dijous, 28 de març de 2019

El repte de l'habitatge

Fa aproximadament un any el govern de l’Estat aprovava un nou Pla Estatal d’Habitatge. Fa un any la valoració que feia era "aquest pla no només no posarà una bena a la ferida, ja que l’esmentat pla contempla donar totes les ajudes directament a arrendataris i compradors, la qual cosa farà que l’escalda de preus no s’aturi sinó tot el contrari, ja que s’està fomentant la demanda i no la oferta (un dels problemes actuals)."

construcció de pisos a Sant Feliu
Malauradament un any més tard podem constatar com l’escalada de preus no s’ha aturat i el problema d’accés a l’habitatge s’ha fet encara més greu i més gran. Els governs locals ho tenen molt complicat per pal·liar l’emergència habitacional dins dels seus termes municipals, ja que el govern de l’Estat és l’únic qui té la capacitat per actuar. Només que es planteges un autèntic pla d’habitatge que modifiqués la llei d’arrendaments urbans de 2013 i posés fi a la nova bombolla del lloguer establint contractes estables i regulant preus per poder destinar tots els ajuts a aflorar habitatges buits i crear habitatge públic.

La situació és extremadament greu perquè el cost de l’habitatge i el seu sobrecost incideixen clarament en la taxa de pobresa, la determinació de les desigualtats i l’exclusió social. Avui un 20% dels catalans viu en situació de risc de pobresa. La taxa creix fins al 28,5% en els menors de 16 anys. Si no s’actua per facilitar l’accés a l’habitatge és impossible lluitar contra les desigualtats socials i les bosses de pobresa.

Malgrat tot, un dels reptes del proper govern municipal serà millorar un dels drames més evidents que viu la ciutat avui en dia, el de l’accés a l’habitatge. Tindrem el repte de millorar l’actual ràtio del cost de l’habitatge en relació amb la renda disponible de les famílies i de prevenir tensions de preus de factors de demanda no derivades de l’ús habitual de l’habitatge. La política d’habitatge ha de preveure noves formes de tinença i tendir cap al valor d’ús d’aquest i no només cap al valor d’inversió, fomentant el creixement del parc de lloguer i, especialment, del parc subjecte a algun tipus de protecció pública.

Tot i que no és fàcil definir polítiques municipals al marge dels plans d’habitatge de la Generalitat i, lamentablement, de l’Estat, és en un municipi on es concreta la demanda d’habitatge, els problemes d’accés, on hi ha teixits urbans degradats, on hi ha parc vacant i assetjament immobiliari, infrahabitatge, entramat d’interessos pocs clars, sobreocupacions de pisos i la problemàtica derivada de la pèrdua de l’habitatge per execucions hipotecàries o per insolvència per fer front al pagament del lloguer.

Dit això, el proper ajuntament republicà de Sant Feliu podrà dur a terme un gruix d’actuacions sota el paradigma de la política d’habitatge com a servei d’interès general vinculada, en part, amb la política urbanística. Caldrà dedicar una atenció especial a l’habitatge protegit i concebre’l com un estoc social al servei de diverses generacions, apostar per la rehabilitació i renovació dels edificis per millorar al màxim les seves prestacions, apostar per energies renovables per evitar casos de pobresa energètica. Serà fonamental la promoció de l’habitatge protegit amb règims de tinença que no suposin la pèrdua de la propietat del sòl, com per exemple el dret de superfície, la concessió administrativa o la cessió d’ús en règim cooperatiu. Experimentar en nous règims de tinença, habitatge cooperatiu o masoveria urbana, serà una de les obsessions del proper govern; una aposta que incomprensiblement l’actual govern ha passat clarament per alt. Han faltat idees, i valentia. Nosaltres apostarem per capitalitzar un fort sector social compost pel sector públic local i nacional, les cooperatives d’habitatge i les fundacions, i reforçar els patrimonis públics de sòl i habitatge.

Potenciarem els mecanismes per evitar pèrdues d’habitatge i donar el màxim de resposta en cas que es produeixin, per exemple posant en funcionament la taula d’emergències social i la oficina de mediació Ofideute, a més dels ajuts al pagament de l’habitatge previstos. Elaborarem protocols municipals d’inspecció i detecció d’habitatges buits, així com el protocol sancionador corresponent amb l’objectiu de mobilitzar l’habitatge buit de grans tenidors.

Així doncs, des d’Esquerra som conscients que el repte és majúscul, però avaluant l’actual mandat a les polítiques locals d’habitatge els hi calen un nou impuls, noves energies, noves idees i persones valentes per poder-les aplicar. Nosaltres assumim el repte.

dijous, 21 de març de 2019

Sí al Sant Feliu divers


Sant Feliu viu en primera persona les conseqüències de la crisi global, en cap cas local o particular, de l’emergència migratòria. La situació és complexa, tot fa preveure que aquesta primavera viurem una situació similar o pitjor que la viscuda l’any passat. És a dir l’arribada constant de joves, i refugiats que busquen una oportunitat.
Malauradament, l’any passat aquesta situació va propiciar el ressorgiment d’un discurs xenòfob i carregat d’odi, que va aprofitar la qüestió de la seguretat per propagar-se com un maleit incendi pels nostres carrers.
Així, el repte és doble, d’una banda gestionar al costat del Govern de la Generalitat la crisi migratòria pròpiament dita, i de l’altra procurar que el discurs racista no s’escampi per tots els racons de la nostra ciutat. 
 
Sant Feliu ha estat, és i serà sempre una ciutat diversa. Aquest fet no el canviarà ningú. Ni cap formació política feixista, ni cap persona que propagui rumors per estigmatitzar els col·lectius més febles de la nostra societat.
Aquesta diversitat, aquesta pluralitat d’orígens, creences, llengües, i maneres de veure i percebre la realitat és un dels patrimonis més grans de la nostra ciutat. Com tot patrimoni, el valor de la diversitat s’ha de protegir, s’ha de fomentar, i s’ha de cuidar. Sant Feliu serà una societat millor si l’anem fent més cohesionada, més inclusiva i més solidaria.
 
Parlant amb Flavia Reina sobre nova ciutadania
Des d’Esquerra ens comprometem a gestionar la diversitat, no estem dient que ara no es faci, però nosaltres considerem que ens cal un nou impuls. Un nou impuls per desenvolupar una cultura cívica comuna basada en els valors de la democràcia, la llibertat i els drets humans, tot fomentant les polítiques d’inclusió, la interacció entre les persones de diferents orígens culturals, el coneixement i el reconeixement de la diversitat, per tal d’assolir la identificació i el sentit de pertinença de totes les persones que viuen a Sant Feliu.
 
En comprometem amb l’acollida de persones nouvingudes. Amb el govern d’Esquerra implementarem un xarxa d’acollida participada per aquells serveis públics i entitats que puguin donar continuïtat a les accions més enllà del servei de primera acollida en àmbits com l’alfabetització, l’aprenentatge lingüístic, la inserció laboral, la participació cívica, entre d’altres.
 
El futur govern també haurà de tenir una clara vocació antiracista i antifeixista. El futur govern ha de ser un mur de ciment armat contra el discurs de l’odi. Sovint s’ha menystingut el paper dels governs locals com a garants de que la xenofòbia no es propagui. Des del govern republicà potenciarem la xarxa antirumors a partir de la formació de ciutadans i ciutadanes que, voluntàriament, en vulguin ser membres; i estendrem la formació en matèria d’interculturalitat, igualtat i no discriminació, i combatrem el discurs d’odi en tots els treballadors públics que atenen la ciutadania, i també a la resta del teixit associatiu.
 
Hi ha qui inconscientment, o no, va sembrar la llavor de l’odi, la llavor d’estigmatitzar l’altre, i la llavor de la xenofòbia més repugnant. Nosaltres serem la garantia de que la diversitat cultural a la nostra ciutat estarà més garantida que mai.

podeu  mirar el vídeo complet clicant aquí:


dijous, 14 de març de 2019

Una nova visió sobre la seguretat pública

Malauradament en els darrers mesos un dels temes que ha ocupat l’agenda política santfeliuenca ha estat el de la seguretat, o el de la suposada manca de seguretat per ser més exactes. És evident, i no es pot negar, que de l’estiu ençà Sant Feliu va viure un repunt d’actes delictius. Però és evident també, que alguns ho van aprofitar per criminalitzar un col·lectiu en concret amb unes connotacions xenòfobes i racistes clares. És evident que en tot aquest còctel l’extrema dreta local ha aprofitat per treure el nas.
En ple debat polític i ciutadà no han mancat les veus que ens han acusat d’evitar la qüestió de la seguretat, de negar els fets delictius que s’han produït, de ser “bonistes”. Res més lluny de la realitat. Des d’Esquerra entomem el repte, com no podria ser d’altra manera, de millorar la seguretat pública a la ciutat. De moment ho fem posant sobre la taula el nostre punt de vista i les nostres propostes programàtiques.
Imatge del vídeo en el que parlem de seguretat
amb Joaquin  Fernández.
El podeu veure a
 
La concepció republicana de la seguretat, en un sentit ampli, consisteix a fer compatible el dret a viure amb seguretat i el dret a la llibertat, garantint que la vida de la ciutadania es desenvolupi en un entorn de pau i convivència que faciliti la resolució dels conflictes preferentment per mitjà de la mediació i que opti per la coacció quan la resta de recursos hagin estat ineficaços.
Més llibertat és més seguretat, quan sabem trobar l’equilibri entre tots dos aspectes. Però també més cobertura de les necessitats bàsiques de les persones, la reducció de les desigualtats de gènere i més confiança en el bé comú signifiquen més seguretat. En aquest sentit, la despesa social hauria de tenir consideració d’inversió en seguretat i, per extensió, en convivència. Entesa d’aquesta manera la seguretat, des de l’òptica republicana, és un aspecte que es treballa de manera transversal en el conjunt de les polítiques públiques, i especialment en l’àmbit municipal.
 
La seguretat és un element vertebrador de les societats actuals i són molts els prismes des dels quals s’ha de concebre per posar-la en valor com a principi republicà. Avui aquests prismes s’han ampliat i, quan parlem de seguretat, ens referim al mateix temps a la sensació de seguretat, la percepció social del risc i la globalització de la sensació d’inseguretat. Per encarar aquests nous reptes, cal tenir present que el contrari d’inseguretat no és seguretat sinó convivència.
En una ciutat com Sant Feliu la convivència és fonamental per concebre un espai cívic equilibrat; l’actitud cívica i l’espai compartit són inherents a l’actual estat del benestar. Hem de saber treballar la convivència a l’espai compartit amb la mediació com a eina prioritària i no convertir els problemes derivats de la convivència o de l’incivisme en problemes de seguretat.
Les polítiques locals d’Esquerra Republicana en termes de seguretat estan enfocades a continuar impulsant canvis en els models locals per construir un nou model en què la convivència i la seguretat configurin un espai cívic al més lliure possible i que avanci cap a una societat cada vegada més justa.
L’aposta d’Esquerra Republicana a Sant Feliu serà la protecció dels col·lectius més vulnerables, dels minoritaris i dels minoritzats; la lluita contra la violència de gènere; la prevenció de la radicalització violenta; l’aprofundiment en la cultura de la prevenció i de l’autoprotecció, i l’aprofitament de les oportunitats que ofereixen les TIC.
Nosaltres proposem aprofundir en la seguretat ciutadà creant, per exemple,  una regidoria de drets civils, com a potenciació de polítiques de garantia i defensa dels drets de les persones, prenent com a base metodològica la mediació. Proposem crear un programa de detecció i lluita contra la violència masclista, o un programa de prevenció contra el racisme i la xenofòbia. Ens proposem crear un protocol d’actuació i intervenció multidisciplinari sobre les conductes incíviques.
Finalment des d’Esquerra Republicana també creiem necessari parlar de coproducció i participació ciutadana en àmbits de la seguretat pública, el que suposa una nova cultura de seguretat. D’aquesta manera ens proposem fomentar noves formes de participació ciutadana en les campanyes de conscienciació amb la implicació de referents veïnals i promoure la coresponsabilitat amb la figura de l’agent veïnal en tasques de prevenció i detecció de riscos, però també en la promoció de la convivència. Cal ampliar el focus de la seguretat pública creant les assemblees de seguretat de barri amb la participació del teixit veïnal i social. Així, com establir la convocatòria d’una junta de seguretat local participativa.
Esquerra no evitem parlar de la seguretat a Sant Feliu. Ens proposem, en canvi, aprofundir en la seguretat, a oferir a la ciutadania una nova mirada. Una mirada nova, actualitzada i moderna. Una mirada que no criminalitza a ningú. Aquesta és la nostra mirada republicana.

divendres, 8 de març de 2019

Una vaga del tot necessària


Homes i lluita feminista. En el Sense Ficció de TV3 d’aquesta setmana, titulat “Som dones”, Clara Peya, pianista i compositora, feia la següent reflexió: “necessitem que els homes facin un pas enrere i deixin espai a les dones”. És a dir, els homes tenim un paper important perquè la revolució feminista tingui èxit en l’objectiu de la plena igualtat. El nostre paper, en la meva modesta opinió, ha de ser el de col•laboradors necessaris.
Enllaçant amb aquesta manera d’entendre la lluita feminista. Fa un any, pels volts del 8 de març, vaig llegir una entrevista a la Bel Olid, en la qual li feien la pregunta següent:  Quin és el paper que han de fer els homes en la lluita feminista?” a la que ella va respondre: “El feminisme l’han de liderar les dones. Els homes han de callar i escoltar, i si de cas preguntar que és el que necessitem. L’últim que fa falta és que ens expliquin a les dones què hem de fer i com ens hem d’organitzar...

-       “Faràs vaga el dia 8 de març??”
Il·lustració de Clàudia Prats
És una pregunta que m’han fet sovint els últims dies. Si, faré vaga per molts motius.  Però, si prenem com a base els arguments de la Clara Peya, i na Bel Olid, la pregunta que ens han de fer als homes, i ens hem de fer, no és ben bé aquesta. La pregunta que qualsevol home s’hauria de respondre és: “faràs tot el possible perquè les dones del teu entorn puguin exercir el seu dret a vaga?”. És a dir, tu com a company, marit, pare, germà, et responsabilitzaràs de les tasques quotidianes que sovint fan elles perquè puguin exercir, efectivament, el seu dret a vaga? 

L’altre dia una regidora de l’Ajuntament de Sant Feliu, afirmava que no faria vaga perquè aquesta no tenia cap vinculació amb qüestions laborals. L’afirmació em va deixar tant en xoc que encara em xiulen les orelles.
Si retrocedim en el temps recordarem que, no fa pas gaire, el 8 de març era el “Dia Internacional de la Dona treballadora”. No fa falta gaire perspicàcia per adonar-nos que la “commemoració” d’aquest dia neix precisament per reivindicar millors condicions laborals per les dones. Per sort, en el nostre entorn aquest dia ha passat a ser d’una commemoració a una reivindicació i ha passat a dir-se senzillament “Dia de la Dona”. De totes, treballin o no.
Que es qüestioni el sentit de la vaga, al meu parer, és no tenir clara la realitat. Com a societat una de les discriminacions més severes que patim és la desigualtat de la dona envers l’home en múltiples camps. És evident, que la dona es tractada en el món laboral discriminatòriament, una responsabilitat de totes, però sobretot de tots; i per tant si, la vaga té tot el sentit del món.

La lluita feminista necessita, més que mai, tot el suport de la societat en el seu conjunt. Avui l’auge de l’extrema dreta, la dretanització d’Europa i per tant de l’Estat Espanyol, amb l’entrada de les formacions d’extrema dreta a les cambres legislatives els drets polítics i socials més bàsics estan amenaçats. No és una suposició, és un fet raonable del que pot passar en el futur si observem com aquesta mena de formacions ha Andalusia ja han posat en menys de dos mesos de mandat en escac les polítiques d’igualtat. Un altre cop és l’hora de dir ben fortament que no passaran. A Catalunya i a Sant Feliu, no permetrem que es menys llevi cap dret ja conquerit, i no permetrem que ningú posi en dubte els drets que encara queden per conquerir.  

dilluns, 4 de març de 2019

5 de març, 19:30 h, Sala Ibèria

El 5 de març és la data, que les companyes i companys d’Esquerra Sant Feliu, tenim marcada al calendari des de fa molts mesos. Una feinada de producció meticulosa, de coordinació entre moltes persones, i que donarà els seus fruits, segur, en un acte que serà innovador, a Sant Feliu, en molts aspectes. A totes les companyes i companys que el faran possible, de tot cor, moltes gràcies.

Era el 6 de febrer del 2014, en un Auditori del Palau Falguera ple, el primer cop que em presentava com a candidat a l’Alcaldia. Des d’aleshores tot ha canviat molt. Per exemple, aquell dia ens acompanyava n’Oriol Junqueras, avui pres polític. Aquell dia, ERC-Sant Feliu encara no tenia representació a l’Ajuntament de la ciutat, recordo que el meu discurs va girar al voltant de la necessitat que el republicanisme tingués altra vegada representació al consistori. Un any i tres mesos més tard, ERC assolíem un resultat espectacular. S’ha dit poc, però per exemple el resultat a les municipals del 2015 d’Esquerra, és el segon increment de regidors més alt de la història electoral santfeliuenca, només superat pels 6 que va guanyar el PSUC el 1983, feia 32 anys.
Aquests tres regidors han estat una eina molt útil per la ciutat. Des del primer minut hem procurat ser una oposició constructiva, propositiva, responsable, però quan ha calgut ha estat exigent i dura. Els tres regidors, la secció local i el Jovent Republicà, hem fet créixer Esquerra Republicana a Sant Feliu. L’hem fet créixer orgànicament i organitzativa. Avui són moltes les complicitats construïdes amb diferents sectors socials de la ciutat, és el reflex d’una feina constant d’escoltar a tothom i de parlar amb tothom. Avui som una organització molt més capaç, i molt més preparada per assumir responsabilitats que el 2014. Doncs, avui som una organització molt més madura que aleshores.

A nivell personal, aquests cinc anys que han passat, m’han servit per aprendre moltíssim. Fer de portaveu del Grup Municipal d’ERC, ha estat i és un aprenentatge constant. N’aprens dels companys regidors, del mateix grup i dels altres, n’aprens dels ciutadans i ciutadanes que et plantegen els seus problemes, i les seves reivindicacions. Avui, em sento més capaç, més preparat per assumir responsabilitats noves i més exigents.

Avui serà un dia important per a la història d’ERC-Sant Feliu. Serà un gran acte, n’estic convençut. Ha de ser el tret d’inici a tres mesos intensos carregats de feina. Tres mesos que culminaran el 26 de maig amb un resultat electoral que novament farà historia

divendres, 1 de març de 2019

Mercat de marxants: el desenllaç

Al ple de gener argumentant el nostre vot
Esquerra fem un exercici de claredat i transparència, si es corregeixen els errors del gener hi votarem a favor” així acabava el meu article el dia 20 de febrer https://www.oriolbossa.cat/2019/02/mercat-de-marxants.html que explicava i justificava el nostre ‘no’ a la proposta de reordenació del mercat dels dilluns proposada pel govern municipal.

El 14 de febrer el govern comença a corregir errors, quan presenta a la oposició un ’informe tècnic de mobilitat que valida que la nova organització no suposarà un problema pel que fa la mobilitat en el carrer Josep Maria de Molina i en el carrer d’Armenteres. No és un aspecte menor.

A partir del 18 de febrer els contactes amb el govern, amb l’Associació de Veïns del barri Falguera, i amb la representació dels paradistes han estat constants. ERC ens proposàvem arremangar-nos, i intentar millorar en tot el que fos possible la proposta del govern. El més còmode hagués estat dir que ‘no’ altra vegada i dir-li el govern que els canvis es treballessin al proper mandat, i no agafar ara compromisos amb ningú i qui dia passa anys empeny. Però crèiem que això hagués estat trair els ciutadans que amb el seu vot ens van situar com a primer partit de la oposició. Per nosaltres, que el mercat acabi a la cruïlla entre el carrer Sant Josep i el carrer Rupert Lladó és una bona decisió pel barri, i per tant pagava la pena fer l’esforç per fer-ho efectiu com més aviat millor.
Durant la setmana del 18 de febrer, força gent em preguntava quina decisió prendríem respecte el mercat. El govern estava pendent del nostre posicionament per decidir si portava el dictamen novament a la Comissió Informativa, pas previ per incorporar el punt a l’ordre del dia del Ple. La nostra resposta va ser per tothom la mateixa. Tindríem una reunió amb la representació del mercat i en funció d’aquesta decidiríem. Al govern i a alguns veïns del barri també els hi vam respondre que hi havia cert marge perquè el nostre vot variés respecte el gener.

Així, el 25 de febrer el Grup Municipal d’ERC ens reunim amb la representació dels paradistes. Una reunió productiva, en la qual copsem les seves reivindicacions i allò més substancial que els allunya encara de la proposta de la nova organització.
Tal i com m’havia compromès el mateix dilluns 25 comunico a l’alcalde el resultat de la reunió. Per ara, Esquerra Republicana apostàvem per votar ‘no’ novament, ens emplacem a trucar-nos l’endemà.

Dimarts 26 en aquesta trucada li comunico a l’alcalde que volem fer una proposta i que la volem negociar. Durant la nit del 25 al 26, després d’haver conversat amb tothom, des d’Esquerra creiem que pagava la pena desbloquejar la situació, i que es podia fer un intent per casar les reivindicacions dels paradistes, les necessitats d’una part important del veïnat, i la proposta original feta pel govern.

És així com el mateix 26 treballem una proposta, que presentem al govern el mateix dimarts i que consta de deu punts:

-          Primer: No ubicar parades a la Plaça d’Alfons Comín
-          Segon:  No moure paradistes individualment sense consens ni diàleg.
-          Tercer: Al carrer de Ramon y Cajal, ubicar-hi només una línia de parades (tocant la tanca del Palau Falguera). No veiem clara, per la seguretat, la línia per sobre la zona blava. Hi ha marge, creiem, per estudiar la ubicació d’un nombre limitat de parades, essent escrupolosos amb la seguretat de tothom i garantit que la sortida dels pàrquings està garantida sense perills.
-          Quart: Fer un procés transparent i el més àgil possible per omplir les parades vacants del mercat ambulant situades entre Rupert Lladó i Ramon y Cajal. És la via no traumàtica perquè el Mercat de Marxants acabi a la cruïlla del Carrer Rupert Lladó.
-          Cinquè: Demanem un informe jurídic per valorar si l’actual ordenança està en concordança als darrers Decrets Legislatius de la Generalitat pel que fa als mercats de marxants. 
-          Sisè: Demanem una nova valoració econòmica de la taxa “utilització privativa i aprofitament especial de domini públic local per la venda en mercat setmanal”
-          Setè: Reforçar la figura de responsable del servei, fent un seguiment actiu de la gestió i administració del mercat, amb constant contacte amb els marxants i els veïns afectats, per tal d’estar al cas en tot moment de qualsevol incident
-          Vuitè. Per part de l’àrea de Promoció econòmica de l’Ajuntament, caldria iniciar una campanya comercial i publicitària per tal de reactivar aquesta compra tradicional i donar a conèixer a la resta de la població els canvis d’ubicació i la millora de serveis
-          Novè: establir espais de trobada ordinaris entre Ajuntament i representants dels Marxants per valorar periòdicament l’estat del servei.
-          Desè. Fer saber aquests acords als agents implicats i publicar-los al Butlletí municipal.

El dimecres 27 de febrer el govern i el grup d’Esquerra negociem la proposta presentada, una negociació que possibilitarà que la reorganització del mercat tiri endavant.
Pel que fa al punt 1, el govern ens fa saber que si a la Plaça Alfons Comín no hi va cap parada no es podrà assolir un dels aspectes més importants pel que fa a la seguretat que és eliminar la tercera línia de parades al carrer Sant Josep. Ens diu que principalment s’instal·laran parades de producte fresc i food tracks la qual cosa va ser una de les propostes dels marxants el 3 de desembre del 2018 (en una reunió seva amb el govern). Esquerra acceptem aquest punt bàsicament perquè assolim del govern el compromís d’avaluar el funcionament de les parades situades a Alfons Comín després d’un període de temps raonable, amb la possibilitat de fer marxa enrere si el canvi es demostra que no ha estat reeixit.
Pel que fa al segon punt, el resultat de la negociació és el compromís del govern que es millorarà la comunicació i el diàleg amb els paradistes, quan se’ls hagi de plantejar un canvi d’ubicació. El futur reglament haurà de reglamentar perfectament com es produeixen els canvis d’ubicació de parades.
Pel que fa al tercer punt assolim els compromisos del govern que el carrer Ramon y Cajal serà només d’un sentit de circulació, que sobre de la calçada hi aniran parades camions, i que garantirà el gir dels cotxes que surtin del pàrquing i la seguretat dels paradistes en tot moment.
Pel que fa al quart punt, la reorganització proposada pel govern resol les vacants existents. El futur reglament haurà d’establir un procés més àgil per cobrir les possibles vacants de parades que sorgeixin amb el temps.
La resta de punts són acceptats en la seva totalitat pel govern.

La valoració que fem des d’Esquerra, després de la negociació, és positiva. Creiem honestament que la proposta resultant és millor de la que ens proposava el govern, i creiem que la situació resultant és millor que la situació existent fins ara. Som plenament conscients que el resultat no satisfarà completament a tothom, és una evidència.
Però, volem deixar molt clar que aquest no és un procés tancat. Queda pendent pel proper mandat adequar el reglament del mercat del dilluns. Tenim la base per assolir un reglament molt millor, molt més participatiu i que escolti a tothom. Aquest és el nostre compromís. Esperem haver estat útils per resoldre un bloqueig existent, que a nosaltres no ens satisfeia; per això ens vam arremangar.