10 d'octubre
Probablement
soni estrany el que ara diré. Fins ara no teníem un procés d’independència
sobre la taula, teníem la voluntat i la determinació de disposar d’un procés, però no el teníem. L’1 d’octubre, pel que sigui, va fer possible obrir un
procés d’independència per Catalunya.
Què
va canviar l’1 d’octubre? La cosa més important que va permetre l’1 d’octubre
és que aparegués en escena un tercer actor, la comunitat internacional. No hi
ha un procés sense tres actors a taula.
La
comunitat internacional és clau, sense la seva participació activa no hi ha
procés polític que et pugui portar a la independència, i més en el cas català.
Una hipotètica independència no te la reconeixerà la militància independentista
tant mobilitzada, no te la reconeixerà el Govern Espanyol, ni el PP, ni les
xarxes socials, l’únic agent vàlid que et pot reconèixer de manera efectiva la
independència és aquesta comunitat internacional. Per
tant, tot gest dirigit a mostrar bona voluntat de cara aquest actor nou és un
gest, a priori, intel·ligent.
El
què va passar ahir de sis a set només ho sap un reduït nucli de gent. No és descabellat
pensar que ahir es posposes una hora el Ple perquè aquests actors externs
demanessin gestos al Govern Català. Haver desatès aquesta petició era una
irresponsabilitat, i no ser ferm i determinat en concloure el camí cap a la
independència, també era una irresponsabilitat.
Entenc
doncs, que ahir es van fer les dues coses. El risc del moviment d’ahir és
perdre la mobilització al carrer; però és un risc que les circumstàncies fan
que l’hagis de córrer.
El
govern català va obrir ahir la porta a la mediació, amb l’objectiu de declarar
la independència. L’Estat està obligat a dialogar, salvant totes les distàncies
això és el que haurien d’haver aprés del cas Kosovar. Fent un resum ràpid la
Declaració d’Independència del Parlament de Kosovo va quedar legitimada, per
bona part de la comunitat internacional, després de que el Tribunal de La Haia,
entre moltes altres coses, sentenciés que en cap cas l’ordenament jurídic de l’estat
matriu pot usar-se de forma repressiva en contra del moviment secessionista.
Aquesta és una de les claus, si l’Estat Espanyol actua de
forma repressiva, és a dir, querelles, Audiència Nacional, article 155, en
definitiva negació al diàleg, serà l’Estat Espanyol qui faci efectiva, de cara
a la comunitat internacional, la independència de Catalunya. Estarem més
legitimats, per entendre’ns. Ahir a la nit, la Guàrdia Civil va decidir tancar
la web de l’Assemblea.
“Farsa y chantaje”, “Puigdemont chantajea al Gobierno”, “caos en Cataluña”, és la lectura de la premsa espanyola, altaveu
del Govern de l’Estat, al que va passar ahir al Parlament. Diagnòstic; no estan
preparats pel diàleg.
The
Washington post diu que “Puigdemont
demana més diàleg”, The Guardian destaca la “suspensió com a via per resoldre el conflicte”, CNN “la ruptura s’aplaça pel diàleg”.
En
el pre 1 d’octubre, i en ple 1 d’octubre el govern Català va guanyar la batalla
del relat internacional; i aquest fet ens ha portat fins aquí. Tothom va veure la repressió de l’Estat, el
món sencer es va escandalitzar. Avui podem comprovar com tothom està
interpretant que el Govern Català estén la mà a l’Espanyol per possibilitar el
diàleg. Com deia, refusar aquesta mà li pot sortir molt car al govern de l’Estat,
d’aquí la clau de la jugada. L’Estat Espanyol es pot permetre el luxe de ser
desconsiderats amb el govern català, no està clar que es pugui permetre de
ser-ho amb els mediadors que s’han ofert.
Dit
això, i per concloure, el Govern Català també té una obligació clara amb tota
la gent que s’ha mobilitzat sempre que se’ls ha requerit. Ahir va ser una gerra
d’aigua freda per a molts. És important que la oferta de diàleg d’ahir tingui
els menys costos possibles al costat independentista; més que res perquè en el
futur el carrer seguirà essent clau per defensar el resultat del referèndum i
la futura República, calen gestos efectius per aquest sector.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada