Epíleg

El passat dimarts 30 d’octubre l’actual govern municipal va signar la seva conclusió, el seu epíleg. Punt i final a set mesos vista.

Punt i final en forma d’una aprovació de pressupostos vergonyant. Vergonyant per la forma. Pel com. Un vot de qualitat de l’Alcalde, i una abstenció negociada amb un dels dos regidors d’un grup municipal trencat i dividit. A canvi de què? Si algú té vocació de seguir governant a partir del maig hauria de mostrar un mínim de transparència. No passarà.

El com és la consecució d’un acord amb un regidor que no aportarà res a la ciutat, no és una abstenció a canvi d’una partida en concret, a canvi d’una inversió concreta, o de variar alguns plantejaments del govern. Que quedi clar, aquest és el drama del com.

Epíleg total.

Epíleg pel renunci a la política. Ho explicava gairebé fa un any: https://www.fetasantfeliu.cat/opinio/101808/fer-politica Malauradament, el procés d’aprovació dels pressupostos del 19 ha seguit la mateixa pauta fil per randa.

 

Pel que fa a nosaltres ho tenien molt fàcil. Excessivament fàcil si es vol. Des del 2015 el govern municipal tenia un missatge clar "si pels pressupostos del proper any es fa una proposta de pressupostos participatius el nostre vot canviarà". Tres anys de marge per treballar conjuntament aquesta proposta. Tres anys sense un bri de voluntat política. Zero respostes, zero diàleg, zero actitud negociadora. La resposta marc és que amb les autoanomenades "obres d’estiu" ja complien la part participativa. Buidor. Buidor en tot.

L’altra resposta marc, és que no hi ha propostes per part de la oposició. Entre línies, ens diuen que com que ningú fa propostes es veuen obligats a negociar una abstenció, que estic segur que els fa vergonya a ells mateixos.

Acaba doncs, abans d’hora, una legislatura paradoxal. Un govern en minoria que havia de fer un exercici constant de negociació i diàleg, ha estat un govern que pràcticament no ha negociat amb nosaltres, el primer grup de la oposició, i sovint ha tirat endavant pressupostos amb el vot d’abstenció dels grups municipals més petits del consistori, a canvi de coses que ningú ha tingut el detall d’explicar a la ciutadania. Legítim, però curiós si més no.