Cap a un nou model de Serveis Socials

Aquest article l'hem escrit a quatre mans entre la Flavia Reina (Presidenta de l'Àrea de Drets de la ciutadania) i jo mateix

Una agenda transformadora. El mes de juny de 2019, quan presentàvem l’acord de govern, vaig defensar la intenció d’ERC de dur a terme una agenda transformadora per la ciutat. Malgrat totes les dificultats sorgides en el camí, aquesta voluntat no només resta intacte, sinó que és encara més necessària que en l’inici del mandat.

Una de les peces claus d’aquesta vessant transformadora és el canvi de model que estem portant a terme en els serveis socials. Una àrea clau de l’atenció a la ciutadania que és bàsica per l’atenció als col·lectius més vulnerables, per l’acompanyament al llarg dels cicles vitals i pel reforç de l’autonomia personal. A grans trets, es basa de possibilitar el trànsit d’un model que atén i cobreix les necessitats des de l’assistencialisme, és a dir, d’aquelles persones que ja tenen les necessitats identificades cap a un model republicà.

Què vol dir un model republicà de Serveis Socials? Per nosaltres aquest nou model es basa en cinc característiques principals. La primera característica bàsica és enfocar els serveis socials des de la prevenció i l’apoderament de les persones. Els projectes comunitaris ajuden a prevenir possibles situacions de vulnerabilitat, treballar la conscienciació ciutadana i de comunitat i millorar la qualitat de vida de les persones i el seu entorn.

La segona característica és la simplificació dels procediments. Assistir situacions de vulnerabilitat ha de ser un objectiu dels Serveis Socials, però minimitzant la burocratització, universalitzar el servei i que aquests s’adaptin a totes les realitats de les persones. Hem de ser capaços d’avançar-nos a les necessitats, detectant-les prèviament per tenir les prestacions al servei de la ciutadania.

Un model republicà es basa en desestigmatitzar els Serveis Socials; fent possible que la ciutadania els concebi com un servei públic a l’abast de tota la ciutadania, que siguin propers, àgils i integradors.

Massa sovint amb el model que fins ara coneixem, les necessitats de les persones s’ha hagut d’adaptar als models dels serveis socials de les administracions. En el nou model cal treballar els Serveis Socials amb la visió de diversitat i multicanal. També cal fer-ho de manera participativa amb tots els agents implicats creant una xarxa sòlida.

Finalment, cal que el model republicà garanteixi la igualtat d’oportunitats per a tothom. Facilitant l’accés a les ajudes a les persones en situació administrativa irregular, el dret al padró, dret a l’habitatge, la lluita contra la violència masclista com a objectiu prioritari i el tracte digne d’aquells col·lectius amb més vulnerabilitat com poden ser la nostra Gent gran i les persones amb discapacitat....

Com estem fent aquest canvi de model?

Hem reforçat l’equip: aquest nou enfoc requereix tenir un equip més interdisciplinar i més organitzat, per això hem impulsant grups de treball per comissions interdepartamentals (ocupació, departament d’igualtat, medi ambient...) i hem consolidat l’equip, impulsant el reciclatge per tal de seguir avançant en les noves necessitats.

Estem reestructurant els procediments: iniciem el procés d’anàlisi, diagramació i millora dels processos de tramitació dels ajuts socials amb l’objectiu d’aconseguir la simplificació, els criteris comuns i la millora en el redisseny dels processos.

L’aportació de les dades i eines de predicció: Per tal de tenir una bona prospecció i identificació de les necessitats de la ciutadania de Sant Feliu, és primordial instaurar una nova manera de treballar, basada en la instauració de quadres de comandament que serveixi per interpretar les dades i prendre decisions, i amb noves eines que serveixin per identificar les problemàtiques, i avançar-nos a les conseqüències d’aquests, i que ens permetin de manera predictiva detectar els col·lectius amb més risc. Des del Govern de la Generalitat es fomenta el treball en xarxa i de la anàlisis de dades dels municipis per tal d’avançar-nos i treballar amb eines comparatives.

Canvi de model del SAD (Servei d’Atenció Domiciliària):Ara més que mai s’ha evidenciat el replantejament de la tasca de cures. Des de Sant Feliu, apostem per una gestió més pública, el plantejament per superilles per tal d’adaptar les necessitats de cada persona com a prioritaris en els serveis. L’objectiu de les superilles es potenciar la proximitat, la personalització del servei i també millorar les condicions laborals de les professionals.

Dret a l’alimentació i accés a l’habitatge digne: Des d’una visió apoderadora, sostenible i adequada al cicles vitals estem reenfocant el dret a l’alimentació. És vital, defugir dels models estigmatitzadors, la garantia de l’alimentació fresca i la elecció de cada família d’alimentar-se de manera sana i equilibrada però adequada a les seves característiques.

L’altre pilar central és l’habitatge i l’accés d’aquest a les persones amb més dificultats. Per tant l’increment de pisos socials a Sant Feliu, la gestió de més parc públic, l’habitatge destinat a col·lectius més vulnerables i unes noves bases d’ajuts son les línies d’actuació que plantegem.

Finalment posem l’atenció en projectes comunitaris pel foment de la diversitat, la convivència i els drets bàsics. En aquest camp alguns dels objectius són implantar un pla intercultural, el padró sense domicili fix, projectes de convivència a les places i cercles restauratius, xarxes de suport i acompanyament pels col·lectius més vulnerables i foment del voluntariat.

La feina iniciada en aquest mandat ha estat ingent, i malgrat les pedres al camí en forma de pandèmia que té múltiples efectes, la feina segueix i seguirà per fer una atenció social més humana, més propera i de més qualitat, és a dir més republicana.