divendres, 30 de juny de 2017

Tristesa

El ple municipal d’ahir va decidir que el procediment i la gestió feta en el cas de la bestreta no és reprovable. És a dir, que atorgar a un treballador de l’Ajuntament una bestreta que superava en quatre tant la quantitat, com el termini de devolució fixats pel Conveni Col·lectiu, que aquest atorgament no passes pel Consell Social, com és preceptiu, que no atendre l’informe de requeriment de la interventora, i que afegir inseguretat jurídica al consistori, no és reprovable.
No és reprovable, amb els vots en contra del govern, com és lògic, però sobretot no és reprovable per l’abstenció de C’s. No seré jo qui qualifiqui el paper de cadascú a la oposició, això només s’atreveix a fer-ho el portaveu de C’s; si que diré que el problema de C’s estava en el qui ha fet d’altaveu d’aquest cas, i no en el fons de l’assumpte.
Si alguna cosa em va sorprendre de les argumentacions, i justificacions del govern en el ple d’ahir, va ser dir que l’actuació d’ERC en aquets cas els produïa tristesa.
És simptomàtic que quan la oposició fa el seu paper, quan aquesta oposició vol anar fins al fons sobre un assumpte que considera que s’ha gestionat malament, perquè s'ha fet amb opacitat i s’ha posat en risc la seguretat jurídica de l’Ajuntament, i perquè clarament era un acte que atemptava contra l’ordenament jurídic, això produeixi tristesa. Si alguna una cosa ha de provocar que la oposició tingui l’encert de fer el seu paper de fiscalització i control és seguretat. Tristesa provoca que produeixi tristesa.
 
Per tristesa la nostra. Des que vam posar el cas a la palestra hem hagut de sentir de tot. Des de que la nostra moció de reprovació era oportunista com es va dir ahir, al demagògic que “ténen mà de ferro a Sant Feliu amb un funcionari (?), i guants de seda a altres institucions” de l’Alcalde, fins al comunicat, d’un dels partits que integra el govern, referint-se a la nostra actuació com a “política de gesticulacions i declaracions altisonants d’altres formacions polítiques, que han demostrat bé un desconeixement profund de la legalitat, bé una profunda irresponsabilitat política, o bé una barreja d’ambdues” o que “que la cridòria buida de contingut polític és el més allunyat del que necessita la ciutadania de Sant Feliu” (increïble oi?).
 
Tristesa ens provoca l’exercici d’ahir del govern de voler girar la truita i que sembli a ulls de la opinió publica santfeliuenca, que és el govern qui estava obrant correctament, amb una dosi d’humanitat inqüestionable, i que som nosaltres els exagerats i oportunistes. Remarcar aquí la intervenció del portaveu socialista: “el govern no ho havia fet malament, només ha estat un avançament de nòmines per deu anys” (i què, com et quedes??).
Tristesa ens provoca que ahir ningú respongués una de les preguntes clau de tot aquest assumpte. Per què de les tres bestretes que aprova la Junta de Govern Local el 17 de maig dues passen pel Consell Social, perquè doni el vistiplau  (com és preceptiu), i una, la que ens ocupa i la manifestament il·legal no?
Tristesa ens provoca que ahir des del govern ningú tingués la dignitat de reconèixer que la única cosa que va fer rectificar el govern, va ser el comunicat d’ERC del dia 13 de juny. Una setmana abans el mateix Alcalde i el mateix regidor de RRHH, em deien personalment que no rectificarien d’ofici. Doncs bé, va ser emetre el comunicat, i el dia següent al matí la Junta de govern local aprovava demanar al funcionari el retorn de la bestreta. Acord, per cert, i dit de passada, no apareix en l’acte de la Junta de Govern Local del dia 17 de maig. Que maco seria tenir accés a les deliberacions de la Junta de Govern Local; i que maco seria que amb un exercici de transparència els integrants del govern fessin públiques com van ser aquestes deliberacions del dia 17 de maig. Ahir van tenir l’habilitat de voler-nos fer creure que la rectificació (que segueix afegint inseguretat jurídica a l’Ajuntament) havia caigut del cel.
Tristesa ens provoca que costi tant assumir que t’has equivocat, i que costi tant demanar disculpes, a la oposició, a la ciutadania i en aqeust cas als treballadors de l’Ajuntament, seria un detall que demostraria una dosi significativa d’humanitat.
Tristesa ens provoca, i més que tristesa, rebuig, que en el Ple d’ahir a mi, com a portaveu del primer partit de la oposició, se’m negués el dret a rèplica en aquesta moció. No és el primer cop, i quan no interessa, no interessa. Però ahir, a l’Alcalde li va anar com anell al dit interpretar que un afegit que vaig fer a la meva primera intervenció era ja una rèplica (quan encara ningú havia intervingut!!). Perquè per primer cop en aquesta legislatura es va voler ser estricte en el ROM i només se’ns permetia una rèplica per moció, quina casualitat. Cap sorpresa, no és el primer cop, és evident que el castell no va caure prou fort la primera vegada.
Tristesa ens provoca, que molt a pesar nostre, malauradament el fons de tot aquest assumpte difícilment el sabrem mai. Nosaltres farem el possible perquè en el futur puguem respondre totes les preguntes que segueixen a l’aire. Perquè siguem sincers la justificació de la humanitat no se la creu ningú.
No vull deixar passar la oportunitat per afegir que si algun sentiment em provoca la feina que ha fet el Grup Municipal d’Esquerra en tot aquest assumpte és el d’orgull. L’orgull de la feina ben feta. Estic convençut que els dos partits integrants del govern haguessin fet exactament el mateix en el nostre lloc (tristesa em provoca que m’ho neguin, com han fet). Que quedi molt clar, perquè també ho hem hagut d’escoltar, que aquí no hi ha persecució personal, ni ànim de venjança. S’ha de ser molt pervers per pensar-ho. Aquí només hi ha la responsabilitat del primer partit de la oposició de Sant Feliu, pesi a qui li pesi. Tothom, amb un mínim de sentit comú, pot entendre que en cap cas ERC podem mirar cap a una altra banda. No podem mirar cap a una altra banda perquè seria fallar als més de dos mil sis-cents santfeliuencs i santfeliuenques que ens van votar per fer precisament el que estem fent, i perquè totes les persones (i no són poques) que ens han animat a anar fins al fons no ens ho perdonarien mai, i perquè ras i curt és la nostra obligació actuar com estem actuant.
Com vaig dir ahir qualsevol semblança amb un govern obert, que propicia la participació i la transparència és pura coincidència. Continuarà....

1 comentari:

  1. Com amb el NO retorn del IBI (perquè encara que hi hagi una sentència no s'està retornant l'IBI que es va cobrar de més, però els denunciants PSC, ara al govern, i els denunciats ICV+EUiA, encara al govern, acorden maquillar el NO retorn de l'IBI i aconsegueixen suports en altres membres del consistori que els acompanyi en l'engany a la ciutadania).
    L'alcalde i els membres de la junta de govern, tornen a intentar escórrer el bulto amb les males gestions i actuacions fetes.
    Encara que des d'ERC heu fet molt bona feina fins ara; heu aconseguit el suport directe de Veïns i el PP al presentar la moció, i el suport total de Luis Serrano i de PDeCAT al punt 1 durant la sessió plenària, encara queda molt camí per recórrer amb aquest tema.
    És molt trist que encara hi hagi regidors que no saben quines són les seves responsabilitats, i es parla en al·lusió directa a C's i a Raúl Alba concretament, que amb la seva votació, igual que els regidors del govern que no formen part de la junta de govern, Margarita Llongueras (PSC) i Manuel Leiva (EUiA), es converteixen en còmplices de la il·legalitat comesa en la "bestreta".
    Com és que C's es va abstenir i els regidors que no formen part de la junta de govern van votar en contra? Per humanitat? Per solidaritat?
    Les argumentacions presentades al Ple (i la falta de les mateixes perquè molts no van dir res prou coherent per justificar la il·legalitat), i l'interès de l'alcalde per liquidar el tema impedint intervencions i les rèpliques que fossin necessàries, deixen palès el coneixement que té el govern de la il·legalitat comesa.

    Això no es pot quedar aquí, ànims i a la justícia!

    ResponElimina