L'impossible silenci
Onze detinguts sense cap ordre judicial. Actuacions irregulars de la polícia impossibles d'assumir en un Estat que es diu democràtic. L’Estat pretén aturar l’independentisme per tots els mitjans i amb tots els mecanismes al seu abast. Si ha d’aplicar la recepta basca s’aplica; detencions arbitràries, i manifestament il·legals per atemorir i procurar controlar la protesta ciutadana. Una autèntica vergonya democràtica. Un fet que alarma i preocupa. Preocupa gairebé tant com el silenci eixordador dels partits que governen Sant Feliu. Ni ICV, ni el PSC, ni cap dels seus representants es van dignar a dir res, ni per solidaritat amb càrrecs electes com ells. La línia que separa la ignorància volguda de la complicitat sovint és massa fina. Un silenci imposible d'assimilar.
La construcció d’un relat fals contra l’independentisme, la criminalització constant són una autèntica operació d’Estat. L’independentisme ha estat denigrat per terra, mar i aire.
Res com una vaga del sector del taxi per evidenciar el
doble raser quan es tracten les mobilitzacions al carrer segons qui les
practiqui. Que l’independentisme se’l criminalitza sempre que surt o té la
intenció de sortir al carrer és un fet. Hem vist activistes independentistes
citats a declarar per portar un nas de pallasso, per aixecar una barrera d’un
peatge, o fins i tot tenim a la Tamara Carrasco confinada a Viladecans per
tenir una careta d’en Jordi Cuixart a la seva habitació.
Sovint el fals relat ha anat acompanyat d'un discurs que ha alimentat els grupuscles que actúen contra símbols independentistes. Uns grupuscles que actúen pel territori amb total impunitat. Cap fiscal ha
actuat contra les agressions físiques, i materials, de grups que actuen impunement,
armats amb cúters, que actuen de nit contra tot allò que no els agrada. Un altre doble raser clamurós. Masses silencis altra vegada.
Sant Feliu no s’ha lliurat d’aquest atac de
grupuscles carregats d’odi, i aquesta setmana van arrencar la pancarta de
mínims que penjava del balcó de l’Ajuntament. Un atac inadmissible. Gairebé
tant inadmissible com el silenci del govern municipal. Cap condemna dels fets.
Cap explicació a la oposició, si més no als grups que som part activa en el fet
de que hi hagi una pancarta.
El relat criminalitzador sobre l’independentisme
ha anat calant en molts dels nostres conciutadans. Potser si vivim immersos en
els nostres entorns quotidians no ho percebem tant, però si obrim el focus
també és un fet bastant evident.
Una bona manera d’obrir el focus és llegir el
llibre molt recent d’un santfeliuenc on l’autor descriu a través de la vivència
personal molts passatges sobre com sovint els independentistes rebem el
menyspreu d’una minoria de conciutadans alimentats per aquest fals relat
criminalitzador.
L’obra “L’impossible
pilar de Déu” que es presentarà dijous 24 a la sala Els Pagesos, és un exercici
pràctic per entendre el perquè i el com l’independentisme ha estat capaç d’abraçar
a moltes sensibilitats diferents, i agent de moltes procedències diferents. No
es creix sense un missatge integrador, constructiu que apel·li als valors
republicans i no a les identitats de cadascú. Us recomano la lectura de “L’impossible
pilar de Déu” per entendre, entre moltes altres coses, el salt de gegant que ha
fet l’independentisme, també a Sant Feliu.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada