Valoració de la Consulta del Soterrament

Quan es va decidir fer una Consulta? Realitzar una Consulta Ciutadana es va decidir el febrer del 2018 en una Ponència Unitària del Soterrament, que la preveia inicialment pel novembre del 2019. En aquella Ponència tots els grups municipals representats van estar d’acord que la ciutadania tingués la última paraula sobre el projecte urbanístic en l’espai alliberat pel soterrament.

El 29 de juliol del 2021 el Consistori va aprovar la celebració d’una consulta popular en relació a la Fase 3 del Concurs Internacional de projectes per el nou espai de centralitat urbana resultant del soterrament, amb divuit vots a favor (SFECP, ERC, PSC i TSSF), dos abstencions (C’s i VXSF) i un vot en contra (regidor no adscrit). En aquella sessió plenària, cap, absolutament cap, regidor i regidora del consistori va titllar la consulta popular del 21 de novembre com un acte de propaganda.

Estava tot decidit? Del setembre del 2018 al desembre 2018 en el procés de participació “Bye-bye via”, la ciutadania va tenir la ocasió d’aportar requeriments sobre la futura transformació de la ciutat que estarien inclosos en les bases del concurs internacional dels projectes. En total en més de 52 activitats realitzades hi van participar 1.821 participants i es van recollir un total de 1.419 aportacions, més de 35 entitats hi van col·laborar, i uns 90 participants provenien de les entitats. En definitiva el que ha fet Sant Feliu és un acte de participació exemplar a dos nivells: el procés “Bye-bye via” i la consulta del soterrament.

La Ponència del Soterrament també va decidir per unanimitat que el pas del Tramvia era un imponderable.

Celebrar la Consulta el 2021 era precipitat? Quan es decideix el 2018 celebrar una Consulta ciutadana aquesta es preveu celebrar el novembre del 2019. Seguint el reglament de participació que estableix que l’Ajuntament pot consultar a la ciutadania en una Consulta el penúltim diumenge de novembre.

En l’actual mandat es descarta celebrar la consulta el novembre del 2019, es valora que és millor fer-ho amb la obra començada, requisit que no passa durant el 2019.

El novembre del 2020 degut sobretot a la pandèmia i perquè les obres encara no s’havien iniciat es torna a posposar la seva celebració

Va ser el juny del 2021, quan s’inicien les obres que la ponència del soterrament decideix convocar-la i celebrar-la definitivament al novembre d’enguany. En aquella Ponència del Soterrament tampoc en va sortir cap veu discordant.

Les alternatives a fer-les el 2021, serien fer-les el 2022, encara més a prop de les properes municipals, o un 2023 el que suposa un risc alt a nivell de tempos, ja que ara s’obra un procés sempre lent i llarg de planificació i execució urbanística, on el que s’ha volgut sempre evitar era que entre la obra ferroviària i la obra urbanística no hi hagi gens decalatge de temps.

Ha estat un èxit el procés Consultiu a Sant Feliu? La primera gran notícia és que a Sant Feliu hem innovat. Innovar sempre té riscos, i innovar amb l’ús de les noves tecnologies en la forma de vot era un risc. Totes les consultes populars realitzades fins ara s’han celebrat en format de vot presencial ordinari. A Sant Feliu s’ha decidit apostar per la innovació, mitjançant una tipologia de vot que la llei de consultes (articles 23, 28 i ss.) accepta com a igual de vàlid i legítim que el presencial ordinari: el vot electrònic. Així, per primera vegada en una consulta popular no referendària de caràcter municipal, s’ha celebrat una consulta per mitjans electrònics i per tant amb la possibilitat de votar des de casa.

La plataforma de vot ha funcionat sense problemes, i la modalitat de vot triada ha estat un èxit, i ha servit per facilitar l’exercici del vot a la ciutadania.

La participació ha estat alta o baixa? 6.299 vots sobre un cens de 38.800 persones, és a dir un 16,22% de participació. Això és molt, o és poc? Per resoldre aquesta pregunta, la millor resposta és: depèn amb que ho comparis. Una Consulta Ciutadana i unes eleccions, no són el mateix, per tant la comparació no és vàlida per respondre si la participació a la Consulta del Soterrament ha estat alta o baixa.

Per tant, la comparació l’hem de fer amb altres consultes ciutadanes realitzades a Catalunya. En els últims 5 anys a Catalunya se’n han realitzat 15.

El Figaró i Montmany (2014), Premià de Mar (2014), Manresa (2014), L’Esquirol (2014), Comarca Moianès (2015), Rasquera (2015), Bellaterra (2015), Salt (2016), Olot (2016), Molins de Rei (2016), Santa Eulàlia de Ronçana (2017), Olot (2017), Tortosa (2017), Ametlla del Vallès (2018), i Sant Carles de la Ràpita (2021).

En aquests casos hem de diferenciar dues variables: la mida del cens (és molt diferent una consulta en una ciutat de més de 30.000 habitants, que una consulta en un poble de 15.000 o més petit). Per tant les consultes populars comparables a la del Soterrament serien: Premià de Mar 27.866 habitants, Salt 29.404 habitants, Olot 34.000 habitants, Manresa 78.245 habitants, Tortosa 33.743 habitants, Ametlla del Vallès 8.337 habitants.

L’altre variable que hem de distingir quan valorem les consultes populars és si l’àmbit en el que es consulta a la ciutadania és una política pública o una qüestió politico-simbòlica.

Així tindríem, que a l’Ametlla del Vallès (2018) amb la consulta sobre l’autorització per realitzar top-less a la piscina municipal, i a Tortosa (2017) amb la consulta sobre el futur del monument franquista relacionat amb la batalla de l’Ebre, no serien comparables amb la consulta del soterrament. Aquestes dues consultes van tenir un 12% i un 29,7% de participació respectivament.

Per tant, tant per mida del municipi com per objecte de la consulta, les consultes celebrades fins ara que si que es poden comparar amb la celebrada el 21 de novembre a Sant Feliu serien les de Premià de Mar (2014) on es va consultar sobre una modificació urbanística i la compra d’una antiga fàbrica per destinar-la a usos públics i que va tenir un 8,4% de participació, la de Salt (2016) on es va posar a consulta el desenvolupament urbanístic i noves activitats en el sector sud i que va tenir un 21,9% de participació, i la d’Olot (2016) on es va consultar sobre la continuïtat del correbous durant les festes municipals i que va assolir un 18,2% de participació.

A Premià de Mar i a Molins, amb un cens més petit, i consultant canvis urbanístics les dues consultes no van superar el 8%.

La Consulta del Soterrament amb tot l’exposat ha tingut una participació satisfactòria, de fet en aquest tipus de consultes ciutadanes tot el que superi el 10% es pot considerar com un resultat òptim.

El resultat global de tot el procés s’ha de considerar un èxit comú de tota la ciutat, hem estat pioners amb la forma de vot, hem fet un esforç sense precedents des de la regidoria de participació, des del departament de comunicació i des de la Oficina Tècnica del Soterrament, per donar tota la informació, de forma entenedora i senzilla, a tota la ciutadania.

Com vaig dir a la roda de premsa posterior a la consulta el dia 21 de novembre de 2021 és un dia històric per la nostra ciutat, i un dia que ha de servir per consolidar la democràcia participativa a la nostra ciutat.