14F segona força a Sant Feliu

 

Diumenge passat van tenir lloc a Sant Feliu les 47enes eleccions democràtiques des de l’any 77, les dotzenes al Parlament de Catalunya. De totes aquestes convocatòries, de ben segur, que la del passat diumenge han estat les més excepcionals i les més difícils d’organitzar i preparar.

Per tant, en primer lloc cal agrair a tots els membres de les meses que diumenge van possibilitar que aquestes es constituïssin, i cal agrair, en segon lloc, a tot el personal de l’Ajuntament que han participat en la organització, feina que va possibilitar que diumenge no hi hagués pràcticament cap incidència.

El context pandèmic ha propiciat la baixada de la participació, una caiguda de gairebé 20 punts, 6484 votants menys, respecte les eleccions immediatament anteriors, les del Congrés del 2019, i de 28,6 punts respecte les anteriors eleccions al Parlament del 2017, uns 9143 votants menys.

Amb aquest context totes les forces amb representació parlamentària han perdut vot absolut respecte el 2017, totes excepte el PSC, que tot i el bon augment de percentatge 12,8 punts respecte el 2017, només suposen uns 800 vots més. El resultat és molt bo pels socialistes, tenint en compte aquest descens tant important de la participació.

Pel Partit Socialista els resultats són excel·lents, i reafirma la seva posició del primer partit a la ciutat, nogensmenys les del passat diumenge son les 27enes eleccions que guanyen a la ciutat (més de la meitat) i recuperen una victòria al Parlament de Catalunya que no es produïa des del passat 2006. A més aconsegueixen la victòria guanyant als set districtes de la ciutat, a 26 dels 30 col·legis electorals, i a 42 de les 53 meses electorals.

Per Esquerra Republicana els resultats del 14F a Sant Feliu també són un molt bons resultats. Per sisena vegada aconseguim la segona posició en uns comicis a la ciutat. La primera vegada que es va obtenir aquesta segona plaça va ser a les Europees del 2014, des d’aquelles eleccions fins avui s’han celebrat onze comtesses electorals, on mica a mica ERC ha anat consolidant-se a la ciutat passant de representar el 10/15 per cent a fer-ho ara entorn el 20 per cent. Una crescuda sostinguda en el temps i que ha provocat que de les sis darreres eleccions siguem la segona força en cinc, essent tercera en les municipals del 2019, molt a prop (1,4%) de la primera i empatats amb la segona (-0,2%).

Malauradament hem perdut la primera posició al districte 1 (Centre/Can Nadal/Can Maginàs) si bé per poca distància respecte els primers (0,9%). Esquerra havíem aconseguit la victòria en aquest districte quatre vegades en les cinc darreres eleccions. La bona notícia és que quedem segons en tots els districtes de la ciutat. En alguns com el districte 4 (La Salut), com en el Districte 5è (Can Calders) no s’havia aconseguit ni sota la formula Junts pel Si del 2015, i en d’altres, com el Districte 6è a Les Grasses és la tercera vegada que ho aconseguim, una el 2015, i les altres dues a les del Parlament del 2017, i a les municipals del 2019. Pel que fa al Districte 7è (Mas Lluí) tornem a quedar segons a sis punts del PSC, després de guanyar-lo a les dues anteriors convocatòries (Generals 2019 i Municipals del mateix any). Al Districte 2, al Falguera també assolim els millors resultats de la història, només a dos dècimes del 16,9% del 2015.

L’altre bona notícia és que superem el 15% dels vots a tots els barris, excepte el 12,4% de La Salut, essent però el millor resultat de la història al barri (1,1% millor que la formula JxS). Superem el 20% dels vots a Mas Lluí ,al Centre/Can Nadal i a Roses Castellbell, i superem el 15% dels vots a Can Calders, al Falguera i a les Grasses, barri on la pèrdua de % respecte a les últimes ha estat més significativa (-2,7%).

Per tant, Esquerra Republicana estem aconseguint tenir una representació molt més homogènia a tots els barris de la ciutat, la qual cosa per nosaltres és un dels aspectes més positius de la jornada electoral.

Pel que fa als col·legis electorals hem aconseguit la victòria en quatre: Ibèria, Nadal i Verge de la Salut (del districte 1), i al Complex Municipal (districte 3). Hem assolit la segona posició en 24 dels 30 col·legis electorals, i la tercera només en dues meses. Pel que fa a les meses he guanyat en sis, i hem quedat segons en 39 de les 53 meses.

Des de les primeres eleccions generals del 2019 fins avui, en aquest cicle electoral de dos anys, el PSC té comportament de partit hegemònic al Falguera, a La Salut, a Can Calders i en menor mesura a les Grasses, i ha recuperat terreny a Mas Llui i al Centre on les distàncies són molt més curtes.

Amb aquest context, i amb aquests comportaments electorals, alguns de més corrent de fons, com la creixent homogeneïtzació de la representativitat d’Esquerra, d’altres de més conjunturals, com la hegemonització del PSC, arribarem segurament a les municipals del 2023, molt presumiblement sense cap més convocatòria d’eleccions.

Bona part dels objectius d’Esquerra a la ciutat es van aconseguint amb el temps. Hem de seguir treballant per consolidar la homogeneïtzació a tots els barris de la ciutat, un d’aquests objectius. L’altre convertir-nos en una força política que pot discutir la victòria a unes municipals a la ciutat als dos principals partits, és també un dels objectius assolits que hem de continuar consolidant. Els resultats del 14F són un bon indicador de que anem bé en aquesta tasca.

El tercer objectiu, guanyar, és el més difícil i el que ens costarà més feina aconseguir. Si bé és veritat que a les municipals del 2019 ens va quedar molt poc per fer-ho, és cert que caldrà seguir treballant amb la mateixa intensitat com fins ara per aconseguir-ho. El treball local iniciat un ja llunyà juny del 2011, és el que ens durà a aconseguir aquesta difícil fita; els resultats del 14F ens confirmen que no serà fàcil, mai ho ha estat, però ens confirmen que estem molt ben situats per intentar-ho de nou, amb tota la humilitat del món, però també amb tot el convenciment.