dijous, 31 de gener de 2019

Diagnosi de la participació

Hi ha un fil conductor constant, massa constant, en la política santfeliuenca. Molta gent valora com insuficients, i superflus els consells de participació. Superflus per inoperatius, s’entén. Un diagnòstic compartit per molts dels seus participants. Una simptomatologia no compartida però, amb qui més interessaria que la compartís. La bena als ulls, i no a la ferida, que per antiga i constant, no s’entén que sigui així.
Un remei en forma de programa electoral cap allà el 2015 proposàvem, i un solució en forma de negociació política d’alt voltatge. Exigir exigíem. El 2015 Sant Feliu va perdre una oportunitat, i el temps ens dóna, com sovint fa, irremeiablement la raó. Els governs del canvi sorgits a l’entorn metropolità assajaven i implementaven noves polítiques. La ciutat de les roses però, veia com el somni d’un canvi en les maneres de gestionar la cosa pública s’esmunyien com l’aigua que cau pètal avall d’una rosa roja en plena primavera.
Res no podia canviar si el pacte de govern es subjectava en el fràgil pilar d’un full en blanc. Massa autocomplaença, massa ganes d’estar i no fer. Així, assumia la responsabilitat de la participació local un actor que cap diagnosi havia aportat en la fragor del debat polític, i ja se sap que qui no diagnostica no soluciona.
Pura façana insuficient en la gestió d’un element crucial, en el nou mandat. De voluntats no es viu, no és oxigen suficient, cal quelcom més. Voluntats n’hem vist si. "Clic i pala" en diuen, el procés participatiu de les "obres d’estiu", i el canvi de reglament de participació. Un reglament nou que viu a l’ombra, al soterrani de la gestió pública de l’Ajuntament de la ciutat. De res serveix un nou reglament sinó aprofites cada una de les potencialitats que té, que t’has dotat. De voluntats no es viu, i menys en aquest ofici de la política local.
La participació quotidiana no funciona, i la participació quotidiana va molt més enllà de processos que s’inicien en l’albada de projectes d’obres importants. Diàleg, col·laboració, cooperació, deliberació, escolta activa, i avaluació. Sis passos a fer constantment, sense descans, cada dia.
 
En aquest context inconsistent ens toca tornar-hi a insistir. Tornar a plantejar solucions, a tornar a demostrar que sabem què cal fer.
Des d’Esquerra vam considerar que la feinada d’elaborar un programa electoral de ciutat era un bon moment per posar en pràctica aquesta manera de fer tant necessària en la gestió dels afers públics. Deliberar i participar. Proposar i donar respostes. Per això, durant el mes de gener hem fet, amb un resultat molt positiu, cinc trobades temàtiques per escoltar diagnosis diverses i solucions concretes sobre feminisme, habitatge i urbanisme, medi ambient i sostenibilitat, qualitat democràtica i finalment joventut.
Escoltar diagnosis, escoltar propostes de solució i deliberar viabilitats. Juntament en la posada en funcionament d’una web www.sfrepublica.cat ideada per recollir propostes.
Participar no és donar informació; aquesta és potser la confusió més persistent en els darrers vint-i-cinc anys de la política local.
Sabem i som conscients, que la transformació del model actual no serà ni ràpida, ni fàcil. Hem constatat i constatem que masses ciutadans amb voluntat participativa han pujat al carro de la incredulitat. "Participar no serveix de res" i altres suspicàcies alimentades, durant massa temps, per un model fallit. Costarà molt transformar una percepció tant estesa. Una altra diagnosi que no es vol veure ni percebre.
Però de nou ens presentarem com a garants d’aquesta transformació inajornable. Per això ens autoexigim insistir-hi per molt decebedor que sigui el context. Per això ens autoimposem demostrar les voluntats posant-les en pràctica.
Sant Feliu no es mereix que els canvis inajornables es posposin quatre anys més, esclaus d’un full en blanc.

dimecres, 23 de gener de 2019

L'impossible silenci

Onze detinguts sense cap ordre judicial. Actuacions irregulars de la polícia impossibles d'assumir en un Estat que es diu democràtic.  L’Estat pretén aturar l’independentisme per tots els mitjans i amb tots els mecanismes al seu abast. Si ha d’aplicar la recepta basca s’aplica; detencions arbitràries, i manifestament il·legals per atemorir i procurar controlar la protesta ciutadana. Una autèntica vergonya democràtica. Un fet que alarma i preocupa. Preocupa gairebé tant com el silenci eixordador dels partits que governen Sant Feliu. Ni ICV, ni el PSC, ni cap dels seus representants es van dignar a dir res, ni per solidaritat amb càrrecs electes com ells. La línia que separa la ignorància volguda de la complicitat sovint és massa fina. Un silenci imposible d'assimilar.
 
La construcció d’un relat fals contra l’independentisme, la criminalització constant són una autèntica operació d’Estat. L’independentisme ha estat denigrat per terra, mar i aire. 
Res com una vaga del sector del taxi per evidenciar el doble raser quan es tracten les mobilitzacions al carrer segons qui les practiqui. Que l’independentisme se’l criminalitza sempre que surt o té la intenció de sortir al carrer és un fet. Hem vist activistes independentistes citats a declarar per portar un nas de pallasso, per aixecar una barrera d’un peatge, o fins i tot tenim a la Tamara Carrasco confinada a Viladecans per tenir una careta d’en Jordi Cuixart a la seva habitació.
 
Sovint el fals relat ha anat acompanyat d'un discurs que ha alimentat els grupuscles que actúen contra símbols independentistes. Uns grupuscles que actúen pel territori amb total impunitat. Cap fiscal ha actuat contra les agressions físiques, i materials, de grups que actuen impunement, armats amb cúters, que actuen de nit contra tot allò que no els agrada. Un altre doble raser clamurós. Masses silencis altra vegada.
Sant Feliu no s’ha lliurat d’aquest atac de grupuscles carregats d’odi, i aquesta setmana van arrencar la pancarta de mínims que penjava del balcó de l’Ajuntament. Un atac inadmissible. Gairebé tant inadmissible com el silenci del govern municipal. Cap condemna dels fets. Cap explicació a la oposició, si més no als grups que som part activa en el fet de que hi hagi una pancarta.
El relat criminalitzador sobre l’independentisme ha anat calant en molts dels nostres conciutadans. Potser si vivim immersos en els nostres entorns quotidians no ho percebem tant, però si obrim el focus també és un fet bastant evident.
Una bona manera d’obrir el focus és llegir el llibre molt recent d’un santfeliuenc on l’autor descriu a través de la vivència personal molts passatges sobre com sovint els independentistes rebem el menyspreu d’una minoria de conciutadans alimentats per aquest fals relat criminalitzador.
L’obra “L’impossible pilar de Déu” que es presentarà dijous 24 a la sala Els Pagesos, és un exercici pràctic per entendre el perquè i el com l’independentisme ha estat capaç d’abraçar a moltes sensibilitats diferents, i agent de moltes procedències diferents. No es creix sense un missatge integrador, constructiu que apel·li als valors republicans i no a les identitats de cadascú. Us recomano la lectura de “L’impossible pilar de Déu” per entendre, entre moltes altres coses, el salt de gegant que ha fet l’independentisme, també a Sant Feliu.

dilluns, 14 de gener de 2019

Una nova eina per Sant Feliu


Això va de Sant Feliu!! I tant que va de Sant Feliu, i per això dissabte passat, 12 de gener, presentàvem, en una plaça d’Alfons Comín plena de gom a gom, la Secció de barri d’ERC-Falguera. Va de Sant Feliu, i va del barri Falguera, i de l’esmentada plaça, del carrer Sant Josep i del carrer del Pla i de la neteja, la il·luminació, i per això aquesta secció de barri perquè volem que el barri Falguera sigui capital en el Sant Feliu del futur.

Dissabte va ser un dia històric. Un dia històric no només per Esquerra, sinó un dia històric també per Sant Feliu i pel barri Falguera. Mai abans ningú havia fet un pas com aquest, mai ningú abans havia obert una secció del partit en un barri de la ciutat.

No és cap casualitat que aquest pas l’hagi fet Esquerra i l’hagi fet al barri Falguera. No és casualitat que l’hagi fet Esquerra, perquè dels quaranta anys de la reaparició d’Esquerra Republicana a Sant Feliu l’actual és el seu millor moment de salut, sense cap mena de dubte. Un partit que gaudeix d’una fortalesa i d’una salut que no havia gaudit mai abans. Un partit dinàmic, que no para d’organitzar actes i més actes, i un partit que no para de treballar per la ciutat. La fortalesa d’ERC la demostren els més de cent apoderats de les eleccions del 21D del 2017, les més de sis centes persones que van omplir la Plaça Lluis Companys durant la Festa Republicana, o les més de cent cinquanta persones que van omplir l’escorxador la passada botifarrada el mes d’octubre. Som sense cap mena de dubtes el partit amb més múscul de la ciutat. Dissabte posàvem aquest dinamisme i aquesta fortalesa al servei del barri. A partir del juny posarem aquest dinamisme i aquesta fortalesa al servei de tota la ciutat, amb els excel·lents resultats electorals que traurem el maig, que ens duran no només a governar, sinó que ens duran també a l’alcaldia.

No és casualitat que aquesta nova eina la posem en marxa al barri Falguera. Un barri que és un exemple de lluita, d’associacionisme i de dinamisme. Un barri en el que va néixer la PAH, i un barri en el que la seva Associació de Veïns ha estat sempre un referent de la lluita veïnal. Dissabte, per tant, es conjuntaven un barri ple de vida i ple de lluita, amb un partit fort i dinàmic i amb ganes de treballar incansablement pel benestar de tots els seus conciutadans.

Una secció de barri ha de ser una eina útil per resoldre els problemes del barri, resoldre’ls amb la gent del barri i des de l’òptica de la gent del barri. Una eina que ERC enceta amb el ferm convenciment de que quan governem serà una eina de primer nivell per fer un barri encara molt millor.

ERC-Sant Feliu no va als barris, ERC-Sant Feliu és als barris, ERC-Sant Feliu la conformen persones de tots els barris. ERC-Sant Feliu som del barri, estem al barri, pensem el barri i vivim al barri. ERC-Falguera ha nascut gràcies a l’empenta de veïns del barri Falguera, i tirarà endavant gràcies a veïns del barri.
 

Dissabte passat sembràvem una llavor, una llavor que ha de germinar. En lloc està escrit que hagi de ser una eina exitosa. Caldrà treball, constància i fins i tot paciència. Per això, apel·lo als veïns del barri a que ens ajudin a fer créixer aquesta llavor, ja que si dona els seus fruits el futur del barri, i de retruc de tota la ciutat serà molt millor.