divendres, 30 de novembre de 2018

Sant Feliu amb l'economia social

Ahir el ple municipal va aprovar adherir l’Ajuntament de Sant Feliu a la Xarxa de Municipis per l'Economia Social i Solidària, gràcies a una moció proposada pel Grup Municipal d’Esquerra Republicana. Una moció aprovada amb un ampli consens, només un vot en contra (C’s) i una abstenció (PP) de vint-i-un regidors, i una moció que ha estat molt ben rebuda pels diferents grups que hi han donat suport. 

Com hem dit en múltiples ocasions la crisi econòmica està en una insipient fase de superació, però els seus efectes sobre la ciutadania perduren i perduraran durant molt de temps. En aquest marc post crisi les polítiques públiques de promoció econòmica i d’ocupació tradicionals es revelen però insuficients, i és en aquest context en el que apareix amb força l’economia social. Un nou model que ha de permetre resoldre més eficaçment les necessitats de la ciutadania mobilitzant millor els recursos endògens i posant per davant les dimensions socials, ambientals i humanes de l’economia.
Les iniciatives del què s’anomena economia social i solidària neixen de l’empenta de veïnes i veïns i prioritzen la satisfacció de necessitats i la utilitat social per davant del lucre. Es tracta d’iniciatives que per aquesta dimensió col•lectiva, com que s’organitzen de manera democràtica i actuen amb compromís social i ambiental, són especialment indicades per ser impulsades des dels ajuntaments i altres ens locals.
Els darrers anys, la nova manera de fer empresa i economia ha crescut quantitativament i s’ha diversificat, mostrant un gran dinamisme. A Catalunya tenim milers d’iniciatives de tota mena: cooperatives agràries i industrials, però també moltes d’altres que donen serveis a les persones i les empreses, cooperatives que agrupen comerciants i altres professionals, grups de consum agroecològic, projectes d’economia col•laborativa, entitats de comerç just i de turisme responsable, associacions i fundacions que treballen en el camp social, finances ètiques, empreses d’inserció, horts comunitaris, bancs de terres, grups de criança compartida, bancs de temps, monedes socials, etc.
Les iniciatives de l’economia social i solidària són agents de desenvolupament local bé perquè creen llocs de treball a la localitat i els mantenen o perquè faciliten serveis locals a productors, consumidors i treballadors, i perquè, sempre, ho fan promovent l’acció ciutadana i reforçant els vincles comunitaris.
A Sant Feliu aquest nou model també ha fructificat en els darrers anys i per això hem presentat aquesta moció; per consolidar les experiències sorgides i per crear el caldo de cultiu necessari perquè en fructifiquin moltes més.

Què ha de permetre formar part d’aquesta xarxa de municipis? 

Formar part de la Xarxa ha de permetre ajudar a enfortir l’economia social a Sant Feliu compartint recursos i treballant de manera conjunta entre els municipis membres.
Ha de permetre incidir i relacionar-se amb altres actors, per en el fons influir en les polítiques públiques d’economia social i solidaria que duen a terme les administracions supramunicipals, i a més relacionar-se amb els actors i les xarxes representatives de l’economia social a escala nacional i internacional.
Formar part de la Xarxa ha de permetre a Sant Feliu visibilitzar la Xarxa i les iniciatives relacionades amb l’àmbit. Sant Feliu haurà de divulgar les experiències d’economia social fetes als municipis. 

En definitiva, l’aprovació d’aquesta moció és una excel•lent notícia amb perspectiva el futur immediat. Sant Feliu aposta i apostarà, si o si en el futur, per un nou model de desenvolupament econòmic i social. Ahir vam posar les bases per ajudar a les experiències santfeliuenques actuals (Coopera Sant Feliu, Banc de temps etc...) a consolidar les seves experiències, i formar part de la xarxa ha d’animar per força a fer sorgir noves experiències. 

dijous, 8 de novembre de 2018

Un home amb un rifle


Nit freda d’abril, matinada. Carrers tallats, furgons policials, agents i més agents uniformats, escales amunt. Càmeres de televisió il·luminen l’escena. Operació antiterrorista a Esplugues, Baix Llobregat. L’Adri fuig. Cerca i captura.

Albada d’un dia de primavera. Desenes de càmeres esperen, a la llum dels primers rajos de sol. Furgons i més furgons policials. Registres, escorcolls. Tot ben mediatitzat. Emmanillada i cap a Madrid, davant la temible Audiència Nacional. Acusació TERRORISME.

Els fets aixecar barreres d’una autopista.

Res d’això hagués passat si una setmana abans a l’Estat (tot ell, els quatre poders) no se li hagués encès la llumeta. Els partits posen la diana. El PP compara els CDR amb la Kale Borroka del País Basc. C’s introdueix la idea de “comandos separatistes violentos” i el PSOE s’agrada parlant de confrontació civil. Ciment armat, bloc monolític. Tot per la sagrada unitat. El quart poder, el mediàtic, s’arremanga en la construcció del relat. Media storm implacable. Objectiu primer que la fiscalia actuï, objectiu segon que la societat espanyola identifiqui l’independentisme com a violent, com l’enemic. Tots a una.

El poder judicial va actuar. L’Audiència va voler els casos per a fer les acusacions de terrorisme.

Terrassa tardor del 2018. Un home explica a grups de whatsapp d’ultradreta que està disposat i preparat per assassinar amb un rifle al President del Govern Espanyol, com a venjança per la voluntat d’exhumar la bèstia. Els Mossos detenen el sonat ultradretà, i eviten la desgràcia. El cas el sabem ara perquè s’ha aixecat el secret de sumari. Les diligencies judicials van passar pel jutjat de guàrdia i el d’instrucció, ja que l’Audiència Nacional va refusar el cas perquè no el va considerar una amenaça terrorista, sinó una “proposició d’homicidi d’autoritat”.

En el país en el que activistes independentistes han estat tractats com a terroristes, ninotaires han passat per la presó acusats de terrorisme i músics i rapers han estat també acusats de terrorisme sobta i sobta molt que un home disposat a cometre un crim de caire polític sigui tant sols un intent d’homicida. Quina vergonya!!!

dilluns, 5 de novembre de 2018

Epíleg

El passat dimarts 30 d’octubre l’actual govern municipal va signar la seva conclusió, el seu epíleg. Punt i final a set mesos vista.
Punt i final en forma d’una aprovació de pressupostos vergonyant. Vergonyant per la forma. Pel com. Un vot de qualitat de l’Alcalde, i una abstenció negociada amb un dels dos regidors d’un grup municipal trencat i dividit. A canvi de què? Si algú té vocació de seguir governant a partir del maig hauria de mostrar un mínim de transparència. No passarà.
El com és la consecució d’un acord amb un regidor que no aportarà res a la ciutat, no és una abstenció a canvi d’una partida en concret, a canvi d’una inversió concreta, o de variar alguns plantejaments del govern. Que quedi clar, aquest és el drama del com.
Epíleg total.
Epíleg pel renunci a la política. Ho explicava gairebé fa un any: https://www.fetasantfeliu.cat/opinio/101808/fer-politica Malauradament, el procés d’aprovació dels pressupostos del 19 ha seguit la mateixa pauta fil per randa.
 
Pel que fa a nosaltres ho tenien molt fàcil. Excessivament fàcil si es vol. Des del 2015 el govern municipal tenia un missatge clar "si pels pressupostos del proper any es fa una proposta de pressupostos participatius el nostre vot canviarà". Tres anys de marge per treballar conjuntament aquesta proposta. Tres anys sense un bri de voluntat política. Zero respostes, zero diàleg, zero actitud negociadora. La resposta marc és que amb les autoanomenades "obres d’estiu" ja complien la part participativa. Buidor. Buidor en tot.
L’altra resposta marc, és que no hi ha propostes per part de la oposició. Entre línies, ens diuen que com que ningú fa propostes es veuen obligats a negociar una abstenció, que estic segur que els fa vergonya a ells mateixos.
Acaba doncs, abans d’hora, una legislatura paradoxal. Un govern en minoria que havia de fer un exercici constant de negociació i diàleg, ha estat un govern que pràcticament no ha negociat amb nosaltres, el primer grup de la oposició, i sovint ha tirat endavant pressupostos amb el vot d’abstenció dels grups municipals més petits del consistori, a canvi de coses que ningú ha tingut el detall d’explicar a la ciutadania. Legítim, però curiós si més no.