Diagnosi de la participació

Hi ha un fil conductor constant, massa constant, en la política santfeliuenca. Molta gent valora com insuficients, i superflus els consells de participació. Superflus per inoperatius, s’entén. Un diagnòstic compartit per molts dels seus participants. Una simptomatologia no compartida però, amb qui més interessaria que la compartís. La bena als ulls, i no a la ferida, que per antiga i constant, no s’entén que sigui així.

Un remei en forma de programa electoral cap allà el 2015 proposàvem, i un solució en forma de negociació política d’alt voltatge. Exigir exigíem. El 2015 Sant Feliu va perdre una oportunitat, i el temps ens dóna, com sovint fa, irremeiablement la raó. Els governs del canvi sorgits a l’entorn metropolità assajaven i implementaven noves polítiques. La ciutat de les roses però, veia com el somni d’un canvi en les maneres de gestionar la cosa pública s’esmunyien com l’aigua que cau pètal avall d’una rosa roja en plena primavera.

Res no podia canviar si el pacte de govern es subjectava en el fràgil pilar d’un full en blanc. Massa autocomplaença, massa ganes d’estar i no fer. Així, assumia la responsabilitat de la participació local un actor que cap diagnosi havia aportat en la fragor del debat polític, i ja se sap que qui no diagnostica no soluciona.

Pura façana insuficient en la gestió d’un element crucial, en el nou mandat. De voluntats no es viu, no és oxigen suficient, cal quelcom més. Voluntats n’hem vist si. "Clic i pala" en diuen, el procés participatiu de les "obres d’estiu", i el canvi de reglament de participació. Un reglament nou que viu a l’ombra, al soterrani de la gestió pública de l’Ajuntament de la ciutat. De res serveix un nou reglament sinó aprofites cada una de les potencialitats que té, que t’has dotat. De voluntats no es viu, i menys en aquest ofici de la política local.

La participació quotidiana no funciona, i la participació quotidiana va molt més enllà de processos que s’inicien en l’albada de projectes d’obres importants. Diàleg, col·laboració, cooperació, deliberació, escolta activa, i avaluació. Sis passos a fer constantment, sense descans, cada dia.

 

En aquest context inconsistent ens toca tornar-hi a insistir. Tornar a plantejar solucions, a tornar a demostrar que sabem què cal fer.

Des d’Esquerra vam considerar que la feinada d’elaborar un programa electoral de ciutat era un bon moment per posar en pràctica aquesta manera de fer tant necessària en la gestió dels afers públics. Deliberar i participar. Proposar i donar respostes. Per això, durant el mes de gener hem fet, amb un resultat molt positiu, cinc trobades temàtiques per escoltar diagnosis diverses i solucions concretes sobre feminisme, habitatge i urbanisme, medi ambient i sostenibilitat, qualitat democràtica i finalment joventut.

Escoltar diagnosis, escoltar propostes de solució i deliberar viabilitats. Juntament en la posada en funcionament d’una web www.sfrepublica.cat ideada per recollir propostes.

Participar no és donar informació; aquesta és potser la confusió més persistent en els darrers vint-i-cinc anys de la política local.

Sabem i som conscients, que la transformació del model actual no serà ni ràpida, ni fàcil. Hem constatat i constatem que masses ciutadans amb voluntat participativa han pujat al carro de la incredulitat. "Participar no serveix de res" i altres suspicàcies alimentades, durant massa temps, per un model fallit. Costarà molt transformar una percepció tant estesa. Una altra diagnosi que no es vol veure ni percebre.

Però de nou ens presentarem com a garants d’aquesta transformació inajornable. Per això ens autoexigim insistir-hi per molt decebedor que sigui el context. Per això ens autoimposem demostrar les voluntats posant-les en pràctica.

Sant Feliu no es mereix que els canvis inajornables es posposin quatre anys més, esclaus d’un full en blanc.