divendres, 30 de novembre de 2018

Sant Feliu amb l'economia social

Ahir el ple municipal va aprovar adherir l’Ajuntament de Sant Feliu a la Xarxa de Municipis per l'Economia Social i Solidària, gràcies a una moció proposada pel Grup Municipal d’Esquerra Republicana. Una moció aprovada amb un ampli consens, només un vot en contra (C’s) i una abstenció (PP) de vint-i-un regidors, i una moció que ha estat molt ben rebuda pels diferents grups que hi han donat suport. 

Com hem dit en múltiples ocasions la crisi econòmica està en una insipient fase de superació, però els seus efectes sobre la ciutadania perduren i perduraran durant molt de temps. En aquest marc post crisi les polítiques públiques de promoció econòmica i d’ocupació tradicionals es revelen però insuficients, i és en aquest context en el que apareix amb força l’economia social. Un nou model que ha de permetre resoldre més eficaçment les necessitats de la ciutadania mobilitzant millor els recursos endògens i posant per davant les dimensions socials, ambientals i humanes de l’economia.
Les iniciatives del què s’anomena economia social i solidària neixen de l’empenta de veïnes i veïns i prioritzen la satisfacció de necessitats i la utilitat social per davant del lucre. Es tracta d’iniciatives que per aquesta dimensió col•lectiva, com que s’organitzen de manera democràtica i actuen amb compromís social i ambiental, són especialment indicades per ser impulsades des dels ajuntaments i altres ens locals.
Els darrers anys, la nova manera de fer empresa i economia ha crescut quantitativament i s’ha diversificat, mostrant un gran dinamisme. A Catalunya tenim milers d’iniciatives de tota mena: cooperatives agràries i industrials, però també moltes d’altres que donen serveis a les persones i les empreses, cooperatives que agrupen comerciants i altres professionals, grups de consum agroecològic, projectes d’economia col•laborativa, entitats de comerç just i de turisme responsable, associacions i fundacions que treballen en el camp social, finances ètiques, empreses d’inserció, horts comunitaris, bancs de terres, grups de criança compartida, bancs de temps, monedes socials, etc.
Les iniciatives de l’economia social i solidària són agents de desenvolupament local bé perquè creen llocs de treball a la localitat i els mantenen o perquè faciliten serveis locals a productors, consumidors i treballadors, i perquè, sempre, ho fan promovent l’acció ciutadana i reforçant els vincles comunitaris.
A Sant Feliu aquest nou model també ha fructificat en els darrers anys i per això hem presentat aquesta moció; per consolidar les experiències sorgides i per crear el caldo de cultiu necessari perquè en fructifiquin moltes més.

Què ha de permetre formar part d’aquesta xarxa de municipis? 

Formar part de la Xarxa ha de permetre ajudar a enfortir l’economia social a Sant Feliu compartint recursos i treballant de manera conjunta entre els municipis membres.
Ha de permetre incidir i relacionar-se amb altres actors, per en el fons influir en les polítiques públiques d’economia social i solidaria que duen a terme les administracions supramunicipals, i a més relacionar-se amb els actors i les xarxes representatives de l’economia social a escala nacional i internacional.
Formar part de la Xarxa ha de permetre a Sant Feliu visibilitzar la Xarxa i les iniciatives relacionades amb l’àmbit. Sant Feliu haurà de divulgar les experiències d’economia social fetes als municipis. 

En definitiva, l’aprovació d’aquesta moció és una excel•lent notícia amb perspectiva el futur immediat. Sant Feliu aposta i apostarà, si o si en el futur, per un nou model de desenvolupament econòmic i social. Ahir vam posar les bases per ajudar a les experiències santfeliuenques actuals (Coopera Sant Feliu, Banc de temps etc...) a consolidar les seves experiències, i formar part de la xarxa ha d’animar per força a fer sorgir noves experiències. 

dijous, 8 de novembre de 2018

Un home amb un rifle


Nit freda d’abril, matinada. Carrers tallats, furgons policials, agents i més agents uniformats, escales amunt. Càmeres de televisió il·luminen l’escena. Operació antiterrorista a Esplugues, Baix Llobregat. L’Adri fuig. Cerca i captura.

Albada d’un dia de primavera. Desenes de càmeres esperen, a la llum dels primers rajos de sol. Furgons i més furgons policials. Registres, escorcolls. Tot ben mediatitzat. Emmanillada i cap a Madrid, davant la temible Audiència Nacional. Acusació TERRORISME.

Els fets aixecar barreres d’una autopista.

Res d’això hagués passat si una setmana abans a l’Estat (tot ell, els quatre poders) no se li hagués encès la llumeta. Els partits posen la diana. El PP compara els CDR amb la Kale Borroka del País Basc. C’s introdueix la idea de “comandos separatistes violentos” i el PSOE s’agrada parlant de confrontació civil. Ciment armat, bloc monolític. Tot per la sagrada unitat. El quart poder, el mediàtic, s’arremanga en la construcció del relat. Media storm implacable. Objectiu primer que la fiscalia actuï, objectiu segon que la societat espanyola identifiqui l’independentisme com a violent, com l’enemic. Tots a una.

El poder judicial va actuar. L’Audiència va voler els casos per a fer les acusacions de terrorisme.

Terrassa tardor del 2018. Un home explica a grups de whatsapp d’ultradreta que està disposat i preparat per assassinar amb un rifle al President del Govern Espanyol, com a venjança per la voluntat d’exhumar la bèstia. Els Mossos detenen el sonat ultradretà, i eviten la desgràcia. El cas el sabem ara perquè s’ha aixecat el secret de sumari. Les diligencies judicials van passar pel jutjat de guàrdia i el d’instrucció, ja que l’Audiència Nacional va refusar el cas perquè no el va considerar una amenaça terrorista, sinó una “proposició d’homicidi d’autoritat”.

En el país en el que activistes independentistes han estat tractats com a terroristes, ninotaires han passat per la presó acusats de terrorisme i músics i rapers han estat també acusats de terrorisme sobta i sobta molt que un home disposat a cometre un crim de caire polític sigui tant sols un intent d’homicida. Quina vergonya!!!

dilluns, 5 de novembre de 2018

Epíleg

El passat dimarts 30 d’octubre l’actual govern municipal va signar la seva conclusió, el seu epíleg. Punt i final a set mesos vista.
Punt i final en forma d’una aprovació de pressupostos vergonyant. Vergonyant per la forma. Pel com. Un vot de qualitat de l’Alcalde, i una abstenció negociada amb un dels dos regidors d’un grup municipal trencat i dividit. A canvi de què? Si algú té vocació de seguir governant a partir del maig hauria de mostrar un mínim de transparència. No passarà.
El com és la consecució d’un acord amb un regidor que no aportarà res a la ciutat, no és una abstenció a canvi d’una partida en concret, a canvi d’una inversió concreta, o de variar alguns plantejaments del govern. Que quedi clar, aquest és el drama del com.
Epíleg total.
Epíleg pel renunci a la política. Ho explicava gairebé fa un any: https://www.fetasantfeliu.cat/opinio/101808/fer-politica Malauradament, el procés d’aprovació dels pressupostos del 19 ha seguit la mateixa pauta fil per randa.
 
Pel que fa a nosaltres ho tenien molt fàcil. Excessivament fàcil si es vol. Des del 2015 el govern municipal tenia un missatge clar "si pels pressupostos del proper any es fa una proposta de pressupostos participatius el nostre vot canviarà". Tres anys de marge per treballar conjuntament aquesta proposta. Tres anys sense un bri de voluntat política. Zero respostes, zero diàleg, zero actitud negociadora. La resposta marc és que amb les autoanomenades "obres d’estiu" ja complien la part participativa. Buidor. Buidor en tot.
L’altra resposta marc, és que no hi ha propostes per part de la oposició. Entre línies, ens diuen que com que ningú fa propostes es veuen obligats a negociar una abstenció, que estic segur que els fa vergonya a ells mateixos.
Acaba doncs, abans d’hora, una legislatura paradoxal. Un govern en minoria que havia de fer un exercici constant de negociació i diàleg, ha estat un govern que pràcticament no ha negociat amb nosaltres, el primer grup de la oposició, i sovint ha tirat endavant pressupostos amb el vot d’abstenció dels grups municipals més petits del consistori, a canvi de coses que ningú ha tingut el detall d’explicar a la ciutadania. Legítim, però curiós si més no.

dimecres, 24 d’octubre de 2018

Un llençol a cada bugada

Com si s’hagués evaporat després d’un cop d’aire gèlid vingut de ponent. El llaç groc del balcó de l’Ajuntament ha desaparegut de forma, diguem-ho suau, estranya.

Com que molts m’heu preguntat si sabíem el per què, escric aquest escrit amb la voluntat de relatar els fets i deixar palesa la nostra posició.

L’aire que ve de ponent: el passat ple de setembre el grup municipal de C’s va registrar per ser debatuda a l’ordre del dia del Ple una moció pel compliment de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 5 de juliol de 2018, “per l'objectivitat i neutralitat institucionals dels edificis municipals i l'espai públic de Sant Feliu de Llobregat”, o dit amb d’altres paraules una moció perquè es retirés la pancarta que des del passat mes d’abril està instal·lada al balcó de l’Ajuntament.

Per sorpresa nostra la moció es va retirar de l’ordre del dia, sense que en aquell moment, amb el ple en marxa, sabéssim, almenys nosaltres, el per què. Ho dic, perquè si em llegeix, qui espero que em llegeixi, reflexioni de com se’ns informa amb temps i forma. Aquest és un llençol que fa moltes bugades que anem perdent, però això ja són figues d’un altre paner.
Més endavant, bastant més endavant, se’ns informava que la moció es posposava a petició de l’Alcalde i amb l’acord del grup proposant. Havien acordat que el proposant posposava la moció perquè l’Alcalde sol·licités al Secretari un informe jurídic. Un cop l’informe estigués redactat la moció es tornava a presentar (pel ple d’octubre) i tothom podria fixar els seus posicionaments tenint en compte les consideracions jurídiques fetes pel Secretari.
El primer gran llençol que perdem és el llençol més gran. Gran perquè per nosaltres és una obvietat enorme. M’explico: la sentència 579/2018 de 5 de juliol de 2018 dels TSJC fa referència a les estelades en espais públics. Per tant, només crea jurisprudència sobre estelades en espais públics, no d’estovalles en espais públics, o dibuixos en cartolines en espais públics, o llaços grocs en espais públics, sinó estelades. Això, que sembla una tonteria en el camp jurídic no ho és.
Per tant, tant la moció de C’s, com l’informe, com la decisió salomònica de treure el llaç es fonamenten en un error bàsic, confondre l’objecte de tot plegat. No sorprèn de C’s, ja que se li pressuposa mala fe ja en la seva vocació fundacional de confondre i fracturar. Si que sorprèn d’algú a qui se li suposa neutralitat com ho és el secretari, i tampoc sorprèn gaire del Govern, pel tipus de coalició i pel moment del calendari en que estem. Adéu llençol.

El que més dol de tot plegat, més enllà dels símbols, les pancartes i les banderes, és com s’instal·la en la mentalitat, de qui mai t’ho pensaries,  el discurs pervers sobre l’espai públic. Tant la sentència, com la moció de C’s, fan una interpretació perversa del concepte "espai públic" ja que consideren que aquest no és el lloc adequat per desenvolupar i expressar idees, pensaments i voluntats polítiques. En altres paraules arraconen la política a l’àmbit privat. Sorprèn que partits suposadament d’esquerres, com dels que governen el consistori, comprin aquest marc mental. Una altre llençol que se’ns escapa.
L’acte que va permetre la col·locació de la pancarta (amb llaç) és un acte administratiu sorgit del diàleg i l’acord polític. Un acte de decisió política, plenament legal, al ser pres per l’òrgan competent (el Ple), seguint el procediment adequat, i sense que l’exercici d’aquest acte polític infringeixi cap precepte normatiu. Sorprèn que qui retiri el llaç de forma salomònica obvi aquesta realitat, i procedeixi a la retirada sense diàleg ni acord, amb els agents que abans si que havia dialogat i acordat, i ho faci al meu entendre abans d’hora, ja que no hi ha cap acord de ple vigent que impliqui la retirada. Un altre llençol que s’endú el vent de ponent.

La sentència del TSJC va en contra del principi de pluralitat política establert en l’article 6 de la Constitució. A Sant Feliu, amb els fets consumats, s’està coartant aquest dret ja que la col·locació d’un llaç groc és el dret al pluralisme polític, en cap cas el llaç groc és un símbol partidista, és un símbol polític que expressa un sentiment majoritari a Sant Feliu, com demostra l’acord de Ple. Aquest llençol també té unes dimensions enormes. Sovint els més constitucionalistes són els primers que la vulneren, quan els interessa.
Des de ERC exigim que es respecti l’acord de Ple del 26 d’abril del 2018, per ser vigent i plenament legal, si més no fins que no hi hagi un altre acord de Ple. Que torni la pancarta al seu estat original.
Demano, ja sé que és molt demanar, que es tinguin en compte les nostres reflexions i els nostres punts de vista, abans de tirar pel dret amb decisions salomòniques que tant costen d’entendre.
Prego que entre totes respectem de veritat l’espai públic ja que no hi ha millor lloc per expressar el pluralisme polític.

dilluns, 16 d’abril de 2018

Estem preparats

Divendres 13 d’abril, vigília de la commemoració dels 87 anys de la proclamació de la República Catalana, la secció local d’ERC-Sant Feliu em va escollir com a cap de llista per a les eleccions municipals del 26 de maig del 2019, per unanimitat.
Divendres doncs, em tocava respondre un pregunta clau: per què em presento com a candidat a l’alcaldia per segon cop. Vaig voler respondre aquesta pregunta en tres temps: passat, present i futur.
 
Per explicar on som, de tant en tant, cal mirar enrere i veure el recorregut fet. Bona part de les persones que ara comandem ERC-Sant Feliu vam agafar responsabilitats el maig del 2011, després d’una desfeta electoral sense pal·liatius. Vam posar-nos al capdavant en un moment complex i difícil, amb la intenció clara de revifar un projecte polític que havia d’assumir, per força, un pes rellevant a la vida política santfeliuenca. Així, el febrer del 2014 ens presentàvem la meva candidatura davant la ciutadania amb un eslògan clar i del tot humil "Fem-nos mereixedors". Érem conscients que calia fer una feina ingent per recuperar la confiança de tots aquells que ens l’havien retirat, i d’aquells que mai ens l’havien depositat.
A les eleccions del 2015 vam tenir l’encert de presentar davant la ciutadania una bona candidatura per la ciutat i una magnifica proposta per a totes i tots els sanfeliuencs: "fer un Sant Feliu entre tots".
 
Així, ens trobem en el present. Una secció local molt forta, que no ha parat de créixer des d’aquell llunyà 2011. Un creixement espectacular tant en militància, com en simpatitzants i amics. Tant és així que a les eleccions del 21 de desembre, més de cent persones van fer d’apoderades per ERC.
El present ens porta també a un Grup Municipal amb tres regidors i liderant la oposició. Quatre anys que hauran servit per afegir a la "recepta" d’ERC-Sant Feliu un ingredient que al 2015 ens mancava, que no és cap altre que l’experiència. Una experiència que ens ha servit per ser més forts, millors i sobretot per estar preparats per assumir reptes més grans.
Finalment, el futur. Em presento com a candidat a les eleccions municipals, perquè em sento totalment preparat per encarar el futur. Un futur que representa un repte majúscul. En primer terme, el repte de fer una candidatura encara millor que la que vam ser capaços de fer per a les municipals del 2015, i de presentar a la ciutadania una proposta política encara més seductora que la presentada el 2015. Dos primers reptes que no seran fàcils, però que segur que amb el treball de molts sectors diferents els assolirem.
Els assolirem perquè és un pas previ per a la victòria que volem aconseguir. El nostre objectiu polític és la transformació de Sant Feliu, aquesta és la victòria que anhelem. Una transformació en la manera de fer política, una transformació en la implicació del teixit associatiu, de la ciutadania en la presa de decisions,.
Una transformació que si que estan experimentant algunes ciutats del nostre entorn metropolità, i que nosaltres no hi renunciarem en cap cas, i que passa irremeiablement per un canvi en la correlació de forces de la ciutat, un govern com l’actual serà incapaç per raons òbvies de produir aquesta transformació.
 
Entomem el repte de recuperar l’alcaldia de Sant Feliu després de 80 anys, amb tota la il·lusió i tota la força. Estem preparats!!!