Garanites? Depèn d'on i depèn de quan
“En realidad ayer se votó -increíblemente-
sin un censo oficial y cerrado y en el contexto de un notable caos de listados
en el que se han producido duplicidades, ausencia de bajas, injustificadas
desapariciones de mu chos votantes del 15 de junio y la desordenada
incorporación al censo de los nuevos electores entre dieciocho y veintiún años.
Todo un ejemplo de desorden, tan rechazable si es intencionado como si no lo es.”
Aquest paràgraf és ni més ni menys de l’editorial de El País del set de desembre de 1978 https://elpais.com/diario/1978/12/07/opinion/281833202_850215.html
el dia després del referèndum de la Constitució. Aquest referèndum es va fer
amb greus irregularitats, com ens recordava el perfil de Twitter
@contrastant2014.
Mai ningú, dels que ara posen el focus en la qüestió de les garanties del referèndum de l'1-O ha posat en questió les garanties del referèndum de la Constitució Espanyola, ni interessava aleshores, ni interessa ara.
Però
anem a un cas més recent: “Yo creo que el
referéndum podría haber tenido muchas más garantías democráticas de las que han
tenido en cuestiones como la pregunta, la claridad de la misma o el tiempo para
poder obtener la información para poder votar desde la emoción pero también
desde la razón. Insisto, no cuestiono en absoluto la celebración del
referéndum, creo que es bueno que los ciudadanos sean consultados. Cuanto mayor
participación haya, mayor legitimidad en las decisiones políticas.” Així
parlava Pedro Sánchez el juliol del 2015
sobre el referèndum de Grècia. Aleshores pel socialisme la qüestió de les garanties era secundaria, l'important era el fons.
El juliol del 2015 Tsipras convocava a la ciutadania grega a expressar-se
a les urnes pel suport o no a les polítiques d’austeritat marcades per la UE. Molts
dels que ara posen el crit al cel per les garanties que li manquen al referèndum
de Catalunya, van apostar decididament per donar suport a Tsipras. Tant era el suport que els comptes de les xarxes socials s’omplien de banderes gregues, i posaven el
seu nick amb l’alfabet grec.


Sembla doncs que el problema no són les garanties, com queda clar en el cas grec. Les garanties han estat i són una excusa sobrevinguda; sense anar més lluny en la
darrera campanya del 27S la qüestió de les garanties democràtiques mai va estar
sobre la taula, aleshores només volien expressar-se en referèndum. Sembla que el problema de fons es que es va acostant la data en la que alguns s’hauran
de definir i la manera en la que ho estan començant a fer fa més aviat por.
Aquestes reaccions demostren una manca de neutralitat bestial. Reaccionen com si fós per voluntat del govern Català que el referèndum de l'octubre no tindrà el màxim de garanties possibles (si les suficients), obviant malintencionadament que si no les té és perquè hi ha un govern espanyol que és un actor clau en la seva política de bloqueig. Per tant, si s'han de fer escrits vehements de denúncia estaria bé que es dirigissin, ni que fos de tant en tant, a l'apartat de correus de la Moncloa. Però, poc podem esperar dels qui no han escrit ni una coma de denúncia sobre la "Operació Catalunya", ja que parlem tant de garanties democràtiques. Pels seus gestos els coneixareu.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada