Ordenances fiscals: Impostos, taxes i preus públics
Com ha estat el procés polític. La modificació
de les Ordenances fiscals (OOFF) ha estat un treball fet conjuntament amb tota
l’oposició a través d’una ponència, un grup de treball amb els representants de
tots els grups polítics amb representació al consistori. Una ponència, que va
començar el passat 9 de setembre, i que ha tingut tres sessions (el 9, el 16 i el
30 de setembre). en la qual el govern ha explicat els seus criteris, i s’ha
donat tota la informació que sustentaven aquests criteris, i que ha volgut ser
un espai, en el que l’oposició resolgués dubtes i també, òbviament, pogués fer
propostes. A part, d’aquesta ponència, també hem mantingut negociació amb els
grups municipals que han volgut negociar.
Quins criteris ha fet servir el govern? Un
dels criteris que el govern va explicar en aquesta ponència es que
actualitzaria les OOFF en funció de l’IPC interanual com a criteri general.
Quan des de la regidoria d’hisenda es va començar a treballar en les OOFF, el
juliol, la previsió de l’IPC estava fixada en l’1,5%. Per tant, es va procedir
a actualitzar els impostos, les taxes i els preus públics en funció d'aquesta
previsió.
Sóc i som conscients que aquesta
decisió ha estat criticada per gairebé tota l'oposició al consistori. Quan
parlem de política d’ingressos, i les OOFF, son això, política d’ingressos, des
de la regidoria teníem tres opcions: no fer res, és a dir, congelar-les, una
segona opció que era actualitzar-la en funció de la variació del cost de la
vida, i una tercera que era augmentar la pressió fiscal per sobre o molt per
sobre d’aquesta evolució del cost de la vida.
Quan vam assumir la regidoria d’hisenda,
i vam començar a treballar en la modificació de les OOFF i el pressupost pel 2020,
un dels primers símptomes que ens vam trobar va ser una política d’ingressos
deficient, és a dir, allò que recapta l’Ajuntament en impostos, taxes i preus
públics té un ample marge de millora. Es pot il·lustrar amb dos exemples que
vam explicar també a la ponència política:
![]() |
Primer exemple: comperativa de l'IBI al Baix Llobregat |
El primer la comparativa entre l’import
mig del rebut de l’IBI pels 31 municipis del Baix Llobregat, en el qual
observem com el rebut de Sant Feliu és el tercer més baix de tota la comarca; i
el segon exemple la taxa de residus, en el qual observem que a part dels
municipis que no en tenen, ja que ho tenen integrat en l’IBI, la taxa de
residus de Sant Feliu és la segona més baixa de la comarca.
Segon exemple: comparativa de taxes de residus pels municipis del Baix Llobregat |
Tres particularitats: l’IBI, la taxa de residus i les ordenances que
afecten a l’ús de la via pública:
L’IBI: El juliol d’enguany la previsió de l’IPC
interanual feta pel Ministeri d’Hisenda era de l’1,5%, a l’octubre aquesta
previsió va caure fins l’1,2%. La decisió que hem pres ha estat que l’IBI en el
tipus general, l’impost que més afecta als contribuents, no estigui tres
dècimes per sobre de l’IPC estimat en el moment d’aprovar la modificació de les
ordenances.
També va ser molt criticat al Ple
aquesta actualització de l’IBI. Tal i com vaig dir en el mateix ple, aquest era
una impost que portava tres anys congelat, en un tipus de gravamen del 0,633,
amb l’actualització del 1,2%, passa a tenir un gravamen de 0,640% el que suposa
uns 5,5€ més per rebut mig.
Mentre aquest impost ha estat
congelat, el cost que l’Ajuntament ha estat pagant a proveïdors per poder prestar els serveis si que ha anat augmentant, per tant ens semblava un
exercici de responsabilitat pressupostaria realitzar enguany aquesta
actualització.
Argumentava el representant del PSC
al Ple que el tipus de l’IBI no s’ha de tocar, curiós quan bastants regidors d’hisenda
del PSC a nivell de la comarca han fet pujades molt més grans com per exemple
Gavà un 3%, Sant Vicenç un 3%, Sant Andreu de la Barca un 2%, Cornellà un 2%,
per no parlar del 5,4% que Collboni aplicarà a totes les Barcelonines.
La taxa de residus: La taxa actual de Sant
Feliu és inferior a la mitjana de la resta de municipis del seu entorn, a pesar
de que aquesta s’hagi incrementat un 13,58% des de 2014. La taxa actual de base
46,00 € no és suficient per cobrir els costs del servei de recollida de residus,
un fet que és obligatori per llei, per tant la taxa hauria de ser d’uns 61,38€,
i hauria de ser un exercici de responsabilitat arribar a aquesta xifra. Només partint d’aquesta premissa la taxa ja s’havia d’augmentar; el que
farem és arribar de forma progressiva a cobrir mitjançant la taxa el cost integra
del servei i per això hem decidit pujar-la enguany 5,65€, fins els 51,65€.
Però no només això, Sant Feliu com a
membre de l’Àrea Metropolitana de Barcelona està subjecte a una estratègia
conjunta anomenada Premet25: Programa metropolità de prevenció i gestió de recursos
i residus municipals pel 2019-2025. Un programa que planteja un canvi en el
sistema de recollida i tractament de residus metropolità, no només per arribar
a complir els objectius europeus, sinó per incorporar una nova lògica en la
manera com s’utilitzen els recursos naturals i es gestionen els residus. Un
programa que diagnostica una recollida selectiva estancada i d’una baixa
valorització del material. Cal superar la situació d’estancament de la
recollida selectiva dels darrers anys i desacoblar la relació que hi ha entre
la generació de residus i la situació econòmica amb la incorporació de criteris
d’eficiència en l’ús de materials i de prevenció.
Per això s’estableix que l’any 2025
els municipis de l’àrea metropolitana hauran d’haver incorporat un sistema de
bonificació o pagament per ús del servei de recollida.
També preveu qye en els propers anys s'estableixi un marc de
col·laboració entre l’AMB i els municipis per tal de poder modular la taxa metropolitana de tractament de residus (TMTR); el que vol dir una homogeneització per dalt de les diferents taxes dels municipis que formen part de l'AMB.
Finalment pretén impulsar un marc
normatiu que afavoreixi (la prevenció de residus i) la recollida selectiva amb
l’aprovació d’una ordenança metropolitana sobre prevenció i recollida de
residus amb la qual es pretén millorar el marc normatiu que regula actualment
la gestió, promovent la recollida selectiva i la reutilització de residus, i
creant un marc homogeni i complet per a tots els municipis de l’àrea
metropolitana.
En conclusió, és molt possible que l’actual
taxa quedi molt desfasada si el treball conjunt que es pretén fer des de l’AMB prospera.
Les ordenances que afecten a l’ús de la via pública: Finalment l’impost sobre activitats econòmiques, la taxa per la
prestació dels serveis d’intervenció administrativa en l’activitat dels
ciutadans i les empreses i la taxa per la utilització privativa i aprofitament especial de domini
públic local, han quedat congelades. La diagnosi que hem fet és que són tres
ordenances amb un ampli marge de millora, tant en el seu redactat com en els
seus nivells impositius; i per tant vam emplaçar a la oposició a fer un treball
conjunt per millorar aquestes tres ordenances significativament. Un treball conjunt que volem iniciar al primer trimestre del 2020.
Bon dia Oriol,
ResponEliminaEts conscientc que pujar una taxa el 12% quan es de quota fixa es una mesura de dretes?
Dintre dels preus publics ets conscient que pujar un 6,25% el preu de la zona regulada, a l'ajuntament no dona cap benefici pero si que provoca beneficis a La Caixa (propietaria de la concessionària)
A l'eufemisme els ingressos tenen marge de millora jo et donaria un altre, que es que les despeses tambe tenen marge de millora, per exemple reduint els carrecs de lliure designacio, per exemple.(n'hi ha mes casos)
Ets conscient que la tarificacio "social" segons els pressupostos de l'ajuntament provoca un increment del ingres totalment fora de lloc?
Ets conscient que al final si els ciutadans volguessim politiques de dretes, votariem a la dreta???
Bones Javier,
ResponEliminaPujar la taxa de residus, és una cosa que l'Ajuntament si o si, havia de fer. Ho provaré d'explicar més detalladament al meu blog. Hi estem obligats, en primer lloc perquè la taxa hauria de cobrir el 100% del cost del servei, cosa que no passa. Per tant, t'emplaço a llegir el proper post.
La zona blava acaba la concessió, per tant, és impossible que sapigues quin serà el nou concessionari. Fins ara no donava cap benefici i això ho revertirem amb el nou plec. Els preus actuals estan molt, però que molt per sota del de les ciutats de l'entorn.
Et dono la raó en que les despeses tenen marge de millora, en això estem, estaràs d'acord que he tingut poc temps per que es visualitzi. No et dono gens la raó amb el tema carrecs de lliure designació, estem molt per sota del que la normativa ens permet, i per mi son extraordinariament necessaris, si són bons professionals.
En línies generals et diré que hem fet un exercici de responsabilitat.