dimecres, 24 d’octubre de 2018

Un llençol a cada bugada

Com si s’hagués evaporat després d’un cop d’aire gèlid vingut de ponent. El llaç groc del balcó de l’Ajuntament ha desaparegut de forma, diguem-ho suau, estranya.

Com que molts m’heu preguntat si sabíem el per què, escric aquest escrit amb la voluntat de relatar els fets i deixar palesa la nostra posició.

L’aire que ve de ponent: el passat ple de setembre el grup municipal de C’s va registrar per ser debatuda a l’ordre del dia del Ple una moció pel compliment de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 5 de juliol de 2018, “per l'objectivitat i neutralitat institucionals dels edificis municipals i l'espai públic de Sant Feliu de Llobregat”, o dit amb d’altres paraules una moció perquè es retirés la pancarta que des del passat mes d’abril està instal·lada al balcó de l’Ajuntament.

Per sorpresa nostra la moció es va retirar de l’ordre del dia, sense que en aquell moment, amb el ple en marxa, sabéssim, almenys nosaltres, el per què. Ho dic, perquè si em llegeix, qui espero que em llegeixi, reflexioni de com se’ns informa amb temps i forma. Aquest és un llençol que fa moltes bugades que anem perdent, però això ja són figues d’un altre paner.
Més endavant, bastant més endavant, se’ns informava que la moció es posposava a petició de l’Alcalde i amb l’acord del grup proposant. Havien acordat que el proposant posposava la moció perquè l’Alcalde sol·licités al Secretari un informe jurídic. Un cop l’informe estigués redactat la moció es tornava a presentar (pel ple d’octubre) i tothom podria fixar els seus posicionaments tenint en compte les consideracions jurídiques fetes pel Secretari.
El primer gran llençol que perdem és el llençol més gran. Gran perquè per nosaltres és una obvietat enorme. M’explico: la sentència 579/2018 de 5 de juliol de 2018 dels TSJC fa referència a les estelades en espais públics. Per tant, només crea jurisprudència sobre estelades en espais públics, no d’estovalles en espais públics, o dibuixos en cartolines en espais públics, o llaços grocs en espais públics, sinó estelades. Això, que sembla una tonteria en el camp jurídic no ho és.
Per tant, tant la moció de C’s, com l’informe, com la decisió salomònica de treure el llaç es fonamenten en un error bàsic, confondre l’objecte de tot plegat. No sorprèn de C’s, ja que se li pressuposa mala fe ja en la seva vocació fundacional de confondre i fracturar. Si que sorprèn d’algú a qui se li suposa neutralitat com ho és el secretari, i tampoc sorprèn gaire del Govern, pel tipus de coalició i pel moment del calendari en que estem. Adéu llençol.

El que més dol de tot plegat, més enllà dels símbols, les pancartes i les banderes, és com s’instal·la en la mentalitat, de qui mai t’ho pensaries,  el discurs pervers sobre l’espai públic. Tant la sentència, com la moció de C’s, fan una interpretació perversa del concepte "espai públic" ja que consideren que aquest no és el lloc adequat per desenvolupar i expressar idees, pensaments i voluntats polítiques. En altres paraules arraconen la política a l’àmbit privat. Sorprèn que partits suposadament d’esquerres, com dels que governen el consistori, comprin aquest marc mental. Una altre llençol que se’ns escapa.
L’acte que va permetre la col·locació de la pancarta (amb llaç) és un acte administratiu sorgit del diàleg i l’acord polític. Un acte de decisió política, plenament legal, al ser pres per l’òrgan competent (el Ple), seguint el procediment adequat, i sense que l’exercici d’aquest acte polític infringeixi cap precepte normatiu. Sorprèn que qui retiri el llaç de forma salomònica obvi aquesta realitat, i procedeixi a la retirada sense diàleg ni acord, amb els agents que abans si que havia dialogat i acordat, i ho faci al meu entendre abans d’hora, ja que no hi ha cap acord de ple vigent que impliqui la retirada. Un altre llençol que s’endú el vent de ponent.

La sentència del TSJC va en contra del principi de pluralitat política establert en l’article 6 de la Constitució. A Sant Feliu, amb els fets consumats, s’està coartant aquest dret ja que la col·locació d’un llaç groc és el dret al pluralisme polític, en cap cas el llaç groc és un símbol partidista, és un símbol polític que expressa un sentiment majoritari a Sant Feliu, com demostra l’acord de Ple. Aquest llençol també té unes dimensions enormes. Sovint els més constitucionalistes són els primers que la vulneren, quan els interessa.
Des de ERC exigim que es respecti l’acord de Ple del 26 d’abril del 2018, per ser vigent i plenament legal, si més no fins que no hi hagi un altre acord de Ple. Que torni la pancarta al seu estat original.
Demano, ja sé que és molt demanar, que es tinguin en compte les nostres reflexions i els nostres punts de vista, abans de tirar pel dret amb decisions salomòniques que tant costen d’entendre.
Prego que entre totes respectem de veritat l’espai públic ja que no hi ha millor lloc per expressar el pluralisme polític.