El primer govern republicà de Sant Feliu
![]() |
Despatx de Josep Gaspà 1931 |
Passats
dos dies de les eleccions, el 14, es proclamava la República Catalana al balcó
del Palau de la Generalitat per part de Francesc Macià. A Sant Feliu aquesta
proclamació es va viure a les quatre de la tarda, i tal com narrava el Butlletí
extraordinari dels Amics de les Arts i de les lletres “Al vespre al poble sanfeliuenc acudí a la Plaça de la Constitució que
desseguida tothom ja l'anomenà de la República, dirigint la paraula diferents
ciutadans, que sigueren tots victorejats, entre unànims visques a Catalunya, a
Espanya, a la República, a Macià, a Alcala Zamora i a Sant Feliu, quedant
encarregat del Govern Municipal amb caràcter provisional pel Comitè revolucionari
i per la presidencia provisional de la República.”
Dimecres
15 d’abril a quarts de deu de la nit, Francesc Macià, un home de 72 anys,
anuncia a tota la gent aplegada a la Plaça de Sant Jaume que aque ll era el dia
més trist de la seva vida. Si, Macià estava passant comptes dels pactes
assolits amb Alcalá Zamora. Les pressions i trucades telefòniques des del 14 al
matí fins el 15 al vespres havien tingut efecte. L’ideal pel qual Macià lluità
tota la seva vida es desfeia.
Hores
abans al saló de plens de l’Ajuntament de Sant Feliu els tretze regidors
escollits en els sufragis celebraven el ple de constitució del nou consistori.
Els tretze regidors, escollirien a Josep Gaspà i Santos com a nou batlle de la
ciutat, per onze vots a favor i un en blanc. En acabar l’acte Gaspà agraïa la
demostració de confiança que li atorgaven i prometia “”posar tots els esforços per ajudar a la prosperitat de la ciutat i la
bona consolidació de la República”.
Paleta
de professió, Gaspà havia iniciat la seva tasca associativa a la ciutat el 1894
formant part de la junta del Ateneo Libre del Llobregat, entitat que es
proposava donar espai i formació als obrers. El 1904 va promoure i presidir el
sindicat cooperatiu “les Arpelles”, i el 1913 engegà la Sociedad de Obreros Albañiles
que pretenia millorar les condicions de treball i vida dels paletes, i l’any
1918 fundà la Federació Local de Societats Obreres. Paral·lelament a aquesta
activitat cívica i social, Gaspà començava la seva militància política a les
files dels Republicans Federals. El 1904 és escollit president del Centre
Republicà Federal, el 1909 escollit regidor per primera vegada. El 1909 mateix
integrà el Foment Republicà Autonomista, on confluïren les antigues organitzacions
republicanes locals. Reconeixement de la nacionalitat catalana, us oficial de
la llengua, servei militar voluntari, independència de l’església i de l’estat
i el reconeixement del dret de l’obrer a una nova vida formen part del seu
ideari.
Qüestió social i millorament urbà
son els dos ítems amb els que es pot resumir l’acció de govern del primer
consistori republicà.
Pel
que fa a la qüestió social aquell primer govern va començar a caminar amb un
context de greu crisi econòmica. Catalunya va patir els efectes de l’increment
de l’atur forçós obrer. L’assegurança d’atur forçós no va reeixir a l’Estat la
qual cosa col·locà els obrers aturats en una situació propera a la indigència.
Una de les vies que es veien com a sol·lució era la promoció de l’obra pública
però durant els primers anys de la República les obres públiques a Catalunya
van quedat pràcticament aturades, ja que la Generalitat no en va tenir competències
fins el 1935.
![]() |
Francesc Macià inaugurant el Clos de Can Nadal |
El
1931 les preocupacions del nou govern local van anar en dues direccions, donar
l’ajut possible als sense feina, i emprendre “”amb el Cor ple d'optimisme, les gestions per a l’adquisició de la finca
de Can Nadal” que fou el gran projecte d’aquell primer govern republicà amb
l’adquisició del Clos s’hi va invertir 87.759 pessetes.
El
1932 el govern disposa per primera vegada d’un pressupost “a propòsit” i s’emprenen una sèrie d’obres de millorament urbà que
ajuden a contenir els efectes de l’atur forçós. Es construeixen obres per valor
de 162.000 pessetes de l’època, amb la obligatorietat d’ocupar treballadors
sense feina. Paral·lelament a les obres l’ajuntament es destinava tots els
esforços a la lluita contra l’atur, que era de proporcions alarmants a la
ciutat. Aquell 1932 s’hi destinen 65.991 pessetes. A part l’Ajuntament també
facilitava tots els medicaments i elements de cura pels familiars malalts dels
obrers.
En
l'ordre cultural va procurar la màxima protecció a l'ensenyament oficial
primari, es va aixecar un edifici escolar a la finca Nadal, i va subvencionar anualment
les Escoles de la societat Ateneu, a l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana,
a les entitats de cultura Amics de l'Art i de les lletres i Escola de Declamació
Miquel Rojas; va ajudar a la celebració d’uns cursos de gramàtica catalana; i es
va contribuir decididament a la instal·lació d'una Biblioteca Popular. El 1932 el
govern local organitza excursions escolars a la platja de Castelldefels per a “prendre banys de sol i mar per a tots els
escolars de les Escoles locals”.

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada