Un home amb un rifle

Nit freda d’abril, matinada. Carrers tallats, furgons policials, agents i més agents uniformats, escales amunt. Càmeres de televisió il·luminen l’escena. Operació antiterrorista a Esplugues, Baix Llobregat. L’Adri fuig. Cerca i captura.

Albada d’un dia de primavera. Desenes de càmeres esperen, a la llum dels primers rajos de sol. Furgons i més furgons policials. Registres, escorcolls. Tot ben mediatitzat. Emmanillada i cap a Madrid, davant la temible Audiència Nacional. Acusació TERRORISME.

Els fets aixecar barreres d’una autopista.

Res d’això hagués passat si una setmana abans a l’Estat (tot ell, els quatre poders) no se li hagués encès la llumeta. Els partits posen la diana. El PP compara els CDR amb la Kale Borroka del País Basc. C’s introdueix la idea de “comandos separatistes violentos” i el PSOE s’agrada parlant de confrontació civil. Ciment armat, bloc monolític. Tot per la sagrada unitat. El quart poder, el mediàtic, s’arremanga en la construcció del relat. Media storm implacable. Objectiu primer que la fiscalia actuï, objectiu segon que la societat espanyola identifiqui l’independentisme com a violent, com l’enemic. Tots a una.

El poder judicial va actuar. L’Audiència va voler els casos per a fer les acusacions de terrorisme.

Terrassa tardor del 2018. Un home explica a grups de whatsapp d’ultradreta que està disposat i preparat per assassinar amb un rifle al President del Govern Espanyol, com a venjança per la voluntat d’exhumar la bèstia. Els Mossos detenen el sonat ultradretà, i eviten la desgràcia. El cas el sabem ara perquè s’ha aixecat el secret de sumari. Les diligencies judicials van passar pel jutjat de guàrdia i el d’instrucció, ja que l’Audiència Nacional va refusar el cas perquè no el va considerar una amenaça terrorista, sinó una “proposició d’homicidi d’autoritat”.

En el país en el que activistes independentistes han estat tractats com a terroristes, ninotaires han passat per la presó acusats de terrorisme i músics i rapers han estat també acusats de terrorisme sobta i sobta molt que un home disposat a cometre un crim de caire polític sigui tant sols un intent d’homicida. Quina vergonya!!!