divendres, 8 de març de 2019

Una vaga del tot necessària


Homes i lluita feminista. En el Sense Ficció de TV3 d’aquesta setmana, titulat “Som dones”, Clara Peya, pianista i compositora, feia la següent reflexió: “necessitem que els homes facin un pas enrere i deixin espai a les dones”. És a dir, els homes tenim un paper important perquè la revolució feminista tingui èxit en l’objectiu de la plena igualtat. El nostre paper, en la meva modesta opinió, ha de ser el de col•laboradors necessaris.
Enllaçant amb aquesta manera d’entendre la lluita feminista. Fa un any, pels volts del 8 de març, vaig llegir una entrevista a la Bel Olid, en la qual li feien la pregunta següent:  Quin és el paper que han de fer els homes en la lluita feminista?” a la que ella va respondre: “El feminisme l’han de liderar les dones. Els homes han de callar i escoltar, i si de cas preguntar que és el que necessitem. L’últim que fa falta és que ens expliquin a les dones què hem de fer i com ens hem d’organitzar...

-       “Faràs vaga el dia 8 de març??”
Il·lustració de Clàudia Prats
És una pregunta que m’han fet sovint els últims dies. Si, faré vaga per molts motius.  Però, si prenem com a base els arguments de la Clara Peya, i na Bel Olid, la pregunta que ens han de fer als homes, i ens hem de fer, no és ben bé aquesta. La pregunta que qualsevol home s’hauria de respondre és: “faràs tot el possible perquè les dones del teu entorn puguin exercir el seu dret a vaga?”. És a dir, tu com a company, marit, pare, germà, et responsabilitzaràs de les tasques quotidianes que sovint fan elles perquè puguin exercir, efectivament, el seu dret a vaga? 

L’altre dia una regidora de l’Ajuntament de Sant Feliu, afirmava que no faria vaga perquè aquesta no tenia cap vinculació amb qüestions laborals. L’afirmació em va deixar tant en xoc que encara em xiulen les orelles.
Si retrocedim en el temps recordarem que, no fa pas gaire, el 8 de març era el “Dia Internacional de la Dona treballadora”. No fa falta gaire perspicàcia per adonar-nos que la “commemoració” d’aquest dia neix precisament per reivindicar millors condicions laborals per les dones. Per sort, en el nostre entorn aquest dia ha passat a ser d’una commemoració a una reivindicació i ha passat a dir-se senzillament “Dia de la Dona”. De totes, treballin o no.
Que es qüestioni el sentit de la vaga, al meu parer, és no tenir clara la realitat. Com a societat una de les discriminacions més severes que patim és la desigualtat de la dona envers l’home en múltiples camps. És evident, que la dona es tractada en el món laboral discriminatòriament, una responsabilitat de totes, però sobretot de tots; i per tant si, la vaga té tot el sentit del món.

La lluita feminista necessita, més que mai, tot el suport de la societat en el seu conjunt. Avui l’auge de l’extrema dreta, la dretanització d’Europa i per tant de l’Estat Espanyol, amb l’entrada de les formacions d’extrema dreta a les cambres legislatives els drets polítics i socials més bàsics estan amenaçats. No és una suposició, és un fet raonable del que pot passar en el futur si observem com aquesta mena de formacions ha Andalusia ja han posat en menys de dos mesos de mandat en escac les polítiques d’igualtat. Un altre cop és l’hora de dir ben fortament que no passaran. A Catalunya i a Sant Feliu, no permetrem que es menys llevi cap dret ja conquerit, i no permetrem que ningú posi en dubte els drets que encara queden per conquerir.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada