divendres, 22 de novembre de 2019

Pressupost 2020: Més social, més verd i a punt pels grans reptes de futur

El dijous 21 de novembre el govern de transformació de Sant Feliu hem aprovat els primers pressupostos del mandat 2019-2023.
Aquests pressupostos han estat elaborats a partir d’una doble línia de treball. Un treball fet en ponència amb la oposició, dos sessions, el 30 de setembre i el 7 d’octubre. Dues sessions en les quals el govern vam oferir tota la informació als grups de la oposició: el marc pressupostari i la previsió econòmica dels diferents capítols d’ingressos i despeses. Una ponència ideada per ser un espai de debat i aportació de propostes.
Paral·lelament cal destacar el procés de participació interna que hem realitzat en la confecció d’aquest pressupost. Com a regidor d’hisenda he fet reunions amb tots i cadascun dels Caps de Departament i responsables de programes de l’Ajuntament per veure quines eren les necessitats, com es podien afrontar, tant des d’un punt de vista polític com tècnic, en  el pressupost de l’exercici 2020. Per tant a tot el personal tècnic que hi ha col·laborat moltes gràcies.

És un pressupost gestat en un marc d’incertesa que actualment encara no hi hagi pressupostos generals de l’Estat pel 2019, té repercussions importants en els pressupostos municipals pels seus efectes en la Participació en el Tributs de l’Estat o la no aprovació del límit de despesa computable en la regla de la despesa i que caldrà veure com evolucionen durant l’exercici 2020.

Ple extraordinari de pressupostos
Dit això, hem aprovat, com no podia ser d’una altra manera, un pressupost equilibrat que preveu 46.043.842€ d’ingressos i 46.043.842€ de despeses de conformitat amb el principi d’equilibri establer a l’article 165.4 del TRLHL. Un pressupost que compleix l’objectiu d’estabilitat pressupostària, entès com la situació d’equilibri o de superàvit en termes de capacitat de finançament d’acord amb la definició del sistema Europeu de Comptes. En el qual el rati d’endeutament, s’ha millorat respecte a l’exercici anterior, derivat de l’esforç d’amortització anticipada de deute, situant-se en el 37,94% dels recursos corrents liquidats i ajustats relatius a la última liquidació aprovada. 

Podem dir amb orgull que el pressupost 2020 és més social. Destinarem un 5,2% més de recursos en polítiques d’habitatge, Al 2020 començarem a veure els resultats importants entorn de l’habitatge. Finalitzarem les obres de la primera promoció d’habitatge públic de lloguer al carrer del Pla i continuarem les obres de la 4a planta. Aquesta primera promoció permetrà poder adjudicar 16 habitatges per a gent jove i persones en situació de vulnerabilitat, en règim de protecció oficial, que seran els primers d’un total de 28 habitatges d'una o dues habitacions. Això ens permetrà disposar en una primera fase de 3 habitatges més per a incrementar el parc públic d’habitatges.
Destinem un 4,2% en polítiques de serveis socials. Incrementant els serveis a les persones majors de 65 anys, fent un increment important de fons per a serveis d’atenció domiciliària, que augmentarà novament al 2020. Avaluarem i consolidarem la incorporació de l’alimentació fresca en el banc d'aliments. Finalitzarem la prova pilot del banc d’aliments iniciada per garantir el dret a l’alimentació.

És un pressupost més verd, farem un esforç d’un 11,6% més en polítiques per el medi ambient, i farem un esforç importantíssim en millora les polítiques de tractament de residus. En conjunt en clavegueram, en recollida i gestió de residus, en enllumenat públic, i en via pública i manteniment hi destinarem un 13% més de recursos. Desplaguerem accions de millora en la recollida de residus orgànics, de paper i cartró i d’envasos lleugers. També s’introduiran mesures de prevenció complementàries i transversals, per aconseguir una millora en la recollida de voluminosos, residus electrònics i electrodomèstics, grans reptes que formaran part del PAM.

Finalment aquest pressupost entoma els reptes de futur de la ciutat. En primer lloc vull destacar l’augment importantíssim en la despesa en Participació Ciutadana, hem augmentat el seu pressupost un 58%; el que fa palesa la importància clau que li donem a una àrea oblidada en l’anterior mandat.
Però, molt més important encara, és el fet de preveure en el capítol d’inversions les inversions necessàries per abordar els projectes adjacents i necessaris per tal de que l’obra del soterrament tingui el mínim impacte possible, el gran repte que com a ciutat començarem a abordar aquest 2020. Així, invertirem una part important dels nostres recursos en desplegar l’oficina del soterrament i l’oficina d’atenció ciutadana i en fer les actuacions necessàries per minimitzar qualsevol externalitat que suposa una obra com aquesta, tant en mobilitat, accessibilitat, com en aparcament.

Per acabar, vull fer esment que per abordar el pressupost 2020 ens hem topat amb dificultats pressupostàries estructurals. Però a diferència d’altres vegades, el govern actual afronta el repte d’encarar aquestes dificultats. Així, una de les principals voluntats és la de començar a treballar des de l’inici d’any en l’exercici de l’any vinent. Establirem la metodologia necessària per iniciar la deconstrucció del pressupost i treballar amb criteris de pressupost base 0, en ponència i de manera conjunta entre govern, equip tècnic, i amb total transparència i informació amb tots els grups municipals.

dilluns, 4 de novembre de 2019

Ordenances fiscals: Impostos, taxes i preus públics


Com ha estat el procés polític. La modificació de les Ordenances fiscals (OOFF) ha estat un treball fet conjuntament amb tota l’oposició a través d’una ponència, un grup de treball amb els representants de tots els grups polítics amb representació al consistori. Una ponència, que va començar el passat 9 de setembre, i que ha tingut tres sessions (el 9, el 16 i el 30 de setembre). en la qual el govern ha explicat els seus criteris, i s’ha donat tota la informació que sustentaven aquests criteris, i que ha volgut ser un espai, en el que l’oposició resolgués dubtes i també, òbviament, pogués fer propostes. A part, d’aquesta ponència, també hem mantingut negociació amb els grups municipals que han volgut negociar.

Quins criteris ha fet servir el govern? Un dels criteris que el govern va explicar en aquesta ponència es que actualitzaria les OOFF en funció de l’IPC interanual com a criteri general. Quan des de la regidoria d’hisenda es va començar a treballar en les OOFF, el juliol, la previsió de l’IPC estava fixada en l’1,5%. Per tant, es va procedir a actualitzar els impostos, les taxes i els preus públics en funció d'aquesta previsió.
Sóc i som conscients que aquesta decisió ha estat criticada per gairebé tota l'oposició al consistori. Quan parlem de política d’ingressos, i les OOFF, son això, política d’ingressos, des de la regidoria teníem tres opcions: no fer res, és a dir, congelar-les, una segona opció que era actualitzar-la en funció de la variació del cost de la vida, i una tercera que era augmentar la pressió fiscal per sobre o molt per sobre d’aquesta evolució del cost de la vida.
Quan vam assumir la regidoria d’hisenda, i vam començar a treballar en la modificació de les OOFF i el pressupost pel 2020, un dels primers símptomes que ens vam trobar va ser una política d’ingressos deficient, és a dir, allò que recapta l’Ajuntament en impostos, taxes i preus públics té un ample marge de millora. Es pot il·lustrar amb dos exemples que vam explicar també a la ponència política:
Primer exemple: comperativa de l'IBI al Baix Llobregat
El primer la comparativa entre l’import mig del rebut de l’IBI pels 31 municipis del Baix Llobregat, en el qual observem com el rebut de Sant Feliu és el tercer més baix de tota la comarca; i el segon exemple la taxa de residus, en el qual observem que a part dels municipis que no en tenen, ja que ho tenen integrat en l’IBI, la taxa de residus de Sant Feliu és la segona més baixa de la comarca.




Segon exemple: comparativa de taxes de residus pels municipis del Baix Llobregat



Tres particularitats: l’IBI, la taxa de residus i les ordenances que afecten a l’ús de la via pública:


L’IBI: El juliol d’enguany la previsió de l’IPC interanual feta pel Ministeri d’Hisenda era de l’1,5%, a l’octubre aquesta previsió va caure fins l’1,2%. La decisió que hem pres ha estat que l’IBI en el tipus general, l’impost que més afecta als contribuents, no estigui tres dècimes per sobre de l’IPC estimat en el moment d’aprovar la modificació de les ordenances.

També va ser molt criticat al Ple aquesta actualització de l’IBI. Tal i com vaig dir en el mateix ple, aquest era una impost que portava tres anys congelat, en un tipus de gravamen del 0,633, amb l’actualització del 1,2%, passa a tenir un gravamen de 0,640% el que suposa uns 5,5€ més per rebut mig.
Mentre aquest impost ha estat congelat, el cost que l’Ajuntament ha estat pagant a proveïdors per poder prestar els serveis si que ha anat augmentant, per tant ens semblava un exercici de responsabilitat pressupostaria realitzar enguany aquesta actualització.
Argumentava el representant del PSC al Ple que el tipus de l’IBI no s’ha de tocar, curiós quan bastants regidors d’hisenda del PSC a nivell de la comarca han fet pujades molt més grans com per exemple Gavà un 3%, Sant Vicenç un 3%, Sant Andreu de la Barca un 2%, Cornellà un 2%, per no parlar del 5,4% que Collboni aplicarà a totes les Barcelonines.

La taxa de residus: La taxa actual de Sant Feliu és inferior a la mitjana de la resta de municipis del seu entorn, a pesar de que aquesta s’hagi incrementat un 13,58% des de 2014. La taxa actual de base 46,00 € no és suficient per cobrir els costs del servei de recollida de residus, un fet que és obligatori per llei, per tant la taxa hauria de ser d’uns 61,38€, i hauria de ser un exercici de responsabilitat arribar a aquesta xifra. Només partint d’aquesta premissa la taxa ja s’havia d’augmentar; el que farem és arribar de forma progressiva a cobrir mitjançant la taxa el cost integra del servei i per això hem decidit pujar-la enguany 5,65€, fins els 51,65€.
Però no només això, Sant Feliu com a membre de l’Àrea Metropolitana de Barcelona està subjecte a una estratègia conjunta anomenada Premet25: Programa metropolità de prevenció i gestió de recursos i residus municipals pel 2019-2025. Un programa que planteja un canvi en el sistema de recollida i tractament de residus metropolità, no només per arribar a complir els objectius europeus, sinó per incorporar una nova lògica en la manera com s’utilitzen els recursos naturals i es gestionen els residus. Un programa que diagnostica una recollida selectiva estancada i d’una baixa valorització del material. Cal superar la situació d’estancament de la recollida selectiva dels darrers anys i desacoblar la relació que hi ha entre la generació de residus i la situació econòmica amb la incorporació de criteris d’eficiència en l’ús de materials i de prevenció.
Per això s’estableix que l’any 2025 els municipis de l’àrea metropolitana hauran d’haver incorporat un sistema de bonificació o pagament per ús del servei de recollida.
També preveu qye en els propers anys s'estableixi un marc de col·laboració entre l’AMB i els municipis per tal de poder modular la taxa metropolitana de tractament de residus (TMTR); el que vol dir una homogeneització per dalt de les diferents taxes dels municipis que formen part de l'AMB. 
Finalment pretén impulsar un marc normatiu que afavoreixi (la prevenció de residus i) la recollida selectiva amb l’aprovació d’una ordenança metropolitana sobre prevenció i recollida de residus amb la qual es pretén millorar el marc normatiu que regula actualment la gestió, promovent la recollida selectiva i la reutilització de residus, i creant un marc homogeni i complet per a tots els municipis de l’àrea metropolitana.
En conclusió, és molt possible que l’actual taxa quedi molt desfasada si el treball conjunt que es pretén fer des de l’AMB prospera.

Les ordenances que afecten a l’ús de la via pública: Finalment l’impost sobre activitats econòmiques, la taxa per la prestació dels serveis d’intervenció administrativa en l’activitat dels ciutadans i les empreses  i la taxa per la utilització privativa i aprofitament especial de domini públic local, han quedat congelades. La diagnosi que hem fet és que són tres ordenances amb un ampli marge de millora, tant en el seu redactat com en els seus nivells impositius; i per tant vam emplaçar a la oposició a fer un treball conjunt per millorar aquestes tres ordenances significativament. Un treball conjunt que volem iniciar al primer trimestre del 2020.