El repte de l'habitatge

Fa aproximadament un any el govern de l’Estat aprovava un nou Pla Estatal d’Habitatge. Fa un any la valoració que feia era "aquest pla no només no posarà una bena a la ferida, ja que l’esmentat pla contempla donar totes les ajudes directament a arrendataris i compradors, la qual cosa farà que l’escalda de preus no s’aturi sinó tot el contrari, ja que s’està fomentant la demanda i no la oferta (un dels problemes actuals)."

construcció de pisos a Sant Feliu

Malauradament un any més tard podem constatar com l’escalada de preus no s’ha aturat i el problema d’accés a l’habitatge s’ha fet encara més greu i més gran. Els governs locals ho tenen molt complicat per pal·liar l’emergència habitacional dins dels seus termes municipals, ja que el govern de l’Estat és l’únic qui té la capacitat per actuar. Només que es planteges un autèntic pla d’habitatge que modifiqués la llei d’arrendaments urbans de 2013 i posés fi a la nova bombolla del lloguer establint contractes estables i regulant preus per poder destinar tots els ajuts a aflorar habitatges buits i crear habitatge públic.

La situació és extremadament greu perquè el cost de l’habitatge i el seu sobrecost incideixen clarament en la taxa de pobresa, la determinació de les desigualtats i l’exclusió social. Avui un 20% dels catalans viu en situació de risc de pobresa. La taxa creix fins al 28,5% en els menors de 16 anys. Si no s’actua per facilitar l’accés a l’habitatge és impossible lluitar contra les desigualtats socials i les bosses de pobresa.

Malgrat tot, un dels reptes del proper govern municipal serà millorar un dels drames més evidents que viu la ciutat avui en dia, el de l’accés a l’habitatge. Tindrem el repte de millorar l’actual ràtio del cost de l’habitatge en relació amb la renda disponible de les famílies i de prevenir tensions de preus de factors de demanda no derivades de l’ús habitual de l’habitatge. La política d’habitatge ha de preveure noves formes de tinença i tendir cap al valor d’ús d’aquest i no només cap al valor d’inversió, fomentant el creixement del parc de lloguer i, especialment, del parc subjecte a algun tipus de protecció pública.

Tot i que no és fàcil definir polítiques municipals al marge dels plans d’habitatge de la Generalitat i, lamentablement, de l’Estat, és en un municipi on es concreta la demanda d’habitatge, els problemes d’accés, on hi ha teixits urbans degradats, on hi ha parc vacant i assetjament immobiliari, infrahabitatge, entramat d’interessos pocs clars, sobreocupacions de pisos i la problemàtica derivada de la pèrdua de l’habitatge per execucions hipotecàries o per insolvència per fer front al pagament del lloguer.

Dit això, el proper ajuntament republicà de Sant Feliu podrà dur a terme un gruix d’actuacions sota el paradigma de la política d’habitatge com a servei d’interès general vinculada, en part, amb la política urbanística. Caldrà dedicar una atenció especial a l’habitatge protegit i concebre’l com un estoc social al servei de diverses generacions, apostar per la rehabilitació i renovació dels edificis per millorar al màxim les seves prestacions, apostar per energies renovables per evitar casos de pobresa energètica. Serà fonamental la promoció de l’habitatge protegit amb règims de tinença que no suposin la pèrdua de la propietat del sòl, com per exemple el dret de superfície, la concessió administrativa o la cessió d’ús en règim cooperatiu. Experimentar en nous règims de tinença, habitatge cooperatiu o masoveria urbana, serà una de les obsessions del proper govern; una aposta que incomprensiblement l’actual govern ha passat clarament per alt. Han faltat idees, i valentia. Nosaltres apostarem per capitalitzar un fort sector social compost pel sector públic local i nacional, les cooperatives d’habitatge i les fundacions, i reforçar els patrimonis públics de sòl i habitatge.

Potenciarem els mecanismes per evitar pèrdues d’habitatge i donar el màxim de resposta en cas que es produeixin, per exemple posant en funcionament la taula d’emergències social i la oficina de mediació Ofideute, a més dels ajuts al pagament de l’habitatge previstos. Elaborarem protocols municipals d’inspecció i detecció d’habitatges buits, així com el protocol sancionador corresponent amb l’objectiu de mobilitzar l’habitatge buit de grans tenidors.

Així doncs, des d’Esquerra som conscients que el repte és majúscul, però avaluant l’actual mandat a les polítiques locals d’habitatge els hi calen un nou impuls, noves energies, noves idees i persones valentes per poder-les aplicar. Nosaltres assumim el repte.