14F segona força a Sant Feliu
Diumenge passat van tenir lloc a Sant Feliu les 47enes eleccions
democràtiques des de l’any 77, les dotzenes al Parlament de Catalunya. De totes
aquestes convocatòries, de ben segur, que la del passat diumenge han estat les més excepcionals i les més difícils d’organitzar i preparar.
Per tant, en primer lloc cal agrair a tots els membres de
les meses que diumenge van possibilitar que aquestes es constituïssin, i cal
agrair, en segon lloc, a tot el personal de l’Ajuntament que han participat en
la organització, feina que va possibilitar que diumenge no hi hagués
pràcticament cap incidència.
El context pandèmic ha propiciat la baixada de la participació, una caiguda de gairebé 20 punts, 6484 votants menys, respecte les eleccions immediatament anteriors, les del Congrés del 2019, i de 28,6 punts respecte les anteriors eleccions al Parlament del 2017, uns 9143 votants menys.
Amb aquest context totes les forces amb representació
parlamentària han perdut vot absolut respecte el 2017, totes excepte el PSC,
que tot i el bon augment de percentatge 12,8 punts respecte el 2017, només suposen
uns 800 vots més. El resultat és molt bo pels socialistes, tenint en compte
aquest descens tant important de la participació.
Pel Partit Socialista els resultats són excel·lents, i
reafirma la seva posició del primer partit a la ciutat, nogensmenys les del
passat diumenge son les 27enes eleccions que guanyen a la ciutat (més de la
meitat) i recuperen una victòria al Parlament de Catalunya que no es produïa des
del passat 2006. A més aconsegueixen la victòria guanyant als set districtes de
la ciutat, a 26 dels 30 col·legis electorals, i a 42 de les 53 meses
electorals.
Per Esquerra Republicana els resultats del 14F a Sant Feliu també són un molt bons resultats. Per sisena vegada aconseguim la segona posició en uns comicis a la ciutat. La primera vegada que es va obtenir aquesta segona plaça va ser a les Europees del 2014, des d’aquelles eleccions fins avui s’han celebrat onze comtesses electorals, on mica a mica ERC ha anat consolidant-se a la ciutat passant de representar el 10/15 per cent a fer-ho ara entorn el 20 per cent. Una crescuda sostinguda en el temps i que ha provocat que de les sis darreres eleccions siguem la segona força en cinc, essent tercera en les municipals del 2019, molt a prop (1,4%) de la primera i empatats amb la segona (-0,2%).
Malauradament hem perdut la primera posició al districte
1 (Centre/Can Nadal/Can Maginàs) si bé per poca distància respecte els primers
(0,9%). Esquerra havíem aconseguit la victòria en aquest districte quatre
vegades en les cinc darreres eleccions. La bona notícia és que quedem segons en
tots els districtes de la ciutat. En alguns com el districte 4 (La Salut), com
en el Districte 5è (Can Calders) no s’havia aconseguit ni sota la formula Junts
pel Si del 2015, i en d’altres, com el Districte 6è a Les Grasses és la tercera
vegada que ho aconseguim, una el 2015, i les altres dues a les del Parlament
del 2017, i a les municipals del 2019. Pel que fa al Districte 7è (Mas Lluí)
tornem a quedar segons a sis punts del PSC, després de guanyar-lo a les dues
anteriors convocatòries (Generals 2019 i Municipals del mateix any). Al
Districte 2, al Falguera també assolim els millors resultats de la història,
només a dos dècimes del 16,9% del 2015.
L’altre bona notícia és que superem el 15% dels vots a
tots els barris, excepte el 12,4% de La Salut, essent però el millor resultat
de la història al barri (1,1% millor que la formula JxS). Superem el 20% dels
vots a Mas Lluí ,al Centre/Can Nadal i a Roses Castellbell, i superem el 15%
dels vots a Can Calders, al Falguera i a les Grasses, barri on la pèrdua de %
respecte a les últimes ha estat més significativa (-2,7%).
Per tant, Esquerra Republicana estem aconseguint tenir
una representació molt més homogènia a tots els barris de la ciutat, la qual
cosa per nosaltres és un dels aspectes més positius de la jornada electoral.
Pel que fa als col·legis electorals hem aconseguit la victòria
en quatre: Ibèria, Nadal i Verge de la Salut (del districte 1), i al Complex
Municipal (districte 3). Hem assolit la segona posició en 24 dels 30 col·legis
electorals, i la tercera només en dues meses. Pel que fa a les meses he guanyat
en sis, i hem quedat segons en 39 de les 53 meses.
Des de les primeres eleccions generals del 2019 fins
avui, en aquest cicle electoral de dos anys, el PSC té comportament de partit
hegemònic al Falguera, a La Salut, a Can Calders i en menor mesura a les
Grasses, i ha recuperat terreny a Mas Llui i al Centre on les distàncies són
molt més curtes.
Amb aquest context, i amb aquests comportaments
electorals, alguns de més corrent de fons, com la creixent homogeneïtzació de la
representativitat d’Esquerra, d’altres de més conjunturals, com la hegemonització
del PSC, arribarem segurament a les municipals del 2023, molt presumiblement sense
cap més convocatòria d’eleccions.
Bona part dels objectius d’Esquerra a la ciutat es van
aconseguint amb el temps. Hem de seguir treballant per consolidar la homogeneïtzació
a tots els barris de la ciutat, un d’aquests objectius. L’altre convertir-nos
en una força política que pot discutir la victòria a unes municipals a la
ciutat als dos principals partits, és també un dels objectius assolits que hem
de continuar consolidant. Els resultats del 14F són un bon indicador de
que anem bé en aquesta tasca.
El tercer objectiu, guanyar, és el més difícil i el que
ens costarà més feina aconseguir. Si bé és veritat que a les municipals del
2019 ens va quedar molt poc per fer-ho, és cert que caldrà seguir treballant
amb la mateixa intensitat com fins ara per aconseguir-ho. El treball local
iniciat un ja llunyà juny del 2011, és el que ens durà a aconseguir aquesta difícil
fita; els resultats del 14F ens confirmen que no serà fàcil, mai ho ha estat,
però ens confirmen que estem molt ben situats per intentar-ho de nou, amb tota
la humilitat del món, però també amb tot el convenciment.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada