que diria aquell.