dimecres, 23 de gener de 2019

L'impossible silenci

Onze detinguts sense cap ordre judicial. Actuacions irregulars de la polícia impossibles d'assumir en un Estat que es diu democràtic.  L’Estat pretén aturar l’independentisme per tots els mitjans i amb tots els mecanismes al seu abast. Si ha d’aplicar la recepta basca s’aplica; detencions arbitràries, i manifestament il·legals per atemorir i procurar controlar la protesta ciutadana. Una autèntica vergonya democràtica. Un fet que alarma i preocupa. Preocupa gairebé tant com el silenci eixordador dels partits que governen Sant Feliu. Ni ICV, ni el PSC, ni cap dels seus representants es van dignar a dir res, ni per solidaritat amb càrrecs electes com ells. La línia que separa la ignorància volguda de la complicitat sovint és massa fina. Un silenci imposible d'assimilar.
 
La construcció d’un relat fals contra l’independentisme, la criminalització constant són una autèntica operació d’Estat. L’independentisme ha estat denigrat per terra, mar i aire. 
Res com una vaga del sector del taxi per evidenciar el doble raser quan es tracten les mobilitzacions al carrer segons qui les practiqui. Que l’independentisme se’l criminalitza sempre que surt o té la intenció de sortir al carrer és un fet. Hem vist activistes independentistes citats a declarar per portar un nas de pallasso, per aixecar una barrera d’un peatge, o fins i tot tenim a la Tamara Carrasco confinada a Viladecans per tenir una careta d’en Jordi Cuixart a la seva habitació.
 
Sovint el fals relat ha anat acompanyat d'un discurs que ha alimentat els grupuscles que actúen contra símbols independentistes. Uns grupuscles que actúen pel territori amb total impunitat. Cap fiscal ha actuat contra les agressions físiques, i materials, de grups que actuen impunement, armats amb cúters, que actuen de nit contra tot allò que no els agrada. Un altre doble raser clamurós. Masses silencis altra vegada.
Sant Feliu no s’ha lliurat d’aquest atac de grupuscles carregats d’odi, i aquesta setmana van arrencar la pancarta de mínims que penjava del balcó de l’Ajuntament. Un atac inadmissible. Gairebé tant inadmissible com el silenci del govern municipal. Cap condemna dels fets. Cap explicació a la oposició, si més no als grups que som part activa en el fet de que hi hagi una pancarta.
El relat criminalitzador sobre l’independentisme ha anat calant en molts dels nostres conciutadans. Potser si vivim immersos en els nostres entorns quotidians no ho percebem tant, però si obrim el focus també és un fet bastant evident.
Una bona manera d’obrir el focus és llegir el llibre molt recent d’un santfeliuenc on l’autor descriu a través de la vivència personal molts passatges sobre com sovint els independentistes rebem el menyspreu d’una minoria de conciutadans alimentats per aquest fals relat criminalitzador.
L’obra “L’impossible pilar de Déu” que es presentarà dijous 24 a la sala Els Pagesos, és un exercici pràctic per entendre el perquè i el com l’independentisme ha estat capaç d’abraçar a moltes sensibilitats diferents, i agent de moltes procedències diferents. No es creix sense un missatge integrador, constructiu que apel·li als valors republicans i no a les identitats de cadascú. Us recomano la lectura de “L’impossible pilar de Déu” per entendre, entre moltes altres coses, el salt de gegant que ha fet l’independentisme, també a Sant Feliu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada