El primer govern republicà de Sant Feliu



Despatx de Josep Gaspà 1931
Dimecres 15 d’abril de 1931, avui fa 89 anys, es constituïa el primer govern municipal republicà, després de que tres dies abans, el dia 12 d’abril, 2008 santfeliuencs fossin cridats a les urnes per escollir els 13 regidors que havien de conformar el nou consistori. Tretze regidors que anirien a parar a les files republicanes, nou pel Centre Republicà Català Federal (adherit a ERC) i quatre per Esquerra Administrativa. Les forces monàrquiques no van obtenir representació.

Passats dos dies de les eleccions, el 14, es proclamava la República Catalana al balcó del Palau de la Generalitat per part de Francesc Macià. A Sant Feliu aquesta proclamació es va viure a les quatre de la tarda, i tal com narrava el Butlletí extraordinari dels Amics de les Arts i de les lletres “Al vespre al poble sanfeliuenc acudí a la Plaça de la Constitució que desseguida tothom ja l'anomenà de la República, dirigint la paraula diferents ciutadans, que sigueren tots victorejats, entre unànims visques a Catalunya, a Espanya, a la República, a Macià, a Alcala Zamora i a Sant Feliu, quedant encarregat del Govern Municipal amb caràcter provisional pel Comitè revolucionari i per la presidencia provisional de la República.”


Dimecres 15 d’abril a quarts de deu de la nit, Francesc Macià, un home de 72 anys, anuncia a tota la gent aplegada a la Plaça de Sant Jaume que aquell era el dia més trist de la seva vida. Si, Macià estava passant comptes dels pactes assolits amb Alcalá Zamora. Les pressions i trucades telefòniques des del 14 al matí fins el 15 al vespres havien tingut efecte. L’ideal pel qual Macià lluità tota la seva vida es desfeia.
Hores abans al saló de plens de l’Ajuntament de Sant Feliu els tretze regidors escollits en els sufragis celebraven el ple de constitució del nou consistori. Els tretze regidors, escollirien a Josep Gaspà i Santos com a nou batlle de la ciutat, per onze vots a favor i un en blanc. En acabar l’acte Gaspà agraïa la demostració de confiança que li atorgaven i prometia “”posar tots els esforços per ajudar a la prosperitat de la ciutat i la bona consolidació de la República”.

Paleta de professió, Gaspà havia iniciat la seva tasca associativa a la ciutat el 1894 formant part de la junta del Ateneo Libre del Llobregat, entitat que es proposava donar espai i formació als obrers. El 1904 va promoure i presidir el sindicat cooperatiu “les Arpelles”, i el 1913 engegà la Sociedad de Obreros Albañiles que pretenia millorar les condicions de treball i vida dels paletes, i l’any 1918 fundà la Federació Local de Societats Obreres. Paral·lelament a aquesta activitat cívica i social, Gaspà començava la seva militància política a les files dels Republicans Federals. El 1904 és escollit president del Centre Republicà Federal, el 1909 escollit regidor per primera vegada. El 1909 mateix integrà el Foment Republicà Autonomista, on confluïren les antigues organitzacions republicanes locals. Reconeixement de la nacionalitat catalana, us oficial de la llengua, servei militar voluntari, independència de l’església i de l’estat i el reconeixement del dret de l’obrer a una nova vida formen part del seu ideari.

Qüestió social i millorament urbà son els dos ítems amb els que es pot resumir l’acció de govern del primer consistori republicà.
Pel que fa a la qüestió social aquell primer govern va començar a caminar amb un context de greu crisi econòmica. Catalunya va patir els efectes de l’increment de l’atur forçós obrer. L’assegurança d’atur forçós no va reeixir a l’Estat la qual cosa col·locà els obrers aturats en una situació propera a la indigència. Una de les vies que es veien com a sol·lució era la promoció de l’obra pública però durant els primers anys de la República les obres públiques a Catalunya van quedat pràcticament aturades, ja que la Generalitat no en va tenir competències fins el 1935.
Francesc Macià inaugurant el Clos de Can Nadal
El 1931 les preocupacions del nou govern local van anar en dues direccions, donar l’ajut possible als sense feina, i emprendre “”amb el Cor ple d'optimisme, les gestions per a l’adquisició de la finca de Can Nadal” que fou el gran projecte d’aquell primer govern republicà amb l’adquisició del Clos s’hi va invertir 87.759 pessetes.

El 1932 el govern disposa per primera vegada d’un pressupost “a propòsit” i s’emprenen una sèrie d’obres de millorament urbà que ajuden a contenir els efectes de l’atur forçós. Es construeixen obres per valor de 162.000 pessetes de l’època, amb la obligatorietat d’ocupar treballadors sense feina. Paral·lelament a les obres l’ajuntament es destinava tots els esforços a la lluita contra l’atur, que era de proporcions alarmants a la ciutat. Aquell 1932 s’hi destinen 65.991 pessetes. A part l’Ajuntament també facilitava tots els medicaments i elements de cura pels familiars malalts dels obrers.
En l'ordre cultural va procurar la màxima protecció a l'ensenyament oficial primari, es va aixecar un edifici escolar a la finca Nadal, i va subvencionar anualment les Escoles de la societat Ateneu, a l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, a les entitats de cultura Amics de l'Art i de les lletres i Escola de Declamació Miquel Rojas; va ajudar a la celebració d’uns cursos de gramàtica catalana; i es va contribuir decididament a la instal·lació d'una Biblioteca Popular. El 1932 el govern local organitza excursions escolars a la platja de Castelldefels per a “prendre banys de sol i mar per a tots els escolars de les Escoles locals”.

El 14 de gener de 1934 eren convocades de nou eleccions municipals a Catalunya. A Sant Feliu el Centre Republicà Català Federal, adherit a ERC, aconseguiria 1383 vots i 10 dels 16 regidors, la qual cosa significava que Josep Gaspà fos reelgit pel càrrec. Així doncs el 1934 s’iniciava el segon consistori en època de la Repblica, que duraria fins el 1936. Per aquesta ja és una altra història.

Comentaris

Publicacions populars